Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Jordi Llisterri -CR) Aquesta és el tornada dels goigs als beats màrtirs de la província de Catalunya i Balears que s'han cantat aquest dissabte al matí a la Catedral de Barcelona mentre es feia la primera veneració de les seves relíquies dipositades en una arqueta. "Deu-nos vostra fe valenta, germans màrtirs caputxins", es cantava per recordar els 26 màrtirs assassinats a Catalunya al principi de la Guerra Civil.

Màrtirs que han estat presentats com a testimonis que "en temps de clandestinitat reberen l'ajuda i l'acolliment de molts bons cristians i altres persones de bona voluntat" i que "ens han deixat un testimoni de fermesa en la fe, esperança en la vida eterna i caritat fins al perdó dels enemics". Una celebració que també ha tingut presents els cristians que encara avui són perseguits a diversos llocs del món.

Perdó i fe ha estat l'eix d'una cerimònia solemne però austera i amb un marcat to de recolliment. Només amb uns franciscans aplaudiments al final. La beatificació ha estat presidida pel cardenal italià Angelo Amato, prefecte de la Congregació de les Causes dels Sants. Ha concelebrat acompanyat de la majoria de bisbes catalans, entre ells els arquebisbes Lluís Martinez Sistach, Jaume Pujol i Joan-Enric Vives, i el nunci Renzo Fratini.

La catedral l'ha omplert la família franciscana amb els frares caputxins catalans a primera fila. També s'hi han afegit caputxins d'alguns dels països on els nous màrtirs havien fet de missioners, com Filipines. Clergat de diverses diòcesis catalanes d'on procedien els beats i un bisbe caputxí de Nicaragua, també han concelebrat. La cerimònia s'ha fet principalment en català afegint l'ús del llatí i del castellà.

Cristians perseguits

En l'homilia el cardenal Amato ha utilitzat una argumentació semblant a la beatificació de les germanes de Sant Josep de Girona que també va presidir aquest setembre. I tot algunes expressions que ja sonen tronades -com "zona roja" o "garras del maligno"- ha remarcat que religiosos com els caputxins "només tenen com a objectiu proclamar el missatge evangèlic franciscà de Pau i Bé". I els màrtirs, "no eren revolucionaris, ni pertanyien a cap partit".

Amato ha insistit en que "l'Església perdona" i que amb el perdó que van oferir als botxins "els màrtirs deixen un missatge de reconciliació i de pau". "Tots som cridats a respondre a la banalitat del mal amb el perdó", ha insistit. "Els màrtirs són els vencedors de la mort".  

Alhora, Amato ha recordat que la persecució religiosa no és només un fet històric. "Els cristians són el grup religiós més perseguit i també el més oblidat per als mitjans de comunicació" i "avui almenys hi ha 22 països on els cristians són perseguits, expulsats o assassinats".

El ministre general del Framenors Caputxins, el suïs Mauro Jöhri, en un breu parlament final, ha insistit en aquesta situació. Ha explicat que sobretot pensava "en Síria on els germans han hagut de fugir", tot i que no van abandonar el convent fins que havia marxat tota la comunitat cristiana. O "en els frares que acullen refugiats cristians i també musulmans" a països com Jordània i el Líban. Per Jöhri, aquesta presència franciscana es una mostra més "d'una tradició de generositat en nom de Crist Ressuscitat"

El cardenal Lluís Martinez Sistach també ha intervingut al final de la celebració per reconèixer els nous màrtirs com a "bons testimonis" i per recordar que "la vocació a la santedat  no consisteix en altra cosa que en la perfecció de la Caritat".

A l'acte també hi ha assistit la consellera de Governació, Meritxell Borràs, i de Justícia, Germà Gordó. D'altra banda, aquest diumenge hi ha prevista una missa d'acció de gràcies al convent dels caputxins d'Arenys presidida pel bisbe de Girona, Francesc Pardo.

Fra Frederic de Berga, signe dels temps

La causa de beatificació que ha culminat aquest dissabte estava encapçalada per fra Frederic de Berga. En el retaule que es descobreix just després de la proclamació estava representat com un més del 26 frares màrtirs envoltant una imatge de Crist. Una imatge d'inspiració romànica de Laura Alberich. La seva festivitat se celebrarà el 6 de novembre.

Dels 204 caputxins que tenia la província de Catalunya i Balears el 1936, en va assassinar 36. A més dels beats proclamats aquest dissabte, un ja va ser beatificat el 2013 a Tarragona i tres més estan en procés de beatificació.  

De la breu biografia de cada màrtir que presentava el llibret de la celebració, en el cas de fra Frederic de Berga destaca que "molt compromès amb el país, fou denunciat per haver predicat en català a la catedral de Barcelona", precisament el mateix lloc on finalment ha estat proclamat beat. També, curiosament, coincideix en el temps amb la iniciativa de l'Ajuntament de Berga, governat per la CUP, de retirar tots els noms religiosos dels carrers de la població. I, concretament, proposen canviar el nom del carrer dedicat a fra Federic per d'un anarcosindicalista afusellat el 1943, Agustí Monsó. Potser ja hi ha qui no recorda on es va fer la caputxinada

I mentre se celebrava la beatificació, al voltant de la catedral s'han desplegat diversos agents policials visiblement armats per l'alerta terrorista vigent. Així, ha estat un acte religiós i familiar però també envoltat per tots els signes del nostre temps. "Deu-nos vostra fe valenta, germans màrtirs caputxins".