Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Jordi Llisterri -CR/Girona) "Ha passat el temps de la persecució dels cristians?". És la pregunta que s'ha fet el cardenal Angelo Amato en la beatificació que s'ha celebrat aquest dissabte a Girona de tres religioses assassinades durant la Guerra Civil. La resposta del cardenal és que la persecusió continua en d'altres llocs del món: "Encara en els nostres dies, els cristians són la minoria més perseguida del món, però són dels qui els mitjans de comunicació en parlen menys". Segons el prefecte de la Congregació de les Causes dels Sants "algunes estadístiques assenyalen que els cristians assassinats a causa directa o indirecta de la seva fe són més de 100.000 cada any, un cada 5 minuts".

Amato ha presidit a la catedral de Girona la cerimònia de beatificació de les germanes Fidela Oller, Josefa Monrabal i Facunda Margenat, tres germanes de l'Institut de Religioses de Sant Josep de Girona assassinades el 1936 a Gandia i a Barcelona. Hi han assistit uns 2.000 fidels provinents d'arreu del món vinculats a la congregació fundada a Girona el 1870 per la mare Maria Gay. Un Institut que avui té presència a Europa, Amèrica Llatina i Àfrica i que es dedica principalment al món sanitari, l'assistència geriàtrica i l'educació.

L'eucaristia ha estat concelebrada pel cardenal Antonio Cañizares, arquebisbe de València on es va promoure la causa de beatificació, i pel bisbe de Girona, Francesc Pardo. També hi ha assistit la majoria de bisbes catalans: el cardenal Lluís Martinez Sistach, els arquebisbes Jaume Pujol i Joan-Enric Vives, i els bisbes Romà Casanova i Agustí Cortés i l'emèrit Carles Soler. A més del nunci Renzo Fratini, també hi ha participat l'abat de Montserrat, el prior de Solius i unes desenes de capellans.

Reconciliació i perdó

La cerimònia ha començat amb una salutació inicial de les germanes, que han demanant "que la celebració contribueixi a la reconciliació i a la pau" i que "sigui ferment de la nostra vida cristiana". Tot seguit, s'ha procedit al relat de la vida de les tres germanes i d'un martiri que ve tenir escenes terribles i d'escarni públic de les religioses.

Després de la lectura del decret de beatificació del papa, s'ha fet el tradicional descobriment de les imatges de les noves beates que han presidit la resta de cerimònia. També s'ha iniciat a partir d'aquest moment l'exposició de les relíquies de les tres beates que s'han situat en un reliquiari a l'altar.

"No feien mal, només el bé, no eren una amenaça per a ningú", ha remarcat Amato en la homilia. Però "els cristians són cridats en cada temps a donar un testimoni de fidelitat i de valentia". I, "l'estiu del 1936 el verí de l'odi va entrar a la ment d'alguns homes malvats per anul·lar els qui feien el bé". Amato, però, ha afegit que el seu testimoni ha de portar a "no tenir por dels qui maten el cos però no tenen el poder de matar l'ànima". "Els noms dels assassins van ser oblidats i ara venerem les tres germanes", ha dit sota el retrat de les religioses.

Un dia complex a Girona

En acabar la celebració, la superiora general de l'Institut de Religioses de Sant Josep de Girona, María Carmen García, ha fet una llarga llista d'agraïments i s'ha compromés ha seguir la missió que va iniciar Maria Gay: "alleujar el dolor i sembrar la pau". 

Finalment, el bisbe Francesc Pardo ha agraït la presència del prefecte Amato en la primera beatificació que se celebra a Girona. "És un estímul per a la nostra missió pastoral". També ha agraït especialment a l'Ajuntament de Girona la col·laboració en un acte que ha coincidit amb el rodatge de la popular sèrie "Joc de Trons" al barri vell de la ciutat.

El bisbe de Girona s'ha adreçat als representants institucionals per remarcar que "la presència de les autoritats és un signe de reconeixement de l'aportació que fan els cristians que volen construir un país amb llibertat, justícia i pau". A l'acte hi han assistit entre altres el ministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz, la presidenta del Parlament Núria de Gispert, l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, i el conseller Santi Vila. Tots s'han acostat al cardenal Amato per combregar. 

A diferència d'altres actes que el cardenal Amato ha presidit a Catalunya, en aquest cas la presència del català a la cerimònia ha estat menor i el prefecte no l'ha utilitzat en la seva intervenció.

Els actes de celebració de la beatificació acaben aquest diumenge a Gandia, on se celebrarà la missa d'acció de gràcies. Els més de 7.000 euros recaptats a través de les inscripcions s'han destinat íntegrament a Metges sense Fronteres i Ajuda a l'Església Necessitada, que treballen amb els afectats per la persecució religiosa a Síria i per la crisi migratòria del Mediterrani. 

Amb la beatificació de les tres religioses de l'Institut de Sant Josep de Girona s'amplia la llista de més de 1.500 beats màrtirs de la Guerra Civil. El 2013 es va celebrar la beatificació més nombrosa a Tarragona i encara hi ha un miler de causes obertes.