CR L’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, reivindica el treball eclesial de traducció dels textos litúrgics com a una aportació fonamental a la llengua i a la cultura catalana. Així ho ha expressat aquest dimecres en el lliurament del IX Memorial Pere Tena que atorga el Centre de Pastoral Litúrgica (CPL). El reconeixement d’aquest any és per la tercera edició catalana del Missal Romà, publicada l’any passat, i a l’edició catalana de la Litúrgia de les Hores del 2016. Dues edicions que marquen l’ús de la llengua en totes les celebracions litúrgiques, tant les misses com la resta d’oficis. El premi s'ha entregat a la Comissió Interdiocesana de Litúrgia de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), presidida per l’arquebisbe Vives, i formada pels delegats de litúrgia i de música de les diòcesis catalanes.
“La traducció dels textos litúrgics és un monument a la llengua i la cultura catalana”, ha assegurat l’arquebisbe, per com s’han elaborat i perquè són “un instrument de difusió d’una llengua per parlar amb Déu”. Un ús de la llengua que “toca el cor de les persones”. Vives ha fet aquesta reivindicació “en un moment en què l’Església a Catalunya està sofrint una injusta persecució i que no es valora tot el que ha fet”.
Vives ha convertit el lliurament del premi en un homenatge a les desenes de persones que al llarg dels anys han participat en les traduccions dels textos litúrgics al català. Ara s’ha publicat la tercera edició del Missal Romà, però després del Concili Vaticà II el català va ser una de les primeres llengües que va comptar amb una traducció aprovada per la Santa Seu.
Aquest treball dels anys setanta, que és la base de la revisió actual, es va fer amb un equip interdisciplinari. A més dels liturgistes, hi van col·laborar experts de tots els àmbits i tots els territoris de parla catalana. Entre ells, dues persones que després van rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Albert Manent i Antoni M. Badia i Margarit. Joan Triadú, Josep M. Ballarín, Modest Prats o Agustí Altisent són altres noms que destaquen en aquesta llista. “Cal fer un gran homenatge a totes les persones que ningú no en sabrà el nom”, ha dit.
Sobre l’edició actual, a més dels delegats de litúrgia i de música sacra dels bisbats catalans, Vives també ha remarcat la tasca d’Àngels Termes des del CPL i de Montserrat Creus des de la Conferència Episcopal Tarraconense.
L’acte de lliurament s'ha iniciat amb unes paraules de Josep M. Romaguera, president del CPL. Ha destacat la importància de les traduccions i actualitzacions dels textos litúrgics per mantenir “una litúrgia viva”, una de les grans preocupacions del bisbe Pere Tena. També ha intervingut Joan Baburés, coordinador de la Comissió Interdiocesana de Litúrgia, qui ha descrit el llarg procés que hi ha darrere d’una traducció dels textos oficials de la litúrgia, “una obra col·lectiva realitzada durant anys”.
L’acte l'ha tancat el monjo de Montserrat Bernabé Dalmau amb una reflexió sobre la importància dels textos litúrgics en la vida de l’Església. Per Dalmau, “la traducció lingüística és un primer pas a la necessària inculturació”. Alhora, per fer-la bé cal un estudi previ teològic i lingüístic, i tenir clar que “el missal és fruit de l’assimilació meditada de la Paraula de Déu”, i “no un patrimoni dels liturgistes”.
El Memorial Pere Tena de Pastoral Litúrgica va ser creat per mantenir viva la memòria del bisbe Pere Tena (1928-2013), fundador del Centre de Pastoral Litúrgica i pedagog de la litúrgia. L’edició d’aquest any, reconeix “el gran esforç, la ingent dedicació i el treball abnegat que han representat aquests llibres litúrgics” i “que estan plenament al servei de la celebració i la pregària del Poble de Déu a les diòcesis amb seu a Catalunya".
A l’acte celebrat a l’Aula Magna de l’Ateneu Universitari Sant Pacià de Barcelona hi han assistit Lluís Martínez Sistach, cardenal emèrit de Barcelona; Sergi Gordo, bisbe auxiliar de Barcelona i secretari de la Conferència Episcopal Tarraconense; i representants del món acadèmic com Joan Torra, degà de la Facultat de Teologia, i Gabriel Seguí, director de l’Institut de Litúrgia ad instar Facultatis de l’AUSP.
En les edicions anteriors, el Memorial s'ha concedit a l’Abadia de Montserrat (2015); al bisbe Julián López i al pare Joan Maria Canals (2016); a l’arquebisbe de Puebla, Víctor Sánchez (2017); als equips de litúrgia de la Parròquia de Santa Eulàlia de Vilapicina (2018); a l’arquebisbe Piero Marini (2019); al pare benedictí Juan Javier Flores Arcas (2020); a l’Institut de Litúrgia ad instar Facultatis de l’Ateneu Universitari Sant Pacià (2021); i al claretià i liturgista Maties Augé (2022).
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.