La nova edició del missal català incorpora per primera vegada textos en valencià

Miquel Codolar –CR Els catòlics catalans van començar a fer servir una nova edició del Missal Romà el diumenge 27 de novembre. Han estat 22 anys de treballs que han conclòs en un text que suposa diversos canvis, alguns que afecten al que diuen els fidels durant la missa. Per primera vegada el Missal aprovat oficialment incorpora textos en la varietat valenciana, el que podria accelerar els treballs per aprovar el missal en valencià. També podrà ajudar-hi que un dels qui han treballat els textos ara en vigor és el recentment nomenat arquebisbe de València, Enrique Benavent, que va participar en la seva redacció com a bisbe de Tortosa.

En parlem amb Joan Baburés, delegat de Litúrgia de Girona i coordinador de la Comissió de Litúrgica de la Tarraconense, i un dels que ha participat en la redacció de la nova edició, publicada per l’Editorial Balmes i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, amb il·lustracions de l’artista jesuïta Marko Rupnik.

Per què s’han fet canvis al missal?

Hi ha dues raons, la primera és perquè hi ha una tercera edició del Missal Romà llatí del 2000 i encara més tard va sortir una nova edició el 2008, anomenada tercera edició esmenada, amb canvis afegits. Bàsicament són canvis d’oracions revisades, o bé afegits de nous beats o sants que s’han canonitzat o beatificat darrerament.

I l’altra raó?

És un document de Joan Pau II (Liturgiam authenticam) del 2001 que demanava revisar les traduccions que s’havien fet després del Concili Vaticà II, la majoria de manera ràpida per tenir el missal en la llengua del poble, i ser fidels al text original llatí.

I com es fan els canvis del missal?

Hi va haver una comissió encarregada per la Comissió Interdiocesana de Litúrgia que va anar revisant els textos. Com que han passat una colla d’anys, enmig ha sortit un nou document, aquest del papa Francesc (Magnum principium), que demana una triple fidelitat: al text original, a la llengua a la que es tradueix i a la comprensió dels fidels.

I en quins canvis es concreta?

Són diversos. Per exemple en comptes de dir “la noia tindrà un fill” cal que digui “la verge tindrà un fill”. O en comptes de “confio el meu alè a les vostres mans” ha de dir “confio el meu esperit a les vostres mans”. N’hi ha d’altres, com el famós qualificatiu dels publicans, que a la primera traducció es va traduir per cobradors d’impostos. Per tant, s’ha hagut de fer una revisió a fons.

I això qui ho aprova?

Hem pogut treure aquesta nova edició després de 22 anys de treballs. Després dels treballs de revisió hi ha hagut d’haver l’aprovació dels bisbes de Catalunya, de la Conferència Episcopal Espanyola, la confirmació per part de la Congregació del Culte. El 2020 es va enviar a Roma el text oficial aprovat pels bisbes que no va tornar fins el 22 de febrer d’aquest any.

Però alguns canvis ja s’han anat afegint sobre la marxa, no?

Es va començar a treballar el text el 2000 i el mateix any ja es va publicar un apèndix que es va incorporar a la segona edició, amb els canvis més significatius. Enmig també hi va haver el decret del Papa que demanava que en la consagració del vi en comptes de dir “per a tots els homes” es digués “per molts” perquè el llatí diu ‘pro multis’.

I qui participa a les reunions per fer els canvis?

Ho hem treballat des de la comissió interdiocesana de litúrgia, amb un delegat de cada bisbat de Catalunya, presidits per el bisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, que ha dirigit tot aquest treball durant tot aquest temps. Tot i que quan es va començar encara hi havia el bisbe Pere Tena que presidia la comissió. A banda dels delegats hi havia també altres experts, com per exemple Josep Urdeix, Lluís Prat, Bernabé Dalmau, Ramon Ribera, Jaume Gavarró, Armand Puig... i molts altres que han intervingut en aquest procés tant llarg. Són 22 anys, moltes reunions. La responsabilitat final de la revisió és de la comissió interdiocesana de litúrgia.

Algú pot tenir la impressió que s’han fet moltes reunions i pocs canvis.

Bé: Cal aclarir que no es tracta d’un nou Missal. És el Missal que ja vam rebre de la tradició i que ens ve, bàsicament, del Concili de Trento, tot i que aquest es formar seguint, per exemple, l’anomenat missal romanogermànics de Carlemany, i dels sacramentaris de l’antiguitat cristiana i primigèniament del mateix Nou Testament i dels Evangelis. No és un missal nou, sinó una nova edició. Si hi havia hagut aquestes revisions del Missal Romà llatí, s’hi havien d’incorporar. Que siguin petites o poques, no depèn de nosaltres. No ens toca inventar la litúrgia, sinó ser fidels al que la santa Església ens demana que fem.

Però canvis com “I en una sola Església, santa, catòlica i apostòlica”, que ara es digui “I en l’Església, que és una, santa, catòlica i apostòlica”, poden semblar poc significatius.

Fins ara en el text del Credo sempre hem dit que l’Església és una, però els teòlegs, i els eclesiòlegs i professors de la Facultat de Teologia de Barcelona ens van indicar que calia canviar-ho perquè quedés més clar que les quatre notes de l’Església són aquestes: Una, Santa, Catòlica i Apostòlica, com diu el text llatí del credo. Aquí quedava poc clar que hi havia quatre notes.

Un altre canvi. Ara no direm: “i també per al nostre bé i de tota la seva santa Església”, sinó “… i també per al nostre bé i el de tota la seva santa Església.”

És una correcció gramatical. No és que tingui un importància cabdal, però aquest i el del Credo que hem comentat abans, són els dos únics canvis en allò que pertoca al que han de dir els fidels.

Quin és el canvi més important des del seu punt de vista?

Els canvis més importants són coses d’aquesta mena. Un ja te l’he dit, posar “per molts” on abans es deia “per tots els homes”. Un altre ha estat afegir la menció a sant Josep en la pregària eucarística, per exprés manament del Papa. També s’han afegit totes les oracions pels sants patrons dels bisbats, i els sants canonitzats de nou com sant Pau VI o sant Joan XXIII, i altres coses concretes de revisió dels textos. Certament que grans canvis no hi són ni els hem d’esperar.

Quins són els nous sants?

Deuen ser una vintena. Ara hi trobarem les misses de Maria Mare de l’Església, de sant Gregori de Narek, de sant Pau VI, dels sants Marta, Maria i Llàtzer, de santa Hildegarda de Bingen, de santa Faustina Kowalska, de sant Joan XXIII, de sant Joan Dídac Cuauhtlatoatzim, de la Mare de Déu de Guadalupe, de Loreto i altres... També la missa pròpia de la Mare de Déu dels Desemparats i de sant Vicenç Ferrer per al territori valencià de la diòcesi de Tortosa. Aquests s’hi han afegit en valencià.

El missal en valencià resta pendent.

El missal en valencià seria un tema pendent, un altre tema pendent. Quan es va fer el primer Missal en català, els mallorquins van fer el seu, però a València fins ara no han estat així. Espero que ara el nou arquebisbe Enrique Benavent ho pugui activar.

Es pot fer missa en valencià a València ara?

Ara poden fer missa en valencià, però no tenen encara el missal aprovat. En va sortir un que va fer el pare Riutort i que es va publicar ja fa anys, però no és una versió oficial. Caldria que es faci aquest treball i que rebi l’aprovació dels seus bisbes, de la Conferència Episcopal Espanyola i la confirmació de la Santa Seu.

I no poden fer servir el català?

A les diòcesis valencianes poden fer servir el català, però caldria, com ja he dit que es faci una versió valenciana oficial aprovada i admesa per tothom. En tot cas depèn de l’episcopat d’allà.

És la primera vegada que s’incorpora la variant valenciana en un missal?

En el nostre Missal, sí. Vicenç Ferrer és Vicent Ferrer, per exemple, o hui en comptes d’avui, entre d’altres. Ara mateix són els dos únics textos propis pel regne de valència. Els textos propis d’aquestes dues misses. Els va impulsar l’actual arquebisbe de València, Enric Benavent, quan era bisbe de Tortosa. El nomenament de Benavent a València pot ajudar a normalitzar la qüestió lingüística en la litúrgia al País Valencià.

I a la Catalunya Nord i l’Alguer?

A l’Alguer, si fan missa en català, ningú els dirà res, però ara mateix no en tinc notícia. Però sí que a Perpinyà hi havia uns quants mossens que celebraven amb el missal català. A l’Alguer en tot cas s’hauria de fer la consulta al bisbe del lloc i que ho confirmés la seva conferència episcopal. No obstant el nostre missal català està aprovat per les diòcesis de parla catalana.

Alguns mossens encara no han rebut la nova edició que en teoria fa dues setmanes que s’utilitza.

El cas és que el vam enviar a Roma el març del 2020, i el febrer del 2022 va tornar confirmat des de Roma. Des d’aquest moment les editorials es van posar a treballar, i l’edició va estar enllestida l’1 de juliol. Des de llavors s’ha anat imprimint. Però també hi ha el treball d’enquadernació que, pel que sé, es fa amb una tècnica manual artesana. El diumenge 27 de novembre no tothom tenia el missal, i això que hi ha un decret dels bisbes que s’ha de fer servir des d’aquell dia. Però, no passa res, amb el vell també es compleix. Ara es van servint els missals. Però a Girona, per exemple, fins al dia d’avui encara només n’han arribat 20.

I no seria més fàcil tenir la versió digital?

El text ha de ser escrit en algun lloc, pot ser digital i de fet a la llarga tot es té en digital. El text de la litúrgia de les hores, el breviari, quan es va acabar de vendre l’edició impresa i es va considerar recuperada la inversió de l’edició se n’ha fet una versió per poder-ho seguir des de una aplicació de mòbil. El problema és econòmic, si es fa el llibre i no es ven hi ha un problema. A la litúrgia de les hores, vam deixar passar un parell d’anys i després es va divulgar l’aplicació. Amb el missal passarà el mateix, però això depèn dels editors.

No es pot fer la missa amb el mòbil?

Sí, no hi ha res a dir. Abans hi havia les sacres, uns textos com una “xuleta” pel mossèn per no haver de buscar al missal. La tablet no deixa de ser el mateix. Cap problema.

I ja penseu en la quarta edició?

Ara el que esta sobre la taula, que no està encara programat, sinó només emparaulat, és la revisió dels leccionaris, els llibres amb les lectures de la missa. S’hauran de revisar les traduccions. Ens hi hem de posar.