islam

(Lucía Montobbio -CR) Aquest curs escolar ha començat l’assignatura de religió islàmica a les aules catalanes. Es tracta d’una mesura que la comunitat musulmana feia temps que esperava i que, per al president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya (UCIDCAT) Mohammed el Ghaidouni "consolidarà el sentiment de pertinença a Catalunya de més de 80.000 alumnes de confessió musulmana".

Com és que, fins ara, no s’ha pogut impartir la matèria de religió islàmica en els centres públics de Catalunya?

(Jordi Llisterri -CR) Dimarts es va conèixer que el Departament d’Educació iniciarà un pla pilot amb quatre professors de religió islàmica a Catalunya per impartir per primera vegada aquesta assignatura en els centres públics. Les entitats laïcistes de Catalunya ja s’han oposat a aquesta mesura. Ateus de Catalunya, Europa Laica-Catalunya Laica i la Fundació Ferrer i Guàrdia consideren que s'utilitza els centres educatius “per ensenyar dogmes i fer proselitisme”.

(Islamcat) Els presidents de les federacions islàmiques de Catalunya es van reunir la setmana passada al Cementiri de Collserola per fer el seguiment de l’ampliació del recinte islàmic.

(Josep Gordi –CR) Aquests dies que comporten solitud i contemplació, donem veu als qui hi estan familiaritzats. Tot i que va néixer a Brasil el 1976, des de petit viu a Catalunya. Dídac P. Lagarriga va començar a escriure i publicar des de molt jove. Molt interessat per la pluralitat de cultures i religions, no separa l’escriptura de la tasca com a editor i traductor.

(Lucia Montobbio-CR) La comunitat musulmana a Catalunya afronta aquests dies de confinament amb diversos reptes i activitats. A partir de les indicacions del Govern de la Generalitat de Catalunya per prevenir la propagació del coronavirus, han quedat tancades les escoles d'àrab, el centres de culte, o les seus de les associacions islàmiques.

(Laura Mor – CR/Els Hostalets de Balenyà) Menys litúrgia i més acompanyar les persones. Així entén com ha de caminar l'Església Ventura Puigdomènech Boix. És capellà i viu des de fa vint-i-dos anys en un desert de pedra, a Tamanrasset, a Algèria. Té 63 anys i és un dels voluntaris que va anar al monestir de Tibhirine després de l’assassinat d’un grup de monjos el 1996. Fins fa poc ha estat el responsable de la congregació dels Germans de Jesús a la regió del Magreb, a l’Àfrica del nord.

(Lucia Montobbio-CR) Els dies 14 i 15 de setembre es celebra la quarta edició de La Nit de les Religions a Barcelona. Seran dos dies de portes obertes i d’activitats organitzades per conèixer i interaccionar amb la diversitat religiosa i tradicional de la ciutat. La iniciativa ha crescut cada any en nombre d’entitats que hi participen i aquest any ja són 54.

(Lucia Montobbio-CR) Zouhair El Hairan és un jove que va néixer a Tetuan, al nord del Marroc. Als 18 anys va venir a Barcelona per a estudiar Comunicació i Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra. Més tard, va realitzar un màster en Estudis Àrabs i Islàmica a la Universitat de Barcelona, i va finalitzar el màster en Polítiques: democràcies actuals, nacionalisme i multiculturalisme a la Universitat Pomeu Fabra, on ara realitza un doctorat en Ciències Polítiques al GRITIM.