El dejuni del mes de Ramadà, la gran festa musulmana

Ha començat el mes musulmà de Ramadà quan els practicants de la religió islàmica practicant el sawm, dejuni. Durant aquest mes de durada lunar els musulmans seguiran escrupolosament una sèrie de rituals associats a la pràctica d’aquest cinquè pilar fonamental de la seva religió. Segons la tradició islàmica el dejuni, sawn, durant el mes de Ramadà és una forma d’explicitar la seva devoció a Déu, i, segons expliquen alguns teòlegs, és també una forma d’entendre el patiment de les persones que passen gana perquè no tenen res que menjar.

El dejuni, sawm, durant aquest més no és una pràctica fàcil; encara és fa més dura quan el mes de Ramadà coincideix amb les estacions caloroses de l’any, com passa enguany. La prohibició no poder menjar o beure, a més d’altres prohibicions, des de l'albada fins la posta del sol i seguir fent la vida normal es fa molt dur. Després d’una llarga jornada de dejuni es celebra l'iftar; és el moment privilegiat de menjar amb familiars i amics. Són hores de festa, lliures de les privacions del sawm, que tornarà a mostrar el seu rigor a l’alba del dia següent. La majoria de musulmans del món celebren aquest ritus preceptiu. Però hi ha alguns llocs que no es pot celebrar adequadament aquesta festa perquè hi ha restriccions a la llibertat religiosa. Aquest és el cas dels uigurs, musulmans xinesos, que les autoritats d’aquest país posen traves per fer les pràctiques religioses durant el mes de Ramadà. En altres països, passa el contrari, el Ramadà es fa per llei i obliga a tothom. Aquest és el cas d’Aràbia Saudita i els països del Golf Pèrsic, l'Iran i Pakistan. En aquests països hi ha l’obligació de practicar el sawm durant el mes de Ramadà sense contemplar que algunes persones, en nom de la llibertat religiosa, ni creuen ni practiquen cap religió.

La imposició del Ramadà per llei, diuen alguns savis musulmans, és un contrasentit que va en contra del propi islam. Si el dejuni durant el mes de Ramadà s’entén com un acte de culte a Déu, només té sentit quan es fa per convenciment sincer, des del cor, i no per obediència a les lleis de l'estat o el control de la policia religiosa o de la pressió de la pròpia societat. En aquest cas la pietat religiosa és falsedat i hipocresia. Alguns mestres de l’islam, categoria en la qual poden incloure’s imams i doctors en la llei, suggereixen que en el cas d’un mes de Ramadà en condicions climatològiques extremes caldria flexibilitzar la seva pràctica. L’any passat al Pakistan moriren més de mil persones per deshidratació. Es freqüent trobar musulmans que consideren que el seu mes sagrat, ple de significació religiosa i ascesi personal, ni pot imposar-se, a partir d’un patró de connivència amb les autoritats polítiques, ni pot conduir a una pràctica inhumana que, en determinades circumstàncies, pot alterar greument la salut dels practicants del dejuni.