Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Lucía Montobbio -CR) Aquest curs escolar ha començat l’assignatura de religió islàmica a les aules catalanes. Es tracta d’una mesura que la comunitat musulmana feia temps que esperava i que, per al president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya (UCIDCAT) Mohammed el Ghaidouni "consolidarà el sentiment de pertinença a Catalunya de més de 80.000 alumnes de confessió musulmana".

Com és que, fins ara, no s’ha pogut impartir la matèria de religió islàmica en els centres públics de Catalunya?

Cada cosa ve en el seu moment. Sabíem que la decisió d’implantar la religió islàmica en l’ensenyament públic era política. És a dir, si parlem des d’un punt de vista legislatiu-jurídic és un dret que ja quedava recollit en l’article 27.3 de la constitució espanyola del 1978, en la llei de llibertat religiosa de 1980, en l’article 10.1 dels acords de cooperació del 1992, i a Catalunya en l’article 42.7 i 21.2 de l’Estatut d’autonomia. No obstant això, és sabut que entre un dret recollit i un dret aplicat, ha d’existir el pas de la voluntat política, el pas de prendre la decisió.

Al llarg d’aquests 25 anys, els governs que han passat per Catalunya no han tingut aquesta valentia, importantíssima per a arribar a normalitzar una comunitat significant en el seu territori… Sumem més de mig milió de persones. De sobte, aquest govern, després de més d’un any de reunions, debats, amb els subdirectors del Departament d’Educació, ha vist clar que el millor era prendre aquesta decisió.

Com heu rebut la notícia?

Estem contents perquè això suposa que existeix voluntat de normalitzar la realitat musulmana en la societat catalana. Som ciutadans d’aquí, els nens i joves en veure que poden estudiar la seva religió a les escoles públiques, sentiran que pertanyen més encara a Catalunya, que aquest lloc els reconeix. En definitiva, és una decisió que consolidarà el sentiment de pertinença a Catalunya de més de 80.000 alumnes de confessió musulmana inscrits a les escoles catalanes. 

Quantes famílies han demanat que s’imparteixi aquesta matèria?

És difícil donar un número exacte. Hi ha escoles on els directors ni tan sols donen l’opció que els pares, mares, o tutors i tutores puguin triar una religió o una altra per a educar els seus fills: catòlica, jueva, protestant, islàmica… Així que hem hagut de presentar altres formularis elaborats per la Comissió Islàmica d’Espanya. Formularis que alguns centres han lliurat, i uns altres no perquè estan en desacord. 

Per sort, les famílies en suma estan ben sensibilitzades, saben que l’ensenyament religiós és un dret fonamental. Estan fent el possible per demanar i exigir als centres que s’imparteixi la matèria de religió islàmica com a matèria cada vegada que s’obren els processos d’inscripció.

Com veus l’oposició d’algunes entitats laiques?

Sempre hem dit que el debat sobre l’aconfessionalitat de l’estat, i la seva relació amb la societat civil, fa temps que està viu. Aquest debat no sols abraça l’àmbit educatiu, sinó tots els àmbits del dia a dia, esferes que afecten la vida dels ciutadans. Un d’aquests escenaris és l’escolar. Pensem que és un debat sa, positiu, on totes les sensibilitats culturals, religioses, polítiques, socials han de posar sobre la taula què en pensen. Així i tot, no deixa de ser un debat independent al d’impartir o no religió islàmica.

Per què?

M’explico. Una cosa és parlar de substituir qualsevol classe de religió específica per una matèria que es digui ‘Història de les Religions’, ‘Cultura Religiosa’, ‘Religions del Món’; i una altra és parlar de si s’imparteix o no religió islàmica en un centre públic quan existeix  demanda.

En aquest últim cas, cal recordar de nou que l’ensenyament religiós és un dret recollit per la constitució i les lleis, i que ja hi ha religions específiques que s’estan impartint en centres públics com la catòlica, la jueva, la protestant… Per què la comunitat musulmana no hauria de poder gaudir del mateix privilegi? La comunitat musulmana, com a part d’aquesta societat, ha de poder gaudir dels mateixos drets que qualsevol altre ciutadà.

Si d’aquí un temps, la societat decideix suprimir les matèries específiques de religió i canviar-les per una altra assignatura que ensenyi totes les religions en general, la comunitat musulmana s’adaptarà a aquesta nova realitat com la resta, per descomptat. De moment, però, aquesta no és la realitat contemplada per la llei. 

Catalunya arriba tard?

Hi ha moltes comunitats que fa anys que imparteixen religió islàmica. Per exemple, Andalusia que té la meitat de l’alumnat que té Catalunya i compta amb 23 professors, Aragó, Ceuta, Melilla, Extremadura, Madrid… no és una cosa nova. Ens han avançat, sí, i de molt.

Les experiències en aquests punts geogràfics han estat bones, és una classe més que s’imparteix dins d’una escola, d’un institut. Insisteixo, és un fet essencial per poder normalitzar la realitat musulmana en la societat catalana o espanyola. En reconèixer-nos, ens sentim encara més ciutadans d’aquest país. A més, crec que també és important ensenyar una religió que segueixen més de 2 milions de persones a l’estat, i que és compatible amb els valors de la societat catalana. 

En què consisteix aquest pla pilot a Catalunya?

És un acord nou de federacions islàmiques catalanes amb la Generalitat. Comencem ara com ara amb 4 professors, en 8 centres (2 a Tarragona, 2 al Baix Llobregat, 2 a Girona, 2 a Barcelona), i un número d’alumnat concret (alumnes de 1r d’ESO). Cada àrea educativa disposarà d’una persona docent per atendre a centres de primària i secundària en funció de les peticions d’assistència a la matèria de Religió Islàmica que hagin formalitzat pares, mares i tutors legals dels alumnes en la matrícula del curs escolar 2020-21. Si hi hagués més demanda, hi haurà la possibilitat d’augmentar en nombre de professors i centres.

Com ha anat durant el primer mes?

De fet, encara no hem pogut començar. Estem en l’última fase de selecció dels professors.

Qui selecciona aquests professors?

Sí, aquí també hi ha hagut alguns comentaris equivocats. Cal assegurar que tots compleixen els requisits del Departament d’Ensenyament de la Generalitat: nivell C de Català, i la carrera de Magisteri, per a l’Educació Primària; o carrera universitària, i el CAP o Màster d’Aptitud Pedagògica per a l’Educació Secundària o Batxillerat. L’única diferència és que al candidat, també se li exigirà que sigui musulmà i que tingui un coneixement mínim de la religió islàmica perquè pugui impartir-la. Aquest darrer requisit d’idoneïtat, l’atorga la Comissió Islàmica d’Espanya. 

El procés ha funcionat de la següent manera: nosaltres hem obert una convocatòria i hem recollit una bossa de 16 persones que compleixen tots els requisits; aquesta llista ha estat lliurada al Departament d’Ensenyament de la Generalitat que, dins d’aquesta bossa, triarà 4 professors, els que vegi més competents, perquè comencin a impartir la religió islàmica en els centres públics.

Quins continguts es contemplen en l’assignatura?

El contingut de la matèria està publicat en el BOE de l’estat des de 2015, el de Primària, Secundària i el de Batxillerat. El professor simplement haurà d’adaptar el contingut a la realitat catalana. Per tant, la matèria s’adapta a la didàctica de l’estat. Això marca una diferència amb la religió islàmica que es pugui impartir en entitats privades com ara les mesquites. Sent que la classe s’imparteix en centres públics, ens vinculem amb l’educació normalitzada i institucionalitzada.

Tot això que comento es pot observar a la resolució del 14 de març de 2016, de la Direcció General d’Avaluació i Cooperació Territorial, en la qual es publica el currículum de l’ensenyança de Religió Islàmica de l’Educació Infantil; a la resolució del 14 de març de 2016, de la Direcció General d’Avaluació i Cooperació Territorial, en la qual es publica el currículum de l’ensenyança de Religió Islàmica de l’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat; i a la resolució del 26 de novembre de 2014, de la Direcció General d’Avaluació i Formació Professional, en la qual es publica el currículum de l’àrea d’Ensenyança de Religió Islàmica en l’Educació Primària. 

Hem sentit a parlar d’altres matèries, com la de l’àrab o la de cultura marroquina.

Això no té res a veure amb l’assignatura de la religió islàmica. La religió islàmica s’ha d’impartir amb la llengua oficial del territori on s’estigui, és a dir, en aquest cas: en català. D’altra banda, algun centre té com a extraescolar Llengua àrab o  Cultura marroquina.  Aquestes extraescolars estan recollides en un acord de cooperació entre Espanya i el Marroc, els professors venen del Marroc; l’escola o l’institut només cedeix l’espai, la seva implicació no va més enllà.