“L'islam ha de rellegir el passat amb les exigències del present”

(Laura Mor –CR) “No n'hi ha prou amb què els musulmans diguin 'l'islam és pau, l'islam no és terrorisme'; s'han de qüestionar en quina mesura Estat Islàmic no és un fill seu”. Així de crític es mostra el teòleg i jesuïta Jaume Flaquer amb el règim d'Aràbia Saudita, que considera “el principal exportador d’ideologia salafista”.

Flaquer, que és doctor en Estudis Islàmics i responsable de l'àrea teològica de Cristianisme i Justícia, ha presentat aquest dimecres a la seu d'aquesta l'entitat el quadern que porta per títol Islam. La mitja lluna... creixent. Un text escrit amb la intenció d'oferir “un mapa aclaridor per a distingir uns islams d'uns altres”.

En 32 pàgines situa els actuals corrents de l'islam –salafisme fonamentalista, tradicionalisme, reformisme, reformisme modernista i sufisme– que es troben dins de les dues principals confessions: l'islam xiïta i l'islam sunnita. Un text sintètic i aclaridor que mostra com “l'islam és tan absolutament plural com el cristianisme”, segons defensa l'autor. Flaquer, junt amb Jordi López Camps, que ha assistit també a l'acte de presentació, formen part del grup de diàleg amb l'islam, una iniciativa conjunta amb Migra Studium.

Una història de conflictivitat

El director del centre d'estudis Cristianisme i Justícia, Xavier Casanovas, considera que “aquest quadern arriba en un bon moment”. Un bon moment per mirar d'entendre els substrats ideològics de la guerra a Síria i de grups terroristes com Boko Haram, Estat Islàmic o Al-Qaeda, amb presència activa a diversos països del nord, centre i l'oest del continent africà i també als països de la península aràbiga.

Aquest context de conflicte, Flaquer l'interpreta en tant que teòleg i, per tant, des de l'estudi dels accents religiosos dels actors en joc. Les diferències identitàries no són, ha assegurat, la resposta unívoca a tota una “història de conflictivitat”. Però sí que se sumen a d'altres arguments polítics o econòmics que fan que esclati o perduri el conflicte.

Aquí hi trobem com l'accés als recursos naturals –petroli o gas– o el negoci de la venda d'armes –el Centre Delàs acaba de denunciar la venda d'armes espanyoles a l'Aràbia Saudita–, així com el manteniment del control del poder per part de règims dictatorials.

“Els Estats Units, Qatar, Aràbia Saudita, Turquia, l'Iran... aquí tothom juga els seus peons i l'Estat Islàmic existeix per aquest equilibri de forces”. Amb tot, Flaquer considera que “acabar amb Estat Islàmic no és la solució perquè hi ha un problema ideològic de fons”, tal com ha explicat en l'acte de presentació del quadern.

Reformular la llei islàmica

El repte ineludible que aquest expert planteja al món musulmà –i així ho defensa en el quadern– és “rellegir el passat a partir de les exigències del present” amb l'objectiu de “fer compatible l'islam i el món modern”.

Flaquer demana “fer crítica de les fonts” i “tenir com a base els drets humans”. Per tant, proposa adaptar la llei islàmica medieval perquè “el que pot ser immutable és la llei revelada, però de cap manera la seva recreació jurídica”.

El quadern, disponible en pdf, no estalvia crítiques al model consumista dels països del Golf ni tampoc a la complicitat de la comunitat internacional i proposa “la passió per la unicitat de Déu” el punt de trobada de les divergències entre les diferents confessions islàmiques.

Signes d'esperança

La setmana passada 200 líders musulmans de tot el món van signar la Declaració de Marràqueix sobre els drets de les minories religioses en terres musulmanes i contra la violència. El teòleg Jaume Flaquer considera que “és el més avançat que ha dit l'islam oficial fins ara”. Reunits en aquesta ciutat marroquina, del 25 i el 27 de gener, l'acord està inspirat en el text fundacional de la Constitució de Medina, en què es garantia la defensa dels drets humans.

Avui, malgrat la complexitat de relacions entre els actors implicats, Flaquer creu que aquesta “guerra civil ideològica se solucionarà, però que potser serà qüestió d'uns cinquanta anys”. En el cas concret de la guerra de Síria, i prenent com a referència la memòria vinculada a la guerra civil espanyola, ha assegurat que “serà complicat i profundament dramàtic el que quedarà en els ànims del sirians”.