Entrem enguany dins el pessebre. Bon Nadal!

CR Aquest any ens felicita el Nadal el caputxí fra Valentí Serra de Manresa. Cada Nadal demanem a un personatge de l’any una Lletra de Nadal per als lectors. Enguany, i amb motiu dels 800 anys del primer pessebre a càrrec de sant Francesc d'Assís, hem volgut endinsar-nos dins el pessebre. Bon Nadal a tots els lectors i amics de Catalunya Religió!

Lletra de Nadal

Amics de Catalunya Religió,

Pax et Bonum!

Enguany farà vuit-cents anys que a la població italiana de Greccio, la nit de Nadal de 1223, sant Francesc d’Assís estrenà el Pessebre, i en aquest Nadal de 2023 us proposo no només a “fer el pessebre” sinó a “entrar dins el pessebre”.

Els nostres betlems casolans ens acosten als fets més entranyables de la vida de Jesús, el Fill de Déu, que en entrar en aquest món pel camí de la humilitat i la pobresa trobà, sorprenentment, lloc en un estable on els animals van a menjar, de tal manera que situat, entre el bou i la mula, aquell fenc de la menjadora de Betlem esdevingué el primer jaç per a Aquell que es revelarà com “el pa baixat del cel” (Joan 6,41); un expressiu simbolisme que ja al·ludeix a l’Eucaristia.

Any rere any, la preparació del pessebre familiar contribueix a fer-nos reviure espiritualment la mateixa història que “en aquell temps...” succeí a Betlem de Judea; més encara, ens ajuda a imaginar i reviure aquelles escenes evangèliques i estimula els nostres afectes per fer-nos contemporanis i més sensibles a l’esdeveniment de Nadal.

El pessebre, gràcies al seu origen franciscà, esdevé una invitació a sentir i a tocar la pobresa que el Fill de Déu va escollir per a si mateix en la seva Encarnació, de tal manera que els nostres naixements casolans avui continuen sent una crida molt potent que convida al seguiment de Crist pel camí de la humilitat, de la pobresa. Així, el pessebre és --com diu el papa Francesc-- talment “una crida a trobar i servir Crist misericordiosament en la persona dels germans i germanes més necessitats” (Admirabile signum, 3).

Estimats amics de Catalunya Religió, en aquests dies de Nadal entrem amb fe i alegria dins del pessebre, bo i sabent que el nostre pessebre imprimeix a les llars un to memorialístic que ens ajuda enormement a reviure l’adveniment de Jesús, el Fill de Déu a la Terra perquè cada any, per Nadal, a través dels nostres betlems, d’una manera ben peculiar Jesús torna a entrar de bell nou en la nostra història, en les nostres vides, i aquest nou adveniment s’insereix per Nadal en el cor de cada llar amb la recreació d’un paisatge de gust de terra catalana articulat gràcies als elements naturals aportats pels nostres boscos i erms: la molsa, el suro, el galzeran, la pinassa, la pedra tosca, són elements de la natura que contribueixen a segellar l’espiritualitat dels nostres naixements, de tal manera que, avui podem afirmar sense cap mena de dubte que el nostre pessebre és un fet cultural i espiritual de primer ordre.

Sí, a Catalunya, el pessebre s’ha consolidat com a part integrant de la nostra tradició i identitat. I tot perseverant en bastir cada Nadal el nostre betlem casolà continuem amb l’entranyable tradició de seguir expressant –en la bellesa de la simplicitat dels nostres naixements– la visualització plàstica de l’adveniment del Crist. Avui, tot i la forta secularització que afecta Europa, la tradició pessebrística està tan fondament arrelada a Catalunya que ha esdevingut un fet cultural indiscutible, tant, que fins i tot ens identifica com a poble. Estimats, a tots us desitjo unes santes i joioses festes de Nadal, curulles d’abundoses benediccions de Bé i Pau.

Fra Valentí Serra de Manresa caputxí

Religiós caputxí i sacerdot. Doctor en història, ha investigat les principals tradicions populars i religioses de Catalunya, particularment a propòsit del viacrucis i la Passió, el pessebrisme i, també, sobre la tradició remeiera i gastronòmica. Arxiver provincial dels caputxins i director de la Biblioteca Hispano-Caputxina des del 1987, és autor de nombrosos llibres i articles de recerca, especialment d’història franciscano-caputxina, amb estudis sobre la predicació, les missions a Ultramar i el laïcat franciscà. Darrerament ha publicat obres de cultura popular de notable ressò mediàtic com ara: Passió per la Setmana Santa, Els caputxins i el pessebre, El nostre pessebre, Entrem dins del pessebre, Els caputxins i les herbes remeieres, Hortalisses i flors remeieres, Tornar als remeis de sempre, El llibre de la mel, Cuina caputxina, Cuinar en temps de crisi, Cuina pairal i conventual. En llengua castellana ha editat: Cocinar en tiempos de crisis, Pócimas de capuchino, La huerta de San Francisco i El huerto medicinal.

Els donants de la Fundació Catalunya Religió reben durant l’advent en format de postal aquesta Lletra de Nadal. El 2010 vam iniciar-ho amb el rector Lluís Bonet des de la Sagrada Família; el 2011, Valentí Miserachs, que va ser president del Pontifici Institut de Música Sacra; el 2012, el benedictí Josep Massot, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes; el 2013, Montserrat Viñas, l’abadessa de Sant Benet de Montserrat; el 2014, Lluís Martínez Sistach, llavors arquebisbe de Barcelona; el 2015, Josep Maria Abella, exsuperior general dels missioners claretians; el 2016, el pastor protestant Josep Monells, coincidint amb els 500 de la Reforma; el 2017, el marista Emili Turú que durant setze anys va ser Superior General dels Germans Maristes; el 2018, la teresiana Viqui Molins des de l’Hospital de Campanya de la Parròquia de Santa Anna de Barcelona; el 2019 el visitador auxiliar de La Salle Josep Canal, coincidint amb els 300 anys de mort del fundador, Sant Joan de La Salle; el 2020 la germana Carmelita de la Caritat Vedruna Teresa Llach: el 2021 l’abat de Montserrat Josep Maria Soler coincidint amb el relleu abacial, i el 2022 l'abadessa de Valldonzella, M.Àngels Cornellà amb motiu de l'inici del seu càrrec.