(CR) “De la mateixa manera que en el Nadal som consolats per Déu, nosaltres hem de portar consol als altres. No es pot quedar només en paraules, hem de viure més solidàriament la fraternitat i bastir un món més just”. Són paraules de la felicitació de Nadal que aquest any hem encomanat a l’abat emèrit de Montserrat, Josep Maria Soler. Soler ha sigut l’abat de Montserrat durant vint- i-un anys. En complir els 75 anys va presentar la renúncia i aquest setembre la comunitat va escollir el monjo Manel Gasch com a nou abat. El monjo benedictí, en aquesta nadala, demana obrir “una ruta interior” i diu que ser cristià “comporta contribuir al diàleg social i a l’entesa” i “superar les desconfiances i avançar vers el bé comú”. Amb aquest missatge de donació i servei desitgem Bon Nadal a tots els lectors i amics de Catalunya Religió!
Soler se suma a la llista que personalitats que ens han adreçat aquesta Lletra de Nadal, que van rebre en format de postal durant l’Advent els amics de la Catalunya Religió. El 2010 va ser el rector Lluís Bonet des de la Sagrada Família; el 2011, Valentí Miserachs, que va ser president del Pontifici Institut de Música Sacra; el 2012, el benedictí Josep Massot, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes; el 2013, Montserrat Viñas, l’abadessa de Sant Benet de Montserrat; el 2014, Lluís Martínez Sistach, llavors arquebisbe de Barcelona; el 2015, Josep Maria Abella, exsuperior general dels missioners claretians; el 2016, el pastor protestant Josep Monells, coincidint amb els 500 de la Reforma; el 2017, el marista Emili Turú que durant setze anys va ser Superior General dels Germans Maristes; el 2018, la teresiana Viqui Molins des de l’Hospital de Campanya de la Parròquia de Santa Anna de Barcelona; el 2019 el visitador auxiliar de La Salle Josep Canal, coincidint amb els 300 anys de mort del fundador, Sant Joan de La Salle; i el 2020 la germana Carmelita de la Caritat Vedruna Teresa Llach
Lletra de Nadal
La litúrgia de l’Advent fa ressonar la veu antiga dels profetes: “Consoleu, consoleu el meu poble, diu el vostre Déu. Com una mare consola el seu fill, jo també us consolaré” (Is 40,1; 66,13). Aquesta veu travessa els segles i es fa actual cada any. És una veu que respon al clam de la humanitat que sofreix i espera consolació davant el dolor i la cruesa de la finitud, que hem palpat amb la pandèmia de manera ben concreta. És una veu que invita a l’esperança de ser alliberats de tota mena d’opressió i de mal.
Nadal és el gran consol que Déu ofereix a la humanitat amb el naixement de Jesús. No és, doncs, un absurd la crida a l’esperança que ve de la veu profètica. Apuntava al naixement de Jesucrist, com a Messies, com a Salvador, com a Mestre de vida, com a testimoni de la Bondat. Per això els cristians experimentem un goig profund vivint la fe cristiana. Però no ens tanquem egoísticament fruint d’aquesta vivència. Ens obrim a tots els qui se senten afeixugats o porten una pena al cor, ens obrim a tant sofriment com hi ha en el món. De la mateixa manera que en el Nadal som consolats per Déu, nosaltres hem de portar consol als altres. No es pot quedar només en paraules, hem de viure més solidàriament la fraternitat i bastir un món més just.
Tanmateix, veient la violència que hi continua havent en el món, la manca de comprensió i d’amor, mirant el mal que ens assetja, algú podria arribar a pensar que el naixement de Jesús no ha canviat res, que les paraules dels profetes que apuntaven a la seva vinguda eren només bons desigs, consols sense fonament. És cert que no tots els habitants del món han après encara la bondat, com anunciaven els profetes (cf. Is 26,9) i que el nostre cor de vegades es veu envaït per la foscor i el dubte.
Però hi ha milions d’homes i dones que han deixat néixer Jesucrist en les seves vides, i els seus cors són il·luminats per l’Evangeli; milions que han après la bondat i fan el bé, sovint d’una manera discreta, sense fer-ne ostentació (cf. Mt 6,2-3) i de vegades jugant-se la vida. Aquests se senten consolats per la paraula de Jesús, el seu cor batega de goig mentre van transformant el món. En aquest Nadal, sentim-nos cridats d’una manera particular a obrir “una ruta al Senyor” (Is 40,3), una ruta interior que aplani el camí perquè la gràcia del Crist pugui entrar en el nostre cor i il·luminar la nostra intel·ligència.
Amb el seu naixement i amb la seva vida a la terra, Jesucrist ens ensenya el camí de superar la violència i de treballar per la pau, i ens confia la missió de col·laborar amb ell per buscar el bé de les persones i per transformar el món fins que ell tornarà. És cert, també, que “els homes són com l’herba” que s’asseca fàcilment (Is 40,6-7), que tenim una existència fràgil com ens ha mostrat la covid-19, però sabem que el qui és “la Paraula del nostre Déu” feta home, “dura per sempre” (Is 40,8). Però Jesucrist, que camina al nostre costat, ens assegura la vida en plenitud més enllà de la mort.
Els cristians hem de ser testimonis de la Paraula de Jesús, el Messies, enmig de la nostra societat. Això comporta contribuir al diàleg social i a l’entesa d’uns i altres, treballar per superar les desconfiances i avançar vers el bé comú. I comporta, també, compartir el que tenim, com el Fill de Déu que, des del primer Nadal, ha vingut a compartir el seu amor i els seus dons amb tota la humanitat.
Que Santa Maria, la Mare de Déu, ens ajudi a acollir Jesucrist i el seu Evangeli en el fons més íntim de nosaltres mateixos, com ho va fer ella, i a posar-nos generosament al servei dels altres.
Bon Nadal, amics i lectors de Catalunya Religió!
+ JOSEP M. SOLER, abat emèrit de Montserrat
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.