Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Aquest any, el Nadal més ecumènic. Coincidint amb els 500 anys de la reforma de Luter, hem demanat que la felicitació de Nadal de CatalunyaReligió.cat us la fes arribar un pastor protestant del Consell Evangèlic de Catalunya. Josep Monells és un dels referents d'aquesta comunitat i impulsor de diverses comunitats protestants a Catalunya i promotor del diàleg entre les tradicions cristianes.

Josep Monells se suma a llista que personalitats que ens han adreçat aquesta Lletra de Nadal, que van rebre en format de postal durant l’Advent els amics de la Xarxa CatReligió. El 2010 va ser el rector Lluís Bonet des de la Sagrada Família; el 2011Valentí Miserachs, que va ser president del Pontifici Institut de Música Sacra; el 2012, el benedictí Josep Massot, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes; el 2013Montserrat Viñas, l’abadessa de Sant Benet de Montserrat; el 2014Lluís Martínez Sistach, llavors arquebisbe de Barcelona; i el 2015, Josep Maria Abella, exsuperior general dels missioners claretians.

Bon Nadal a tots els lectors de CatalunyaReligió.cat!

 

Lletra de Nadal

(Josep Monells) Desitjo felicitar el Nadal als amics de CatalunyaReligió.cat. M’ho han demanat pel fet que sóc protestant i han trobat adient que, ara que ja han començat les celebracions del 500 aniversari de la Reforma, fos un evangèlic o protestant qui us dirigeixi aquesta felicitació nadalenca.

No ho faré amb diferències confessionals, sinó com a simple cristià, ja que Nadal és essencialment una festa cristiana, encara que cada any se celebra més embolicada de “resquisques” paganes, folklòriques, mítiques i astrològiques i repleta de decoracions exòtiques, multi-folklòriques i, sobretot, mercanti­litzades i comercialitzades.

1. El context. Queda lluny l’any 1517 quan, a la ciutat alemanya de Wittenberg, un monjo anomenat Martí Luter, profundament religiós i preocupat per la salvació, el pecat, el mercantilisme religiós i l’explotació de les “indulgències” pel finançament de la catedral de Sant Pere a Roma, va escriure les seves 95 Tesis. Les va escriure perquè fossin debatudes en cercles intel·lectuals, però gràcies a la impremta s’estengueren ràpidament per tot Europa, provocant l’anomenada Reforma, en què s’emfatitzava, sobretot, la importància de la Bíblia (Sagrades Escriptures) com a única norma de fe i conducta, la justificació per la fe i la responsabilitat personal i ètica en el camp del treball,la política i la societat.

2. La meva experiència personal del Nadal. Reculo als anys 1940, recordant els llums de la Missa del Gall a l’Església de Vilanova de Bellpuig en una nit freda envoltada de boira i gebrada de l’Urgell. Anys més tard, al 1950, un grup de joves portàvem queviures a unes famílies pobres i també joguines als nens i els parlàvem de l’Evangeli, tot això a les barraques de la barriada de Verdum. Recordo quan l’any 1962 invitàrem una senyora molt humil a dinar amb la nostra fa­mília el dia de Nadal. La nostra convidada ens va portar una caixa d’ostres (un luxe inusual per a l’època!), la delicatessen més bona amb què mai hem celebrat el Nadal. I fins a dia d’avui, a finals de l’any 2016, visitant països, compartint l’Evangeli a presoners, a obrers als camps de missió, a Sant Boi del Llobregat, a Castelldefels, a Gavà, a Viladecans, i a països exòtics com Moçambic i Mèxic,o centreeuropeus i nòrdics, sol o acompanyat de la meva família on Jesús ha sigut sempre el centre de la nostra joia i plenitud.

3. El fet històric. Nadal és el record i la celebració de l’encarnació, el naixement de Jesús de Natzaret. És un fet que Déu (el Creador, el Sóc el que Sóc, l’Etern, el Jehovà, l’Adonai, l’Alpha i l’Omega) avançà al llibre d’Isaïes 9:6-7 quan diu: “Perquè ens és nat un infant… serà anomenat Admirable, Conseller, Déu Fort, Pare Etern, Príncep de Pau… La prosperitat del seu imperi i la pau no tindrà fi”. Aquest fet l’àngel l’anuncià a Maria (Lluc 1:26-33) i ho comunicà als pastors (Lluc 2:8-14) “quan es complí el termini de les profecies, Déu envià el seu fill nascut d’una dona” (Gal 4:4). Fets que indiquen que Jesús, Déu fet home, vingué a aquest món per expressar-nos el seu amor, expiar (netejar, esborrar) els nostres pecats i obtenir la salvació eterna per a tots aquells que creuen en Ell. Déu no vol que ningú es perdi. Ell vol que tots els homes siguin salvats i vin­guin al coneixement de la veritat (2a Pere 3:9).

4. El significat teològic. Nadal és el Verb, la Paraula, el diàleg de Déu amb l’home. Déu es fa home en la persona de Jesús i, expressant-li el seu amor, assumeix el pecat de la humanitat: pagant, sofrint i expiant el pecat. Ell és “el just pels injustos” fet que implicà que el Jesús històric fos ajusticiat ocupant el lloc dels pecadors (perdonant-los), declarant-los justos de manera que poguessin gaudir de la seva presència eternament i mantenir una relació directa, mitjançant la fe i l’acceptació del que Jesús féu per nosaltres (al nostre favor). Des d’aleshores tenim accés directe a Ell i som responsables dels nostres actes individualment i en benefici de la societat i de l’equilibri ecològic.

5. La importància que el Nadal té per a tu, la teva família, els amics i el país sencer. Que no sigui el dia de Nadal com el d’aquell home que esperava la vinguda de Jesús a casa seva. Durant el dia van trucar a la seva porta un vellet, una dona malalta i un petit desvalgut i als tres els digué que no els esperava a ells. A la nit tingué un somni i veié Jesús que li parlava i li deia que “jo era aquells estranys que han trucat a la teva casa i no em vas voler rebre…, però encara estic a la porta del teu cor i truco. Si m’obres la porta del teu cor entraré i soparem junts”.

Bon Nadal a tots!

Valldoreix, Advent de 2016