Vés al contingut
Catalunya Religió

Per saber-ne més

Com cada any, demanem a una personalitat que feliciti el Nadal als lectors de CatalunyaReligió.cat. Aquesta vegada li hem demanat al missioner claretià Josep Maria Abella, fins ara superior general dels Claretians, coincidint amb l'Any de la Vida Consagrada. Una lletra de Nadal que van rebre durant l’Advent els amics de la Xarxa CatReligió. El 2010 va ser el rector Lluís Bonet des de la Sagrada Família; el 2011, Valentí Miserachs, que va ser president del Pontifici Institut de Música Sacra; el 2012, el benedictí Josep Massot, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes; el 2013, Montserrat Viñas, l’abadessa de Sant Benet de Montserrat; i el 2014, Lluís Martínez Sistach, llavors arquebisbe de Barcelona.

Amb un text que situa el significat de la llum de Nadal, el claretià Josep Maria Abella apel·la a “tenir el valor d’entrar a la cova” on s'hi troba “la llum que ens fa sentir estimats i ens entendreix el cor fent-nos capaços d’estimar de veritat”. Bon Nadal a tots els lectors de CatalunyaReligió.cat!

(Josep M. Abella) Us heu sentit mai enlluernats quan esteu conduint el cotxe o simplement caminant i el sol us ve de cara? Hi ha molta llum però quasi no s’hi veu. Tot sovint em fa l’efecte de viure en un món ple de llum, però d’una llum com la d’aquells focus que enlluernen i no et deixen veure el que tens a l’entorn. Hom queda desorientat i no sap ben bé on mirar o cap a on anar. Enmig d’aquesta lluminària descontrolada hom sent com una necessitat d’apagar el llum i deixar descansar una mica la vista.

Per Nadal es parla molt de llum, però no es tracta d’aquestes llums que enlluernen. És tot just el contrari. Les paraules del profeta Isaïes ens ho descriuen molt bé. El poble estava experimentant la tenebra de l’opressió, del veure’s trepitjat en la seva dignitat, de sentir com els seus ideals i allò pel que havien lluitat anaven esvaint-se en la tenebra del domini humiliant per part d’un altre poble. Fins i tot se sentien abandonats per Déu, la font de la llum que els havia guiat i havia escalfat els seus cors durant tota la seva història. Quin desig tan gran tenien de llum!

El naixement de Jesús és una resposta a aquest desig de llum. Nadal és un esclat de llum, d’una llum que guia i escalfa, però que no enlluerna. És una llum que, més enllà dels ulls, arriba al cor. És veritat que moltes ciutats del món s’omplen de llums quan s’atansa Nadal. És una manera d’expressar la joia dels cristians en celebrar aquestes festes. Tot ajuda a anunciar que passa quelcom de molt gran i joiós.

Tanmateix la veritable llum de Nadal, aquella que escalfa el cor amb la calentor de l’amor d’un Déu que es fa tan proper que el podem, fins i tot, tocar i sentir, i que il·lumina els ulls per deixar-nos veure el veritable sentit de les coses i la història, brilla, humil però ferma, a l’interior d’una cova.

La celebració del Nadal ens obre els ulls i el cor a la contemplació de l’amor de Déu i de la dignitat de la persona: Déu s’ha fet home i el podem contemplar en l’infantó de Betlem. Cal, però, entrar a la cova i deixar que la llum que hi brilla ens ajudi a comprendre la profunditat d’aquest misteri. Se’ns demana simplement tenir el valor d’entrar a la cova, a aquella cova a la qual tothom hi pot entrar. Allí trobem la llum que ens fa sentir estimats i ens entendreix el cor fent-nos capaços d’estimar de veritat.

La llum de Nadal continua brillant encara avui amb intensitat: en la Paraula de Déu i en l’Eucaristia, en la fraternitat entre les persones i entre els pobles, en l’esforç de tots els qui treballen per atansar la nostra història i el nostre món al projecte de Déu. La llum de Nadal ens permet veure el món i les situacions socials que marquen el nostre temps i descobrir les necessitats d’amor i solidaritat que hi són presents, i ens ajuda també a sentir el desig de llum que experimenten els qui viuen en la foscor de l’opressió, del sentir-se rebutjats, de la manca d’afecte o de la soledat, de qui cerca sentit i esperança en la seva vida i no l’acaba de trobar...

No ens deixem pas enlluernar per aquella llum que ens impedeix de veure-hi. Sapiguem acollir la veritable llum de Nadal. Us ho desitjo de tot cor juntament amb tots els amics de CatalunyaReligió.cat.

Josep M. Abella, missioner claretià.

Fotografia: Bateig a la missió claretiana de Rondônia, al Brasil.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.