“Cal valorar el monestir de Montserrat perquè porta mil anys servint l’Església i el país”

CR “Tothom qui puja a Montserrat queda captivat”. Aquesta afirmació la feia l’arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives, durant la seva homilia a la vetlla de Santa Maria de Montserrat d’aquest divendres. Una vetlla que ha servit també per recordar els 125 anys de la visita espiritual de Torras i Bages, l’inici de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, i per fer un reconeixement públic de la tasca del monestir de Montserrat que, ha recordat Vives, “porta mil anys d’un continu anar servint l’Església i el país, i això no té preu”.

Durant l’homilia de la Vetlla de Montserrat, Vives també ha explicat com hauríem “d’aprendre de Maria i fer-nos com ella visitadors dels germans”. Per què venim i estimem pujar a Montserrat?, ha preguntat l’arquebisbe d’Urgell. “Venim perquè la nostra mare escolti les nostres necessitats”. Un pelegrinatge, el que suposa pujar a Montserrat, “que transforma l’Esperit”, per la muntanya, però també, ha reconegut Vives, “pels monjos, pel silenci que hi trobem en molts moments, pel cambril, i per qui corona el nostre pelegrinatge, la Mare de Déu”.

Vives també ha tingut moment durant l’homilia per recordar com enguany se celebren els cent-vint-i-cinc anys de la visita espiritual de Torras i Bages. “Uns joves van voler estendre la unió entre fe i catalanisme partint de l’amor a la marededeu i van crear la Lliga Espiritual”. Una efemèride que se suma, aviat, a la celebració del Mil·lenari de l’Abadia de Montserrat. “Mil anys de servei que necessiten ser recordats i valorats”, ha afegit Vives.

La festivitat de la Mare de Déu de Montserrat ha continuat aquest dissabte amb la celebració de la Missa solemne de la Mare de Déu de Montserrat en què el cardenal i arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, ha presidit l’Eucaristia. Una marededeu, ha explicat Omella, “que comparteix les nostres alegries, però també pateix amb els qui sofreixen per diverses circumstàncies”. Omella ha rematcat com avui dia són molts els reptes que afecten la nostra societat.

“Unes eleccions a la cantonada; un temps de sequera preocupant; el malestar en molts sectors, com per exemple l’agrícola; el 24% de la població catalana en risc de pobresa; guerres en molts països del món, o una creixent polarització econòmica i social”. En el nostre món, ha explicat, “no ens falten problemes i constatem que també en molts cors falta l’oxigen de l’esperança”.

També ha volgit destacar com hi ha persones “que no perden mai l’esperança, que es mantenen amb il·lusió enmig de les dificultats, això ens agrada, però ens costa viure-ho”. La Mare de Déu, ha recordat el cardenal de Barcelona, va viure l’esprança “de manera expecional mentre va estar en aquesta terra”. “Ella és la mare de l’esperança”, ha afirmat, i ha definit l’esperança fonamentada “en Déu, que no ens falla mai”. Els éssers humans, ha afirmat, “tard o d’hora, fallem”.

Omella ha relatat com malauradament sovint es tendeix més a desconfiar que a confiar en els altres, a etiquetar les persones i a no creure que puguin canviar i ser millors. “Moltes vegades les aparences ens fan dubtar i malpensar d’algú. Fàcilment posem murs entre nosaltres, etiquetem les persones perquè no pensen com nosaltres i diem coses com que no són dels nostres”. Quina cosa més estranya, ha explicat, “si tots som fills de la mateixa família, fills de Déu”.

La marededeu, ha finalitzat Omella, ens demana avui “que confiem més en les persones, i això no és ingenuïtat”. No hauriem de viure la nostra fe, ha qüestionat el cardenal, “amb senzillesa, però sense acovardir-nos com va fer Maria?”.