Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Jordi Llisterri-CR) Necessitem la comunitat. Aquesta ha estat la reivindicació de la XIII Jornada del Grup Sant Jordi que s'ha celebrat aquest cap de setmana a Barcelona. La jornada és un punt de trobada personal i d'intercanvi d'idees entre membres de diverses entitats i de diverses diòcesis de Catalunya, del País Valencià, de Balears, del País Basc i de Madrid. Aquest any s'ha centrat en el concepte de comunitat.

"Com església catalana necessitem la vostra aportació central i transversal. El vostre servei a la societat i a l'Església és essencial". Aquest és el reconeixement que va fer el bisbe auxiliar de Barcelona Sergi Gordo a l'organització de la trobada en obrir la jornada.

"Us animo a unir i coordinar sinergies, anem més enllà de l'atomització", va demanar el bisbe. També va reconèixer "l'esforç que s'ha fet els darrers anys en aquesta coordinació i unitat d'acció", citant com una fita destacada la presentació del document "El fet religiós a la Catalunya del futur" al Parlament de Catalunya. "Aquest és el camí", que enllaça amb els eixos del Concili Provincial Tarraconense "que mai no hauríem d'oblidar".

Sergi Gordo va recordar especialment el bisbe Joan Carrera, fundador del Grup Sant Jordi, i va reconèixer a les tres entitats convocants  "una llarga tradició de fidelitat a l'Església i al país". I sobre el tema de les jornades va remarcar la importància de la comunitat pels cristians i com "el papa Francesc també ens demana una conversió comunitària".

Prevenir les ferides

En la inauguració el bisbe es va referir als "dies complexos" del moment polític actual. Sergi Gordo va assegurar que "ens farà falta guarir ferides" però que sobretot ara la tasca dels cristians "és evitar aquestes ferides de manera preventiva". Per això va posar com a referència la nota dels bisbes catalans del passat 20 de setembre en el qual l'església s'oferia com a "ferment de justícia, fraternitat i comunió" i demanava als cristians "avançar en el camí del diàleg i de l’entesa, del respecte als drets i les institucions i de la no confrontació, ajudant que la nostra societat sigui un espai de germanor, de llibertat i de pau".

En la inauguració, el jesuïta Enric Puig va repassar les activitats del darrer any del Grup Sant Jordi i va remarcar com "ens hem sumat a nombroses veus de l'Església catalana que han buscat el diàleg, l'entesa, i un acord polític allunyat de qualsevol humiliació". També va intervenir el director general d'Afers Religiosos, Enric Vendrell, i es va tenir presents dos dels consellers empresonats que havien assistit a les jornades altres anys, Meritxell Borràs i Joaquim Forn.

L'engany com a violència

L'eix central de la Jornada celebrada a l'Hotel Alimara de Barcelona van ser dues ponències que va emmarcar el filòsof Josep Maria Esquirol. "Estem en moments més de resistència que de construcció", va explicar. Però en una situació que pot semblar desconcertant cal tenir present que "la construcció sempre s'està fent", fins i tot en moments de resistència,  i que  "la resistència és una actitud pacífica, pacient i tenaç"

Esquirol va situar com un dels grans perills per les comunitats la mentida: "L'engany és violència i la manipulació que hem vist aquests mesos també és violència". També que cal denunciar quan en l'Estat de Dret "el centre està en l'Estat i no en Dret, com passa en tots els estats-nació".

Finalment va situar com a eix essencial de la comunitat la fraternitat, que és "el que fa possible la igualtat i la llibertat: "L'essència de la comunitat eclesial és la mateixa que la de la comunitat humana o la política, en la que la fraternitat actua de motor".

Comunitat i conflicte

El biblista basc José Antonio Badiola, degà de la Facultat de Teologia de Vitòria, va fer la ponència sobre la comunitat eclesial prenent com a referència els primers cristians. En un primer moment ja hi havia "molta diversitat de comunitats i molta conflictivitat". Però totes tenien com a element comú la crida a ser comunitat, a més de la crida personal i la crida evangelitzadora. "Comunitats de perseverança", això és el que van ser durant els primers segles les comunitat cristianes.  

La comunitat no evitar conflictes i segons Badiola "no és típic del cristià evitar els conflictes: Jesús els provocava". Però "allò propi del cristià és la manera de solucionar-los".

Badiola va demanar que avui les comunitats eclesials siguin "espais en el que les persones se sentint valorades, reconegudes i amb algun protagonisme en la seva gestió "

Comunitat i WhatsApp

Per la seva banda, el sociòleg i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona Salvador Cardús, va destil·lar alguns aspectes de la comunitat social i política i va alertar contra el fatalisme a l'hora de fer anàlisi social. Per això va defensar que "no hi ha crisi de comunitat, sinó abundància de comunitat". Per exemple, "hi ha molt de comunitat en els WhatsApp". El problema "és com gestionar aquest excés de comunitat".

Ho mostra com "les famílies mai no havien estat tan hiperconnectades com ara a través dels grups de WhatsApp". Un fenomen que també ha estat determinant en el sentiment de comunitat nacional . I "la comunitat cristiana hauria de saber aprofitar aquest instrument".

Segons Cardús, en les relacions de les comunitats socials un dels problemes principals és la mentida: "No hi ha comunitat sense confiança, i el que trenca la confiança és la mentida". Avui, un dels problemes principals és la postveritat, que no és el mateix que mentida. El problema de la postveritat "és la credulitat, el ser crèduls: quan es considera irrellevant allò que és veritat i quan les emocions s'imposen per damunt dels fets". Per això va recomanar com a resposta "un escepticisme de pagès", prenent distància observant més els fets que les emocions.

La jornada es va tancar a la tarda amb una taula rodona d’experiències personals on es va mostrar com la comunitat és també una xarxa de relacions. Van oferir el seu testimoni el caputxí Josep Manuel Vallejo, la militant de l'ACO i secretària del Centre de Pastoral Litúrgica Mercè Soler, i el capellà de Madrid dedicat a l’atenció de persones amb dificultats Jorge de Dompablo. Carles Armengol, president de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, va tancar la jornada.