Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Diumenge de Pentecosta. Cicle B
Barcelona, 24 de maig de 2015

Parlar de l’Esperit Sant és parlar del que podem experimentar de Déu en nosaltres.
L’Esperit és Déu actuant en la nostra vida:
–la força
–la llum
–l’alè
–la pau
–el consol
–el foc que podem experimentar en nosaltres i quin origen últim està en Déu, font de tota vida.

Aquesta acció de Déu en nosaltres es produeix gairebé sempre de forma
–amagada
–silenciosa
–i muda.

El mateix creient només intueix una presència gairebé imperceptible.
A vegades sí que ens envaeix la certesa exultant, l’alegria, la confiança total de què
–Déu existeix
–Déu ens estima
–tot és possible
–fins i tot, la vida eterna.

El signe més clar de l’acció de l’Esperit és la vida.

Déu està allà on la vida es desvetlla i creix, on es comunica i s’expandeix.
L’Esperit Sant sempre és Dador de vida
–dilata el cor
–ressuscita el que està mort en nosaltres
–desvetlla l’adormit
–posa en moviment el que havia quedat bloquejat.

De Déu sempre estem rebent nova energia per a la vida, noves sorpreses, noves i renovadores esperances.
L’Esperit condueix la persona a viure-ho tot d’una forma diferent: des d’una veritat més fonda, des d’una confiança més gran, des d’un amor més desinteressat i noble, més sacrificat i alegre.

Per a bastants, l’experiència fonamental és l’amor de Déu i ho diuen amb una frase tan senzilla com “Déu m’estima.”
Aquesta experiència els retorna la seva dignitat indestructible
–els dóna forces per alçar-se de la humiliació i el desànim
–els ajuda a trobar-se amb el millor d’ells mateixos.

N’hi ha d’altres que no pronuncien la paraula “Déu” però experimenten una confiança fonamental que els fa estimar la vida i les persones malgrat tot, que els ajuda a plantar cara als problemes i a buscar el bé de tots.
Ningú viu privat de l’Esperit de Déu.
–En cada persona hi és Ell obrint-nos al millor viure i a la fraternal convivència.

Aquest és el missatge i la tasca de la festa de Pentecosta
–oberts al millor viure
–oberts a la fraternal convivència

Ens hi obrim nosaltres?