“El progrés de la vida cristiana es juga en el tu a tu”

​(Laura Mor –CR) L'Esperit bufa, però cal dialogar personalment amb el jove i ajudar-lo a interpretar allò viscut. És una de les principals conclusions de la segona jornada de la Vocalia de pastoral de joves i vocacional de la Unió de Religiosos de Catalunya que dissabte va aplegar una cinquantena de persones a l'Escola Vedruna-Àngels. Una qüestió d'especial interès en aquesta setmana que ha començat amb la Jornada Mundial de la Vida Consagrada.

El jesuïta Enric Puiggròs, responsable de pastoral vocacional de la Companyia de Jesús, va compartir la pròpia experiència congregacional pel que fa a l'acompanyament de joves i de forma especial en la dimensió vocacional. En la seva intervenció va dir que cal “incidir en la personalització, en la necessitat que el jove aprofundeixi”. D'aquesta manera, i conscient de les dificultats compartides entre els assistents pel que fa a la disponibilitat, Puiggròs va emplaçar-los a “garantir que el jove llegeixi bé les experiències viscudes”, i no caure en el perill “d'organitzar activitats una darrera l'altre” i “transformar-nos en mers gestors pastorals que oblidin el tu a tu”.

Els participants –entre els quals, religioses, religiosos, laics enviats per congregacions, o membres dels equips de pastoral de les escoles– van dedicar un matí de reflexió conjunta a analitzar l'estratègia apostòlica que segueixen els jesuïtes en la promoció de vocacions, i a conèixer iniciatives concretes. El ponent va voler explicar que des de la companyia entenen “la promoció de vocacions no com anar vendre el producte de la pròpia Companyia de Jesús”, sinó que posen “la recerca vocacional en el context de tota vida cristiana que, si es viu autènticament, es formula la pregunta 'què vol el Senyor de mi?'”.

“Atrinxerats en les nostres famílies religioses”

La trobada va servir per consensuar diferents línies de futur. Una d'elles, alimentar el treball en xarxa en moltes de les accions pastorals dels membres de la URC. “Encara estem molt atrinxerats en cadascuna de les nostres famílies religioses”, ha explicat Enric Puiggròs, i també ha destacat que tanmateix “en l'àmbit de la pastoral de joves cada vegada són més freqüents les accions compartides i en xarxa.”

En aquesta línia, es va plantejar la qüestió de “Com pot ajudar la URC aquest intercanvi?”. El secretari d'aquesta entitat, Lluís Serra, va reconèixer que cal millorar i no va tancar portes a fer de la URC un espai comú de trobada. Una proposta que facilitaria donar sortida a tota persona en recerca, encara que no sàpiga exactament com concretar la seva inquietud.

El tarannà comunicatiu del papa Francesc també es va fer present en la trobada a mesura que els participants anaven confirmant la necessitat d'un llenguatge més natural: “Expressar la nostra experiència espiritual, no sols vocacional, sinó l'experiència cristiana, implica un llenguatge que no sigui 'afectat', sinó el de la gent a peu de carrer”.

Canvis de fons

Puiggròs, que està en contacte amb la URC i la CONFER –la Conferencia Española de Religiosos–, reconeix com els darrers anys s'està estenent una convicció: “La promoció de vocacions no ha de ser una finalitat en si mateixa”. Per aquest motiu, els participants de la matinal han de vigilar que “el desig de trobar vocacions davant l'escassedat de número no ens faci projectar angoixa per trobar nova gent”.

En canvi, Puiggròs apel·la a “mostrar-se a la gent i a promoure una acció de personalització de la fe”. És a dir, a treballar perquè es puguin donar les condicions per fer efectiva “la demanda de gratuïtat de l'Esperit, que és qui va actuant i cridant els joves”.

Així, hi ha cada vegada més consens en què “el progrés de la vida cristiana es juga és en el tu a tu”. I això implica que les ordes i les congregacions han de triar: “No pots invertir tant de temps en muntar activitats i en canvi has de dedicar més temps a parlar amb la gent”, va concretar el jesuïta.

Aquest seguit de propostes estratègiques se sumen al fet que s'està produint “un augment objectiu de gent que està a la recerca” i que és “igualment clar” que la gent no busca “explícitament i de forma automàtica l'església catòlica com una resposta única, sinó que va buscant”. Per això, des de la Companyia de Jesús es creu que “ens hem de posar les piles, per mostrar-nos còmodament amb altres possibilitats, per dir 'nosaltres creiem que el crist i la manera de viure'l en la comunitat cristiana i catòlica té sentit'”.

Agendes plenes, un perill en la crida vocacional

La jornada convocada per la URC va servir també per posar sobre la taula el risc que molts religiosos –especialment els de mitjana edat– “es trenquin” si no vigilen “a l'hora de triar a què dediquem els esforços. Perquè són tantes les necessitats que tothom ens estira”, ha recordat Puiggròs i ha recomanat “discreció i sentit comú” a l'hora d'escollir què fer. També ha fet aquesta lectura de la problemàtica exposada: “Com d'atractiva pot ser la vida d'un religiós que té una agenda que fa més por que no admiració? Quin to de vida podem transmetre?”.

Els assistents, en el moment d'abordar aquest punt, van voler tocar de peus a terra i van acceptar que “el món és com és i hem de saber-hi viure. Viure amb sentit en un món que corre és un repte que podem seguir assumint si Déu ens hi ajuda”.