Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Jordi Llisterri-CR) Agraïment i una empenta als religiosos i a les religioses: "Què faria l'Església sense la vida consagrada?". És el missatge que l'arquebisbe Joan Josep Omella va deixar aquest dimarts en la celebració del Dia de la Vida Consagrada a la catedral de Barcelona. Coincidint amb la festivitat de la Candelera i la clausura de l'Any de la Vida Consagrada tots els bisbats catalans han tingut una trobada amb els religiosos i religioses de cada bisbat. Estrictament caldria de dir amb les religioses, perquè són la majoria i perquè, excepte en els presbiteri, són les dones les que dimarts omplien la catedral.  

"El Senyor ens ha enviat a comptabilitzar? No. Ens ha enviat a evangelitzar". És el que els va remarcar Omella davant la lamentació habitual de ser pocs o, sobretot, ser menys que abans. "Per un de sol ja val la pena". Però això demana un canvi de mentalitat davant "la impotència o la debilitat". Cal recordar permanentment que "els destinataris de la nostra missió són els homes i dones de tots els temps, no els de fa quaranta anys".I no només els qui tenim més a prop, sinó també "els allunyats o els rebotats". "Així va néixer l'Església", deia Omella.

"Som de veritat homes i dones d'oració?"

L'arquebisbe va recordar alguns dels punts sense els quals no és possible aquesta vitalitat. "Només s'evangelitza quan s'està tocat per dins" i la clau principal és la pregària. "Som de veritat homes i dones d'oració?". Ell mateix va explicar la seva experiència de sentir-se enviat quan fa uns dies li van preguntar si l'arquebisbe resava: "Fins i tot el rosari! És clar. Sinó, què faig jo aquí? Sinó, a què he vingut jo a Barcelona, deixant-me portar pel que jo no vaig demanar al Senyor?". La seva constatació és que "només en la trobada amb Ell sóc capaç de continuar en aquesta missió: bonica i complicada i a vegades difícil, però bonica".

Una altra clau és viure a estil de Jesús: "No hem vingut a complaure al món. Hem vingut a complaure al Senyor". Això vol dir que "no som extraterrestres, però sempre amb la referència posada en el Senyor". Per això Omella va demanar als religiosos "no perdre la capacitat d'admirar al món", ser comunitat fraternes i "que la gent vegi que així es pot ser feliç", i obrir als altres "perspectives del més enllà" i ser "testimonis de l'eternitat".

El president de la Unió de Religiosos de Catalunya, Màxim Muñoz, va fer una salutació inicial d'agraïment i va remarcar que durant "l'Any de la Vida Consagrada hem trobat força en un moment d'incertesa". Com cada any, en la celebració els religiosos van pronunciar conjuntament una renovació pública de la seva consagració.

En el moment de la pregàries, els religiosos es van afegir a les oracions per la pluja que ha demanat l'arquebisbe Omella.

En el comiat, Omella va demanar als religiosos que malgrat les dificultats mantinguessin la seva presència a la diòcesis: "Quedeu-vos a Barcelona, no tanqueu les cases". I que encara que molts religiosos siguin grans, els va recordar que Abraham va començar amb vuitanta anys.