Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

Assemblea Mundial de Pax-Romana a Barcelona

(Jordi Llisterri –CR) “Misericòrdia i justícia són dues dimensions d'una única realitat, que es desenvolupen progressivament fins a la plenitud de l'amor”. Són les paraules del papa Francesc en la convocatòria de l'Any de la Misericòrdia que han marcat l'Assemblea Mundial del Moviment Internacional d'Intel·lectuals Catòlics Pax-Romana que s'ha celebrat aquest cap de setmana a Barcelona. L'obertura d'aquest divendres a l'Auditori de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna va comptar amb una intervenció en vídeo del teòleg peruà Gustavo Gutiérrez, un dels referents de la teologia llatinoamericana d'una Església pobra i per als pobres.   

“La gratuïtat de l'amor està radicalment oposada a la creixent indiferència davant dels sofriments de tantes persones que el papa no deixa de denunciar", va remarcar Gutiérrez als participants d'aquesta trobada Mundial amb representants dels cinc continents i d'una trentena de països. El lema del debat dels quatre dies de l'Assembla ha estat 'De la indiferència a la misericòrdia. El nostre compromís?'

“La misericòrdia no es limita a tenir bons sentiments, va més lluny, i rebutja el maltractament i l'abús, i el sofriment que se'n deriva”, va insistir Gutiérrez en el seu missatge. Així, “la justícia, a més de ser un assumpte cabdal en la convivència social, és central en el missatge bíblic, que l'esmenta especialment referint-se a la situació injusta del pobre”. També va distingir, citant Pau VI, que “la legalitat pot ser justa o injusta” i que “la Bíblia ens parla d'una justícia amarada d'amor, que va més enllà de la justícia contractual i de les seves exigències formals”.

Gutiérrez, un món on tot és “post”, va demanar als professionals i intel·lectuals que treballin per aconseguir un món de “postpobresa”.

La 32ena Assemblea Mundial del Moviment Internacional d'Intel·lectuals Catòlics-Pax Romana se celebra durant quatre dies a Barcelona al Centre Salesià Martí Codolar. Durant el cap de setmana es va fer una sessió d'estudis que va estar oberta als membres de les entitats catalanes de Pax Romana. [Aquí podeu llegir sencera l'aportació de Gustavo Gutierrez o veure el vídeo ja que, amb 88 anys, finalment no es va poder desplaçar a Barcelona]

La misericòrdia a la política

La inauguració de l'Assembla Mundial va comptar amb la benvinguda dels bisbes de la Tarraconense, amb la presència dels arquebisbe Joan Josep Omella i Jaume Pujol. El jesuïta Josep Maria Rambla, un dels missioners de la misericòrdia nomenat pel papa Francesc, va fer una conferència inicial sobre misericòrdia i l'acció política.

Afegint-se a la intervenció de Gutiérrez, Rambla va demanar “exorcitzar la misericòrdia” per evitar que s'entengui com “una debilitat o un sentimentalisme”. Per això cal presentar la misericòrdia com "l'ànima de la solidaritat”.  

El que caldria aconseguir és que no fos “només una crida als catòlics: cal portar la misericòrdia a la política”. Una pregunta seria “què passaria a les Nacions Unides, al Banc Mundial, al FMI, al Consell de Seguretat... si hi hagués la meitat dels seus membres amb el virus de la misericòrdia”. Per Rambla també cal practicar la misericòrdia amb humilitat i amb alegria: “L'alegria és una assignatura pendent del cristianisme, una alegria fruit de la justícia i de la fraternitat”.

En la intervenció inaugural, l'arquebisbe Omella també va destacar la centralitat de misericòrdia en la vida cristiana. També en el món intel·lectual, perquè “tots tenim el perill de quedar-nos en el món de les idees, en lloc de mirar els ulls i els noms de cada persona”. Cal “baixar a allò concret”, sobretot perquè “la societat no la canviarem si no canviem nosaltres”.

Joan Josep Omella va recordar la seva experiència missionera i les diverses estades a l'Àfrica com a mostra del que pot aportar la xarxa mundial que és el cristianisme: "A l'Àfrica veus com es globalitza l'acollida; en canvi, al món occidental globalitzem l'individualisme i la indiferència que impedeix viure la misericòrdia”.

Un país mediterrani

En l'acte també van intervenir el president mundial de Pax-Romana i els representants de les tres entitats catalanes que formen part d'aquesta xarxa mundial amb gairebé un segle d'història i reconeguda per Santa Seu.

El president mundial del MIIC-Pax Romana, l'economista peruà Javier Iguíñiz, va destacar que “el carisma del moviment és atendre les necessitats de les persones, però també estudiar-les”, el que demana el papa Francesc quan diu que cal anar a les causes de la pobresa. Això porta a les seixanta entitats de tot el món que estan federades al moviment internacional a mantenir “la tensió entre allò pràctic i allò acadèmic, una tensió que no volem que desaparegui”.

La benvinguda als participants la va oferir la presidenta del Moviment de Professionals Catòlics de Barcelona, Noemí Ubach. Una benvinguda a “un país mediterrani amb més de mil anys d'història i obert al món”.  I també d'una església local que “vivim la fe en comunitat i la volem transmetre als nostres fills”. Josep Maria Carbonell, president de la Fundació Joan Maragall, i Núria Sastre, presidenta del Grup de Juristes Roda Ventura, també van intervenir representant les altres dues entitats que formen part de Pax-Romana a Catalunya.

A l'obertura hi van assistir representats de Govern com el director general d'Afers Multilaterals i Europeus, Manuel Manonelles, el director general d'Afers Religiosos, Enric Vendrell, i el director de l'IEMed, Senén Florensa. També s'hi van fer presents representants de diverses institucions diocesanes i personalitats de les entitats vinculades a Pax-Romana com el president Joan Rigol o el jurista Eugeni Gay.

Hem d'ajudar a Francesc”

En la sessió d'estudis que es va fer el cap de setmana a Martí Codolar es van tractar temes vinculats a les desigualtats i a les respostes que hi pot donar la Doctrina Social de l'Església a través de diversos testimonis i experiències locals. També es va presentar el treball que realitzen els representants de Pax-Romana en organismes internacionals com les Nacions Unides, la UNESCO o el Consell d'Europeu de Drets Humans. La crisi dels refugiats va ser un dels temes més presents en les jornades, i es va instar als moviments europeus a treballar i a coordinar-se més en aquest àmbit. També es va demanar reforçar el compromís en el món educatiu com a eina per evitar que la pobresa i les desigualtats s'estenguin.

“Hem d'ajudar a Francesc”, va remarcar el president Javier Iguíñiz en les conclusions de la sessió d'estudis. La proposta del papa Francesc està en la línia del treball que ha fet el moviment des de la seva fundació el 1921. Però Francesc, fins i tot dins de l'Església, “no té una tasca fàcil”.  Iguíñiz va tancar la jornada recordant que “la misericòrdia és un compromís amb diferents dimensions” que passa per l'àmbit institucional i pel personal. En aquest sentit va destacar la potència d'una xarxa internacional com Pax-Romana que cal aprofitar més pels moviments locals.

Diumenge el bisbe auxiliar de Barcelona Sebastià Taltavull va presidir l'eucaristia i també va demanar donar suport amb fets el que demana el papa Francesc. Cal aplicar el que demana el papa quan diu que és millor una església accidentada que malalta perquè “hi ha una multitud famolenca”. Per Taltavull cal tenir sempre present que “la bona nova és que tots –sense cap distinció, ni de raça, ni de sexe, ni de religió, ni de condició social, econòmica o de comportament moral– som cridats al seguiment de Jesús i a fer el bé a tots, especialment als més pobres”. Un missatge que s'ha reforçat amb el lema 'Tu ets la clau' i que s'ha concretat amb el lliurament d'una clau a tots els participants al final de la missa.

El bisbe va presidir la missa acompanyat, entre altres, del consiliari mundial de Pax Romana, Luis María Goicoechea, i del consiliari del Moviment de Professionals, Sergi Gordo.

L'assemblea mundial també ha servit perquè els participants de tot el món coneguessin Barcelona amb una visita al centre històric de Barcelona i a la Basílica de la Sagrada Família que es va fer diumenge a la tarda.