La Unió de Religiosos proposa “creure amb els joves”

(Laura Mor –CR) La Unió de Religiosos de Catalunya també mira els joves. Ho fa el curs en què el Vaticà els dedicarà un sínode específic. “Preguem Déu que ens ajudi a encertar el plantejament i a superar formes obsoletes d’abordar-lo” ha demanat el president de la URC, Màxim Muñoz.

El germà marista Ramon Rúbies ha conduit el tema central de l'Assemblea General d'aquest 2017, celebrada dijous. Amb el títol 'Creure amb els joves' ha fet una reflexió generacional des del món del màrqueting, per acabar aterrant a l'àmbit concret de la pastoral juvenil, al que hi ha dedicat bona part de la seva acció com a religiós. “Estar amb els joves em feia més a prop de Jesús”, ha assegurat.

Creix la recerca de sentit

La subjectivitat, el valor emocional de les vivències, la connexió permanent a les xarxes socials i l'experiència vital mediatitzada que se'n deriva, la cultura del consum i un sentit presentista del temps, són alguns dels elements que ha destacat Rúbies d'aquest perfil poblacional.

En aquest marc de tipus generalista, s'ha aturat a parlar dels “joves cristians” que són part activa de les comunitats. “Viuen un cristianisme humanitari i autònom” ha explicat. També ha descrit una davallada de les creences religioses tradicionals, però també una necessitat creixent de cercar sentit i significat a la vida.

El germà marista també ha parlat d'un “fort eclecticisme”, davant del qual ha apel·lat a la necessitat de “donar cultura religiosa als joves”. S'ha mostrat, però, crític amb la tesi dels qui parlen d'una “religió postcristiana”, que entén que els joves han deixat de fer escarafalls o combatre la religió, per mantenir-se en una postura d'indiferència: “Més aviat els és igual”, ha dit amb reserves.

A l'estil de Jesús

Ramon Rúbies ha proposat veure els joves “com a lloc teològic”. És a dir, de trobada amb Déu. A la pregunta de “com acompanyar-los”, ha proposat als pastoralistes que siguin “sensibles com Jesús amb els deixebles d'Emaús”.

Aquí ha remarcat la importància de fer camí plegats, des de la proximitat i la presència, de mostrar una acollida incondicional, d'escoltar abans de parlar i de brindar espais de confiança. També ha parlat del símbol de reunir-se al voltant d'una taula, com a símbol de la celebració eucarística, i de proposar un projecte de vida.

L'anàlisi del moment polític, social i eclesial

Durant la benvinguda a l'assemblea, el president de la Unió de Religiosos, el claretià Màxim Muñoz, s'ha referit els atemptats del 17 d'agost. I ha recordat com des de les ordes i congregacions ja es va defensar de “continuar sent constructors de pau i de concòrdia i d’oferir l'ajuda que calgués”. En aquest sentit, ha reiterat que “la ferma convicció que l'amor, la justícia i la pau són molt més forts que l'odi, la violència i la destrucció”.

Muñoz també ha dedicat la seva reflexió a analitzar el moment polític viscut avui a Catalunya. Ha recordat els pronunciaments dels bisbes –previs a la celebració del referèndum de l'1 d'octubre– i també de les abadesses i dels abats –condemnant la violència i lloant la resposta pacífica.

El president de la URC ha formulat l'interrogant sobre quin ha de ser el paper dels religiosos. Així ha descrit la tasca que considera que han d'assumir: “Ser instruments d’aquest diàleg sincer i pacífic des del valors evangèlics entre nosaltres mateixos i amb les persones i col·lectius més propers”.

Amb tot, “la vida continua” ha dit Muñoz sobre la vida religiosa. Ha parat del context de reestructuració d'organismes d'Església a tot Europa. I més enllà d'una reacció a la manca de vocacions, ha formulat en positiu: “Tenim moltes ganes de ser fidels i autèntics”. També ha parlat de “vitalitat i fidelitat creativa dels diversos carismes” i ha mencionat els 400 anys dels escolapis, els 225 anys de les Hospitalàries de la Santa Creu, els 200 anys dels maristes i els 200 anys de Jesús-Maria.