×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jordi Llisterri-CR) Comença la negociació per un acord definitiu que permeti finalitzar la façana de la Glòria i la sortida al carrer Mallorca de la Basílica de la Sagrada Família. Una zona ocupada avui per diversos edificis de veïns i tallers que es van construir quan ningú creia que s'acabaria la Sagrada Família. 

L’Ajuntament de Barcelona ha tornat a presentar aquest dimecres l’acord amb la Basílica de la Sagrada Família per aprovar la llicència d’obres del temple, pendent des de feia 133 anys. Després de l’acord que es va presentar a l’octubre, que va aprovar el Plenari municipal el febrer, i que es va anunciar en un acte electoral el maig, ara s’ha escenificat al Saló de la Ciutat el lliurament a la Sagrada Família de la llicència d’obres.

La segona tinent d’alcalde, Janet Sanz, ha destacat que la Basílica ja ha fet efectiu els 4,6 milions d’euros corresponents a l’ICIO i la taxa de llicència d’obres, i ha tornat a detallar les actuacions que es faran els propers deu anys amb els 36 milions d’euros que la Sagrada Família aportarà a la ciutat.

Però l’acord deixava aparcada la finalització de l’entorn urbanístic del temple, que ha de permetre finalitzar la façana de la Glòria amb els elements que va preveure Antoni Gaudí sobrepassant el carrer Mallorca: els paraboloides que sobresurten de la façana i l’escala que ha de permetre l’accés amb un pont per sobre del carrer.

El president delegat de la Junta Constructora, Esteve Camps, ha explicat que ara s’inicia l’estudi i la negociació per resoldre aquesta segona etapa i s’ha mostrat optimista en la possibilitat d’arribar a un acord. “Si després de 133 anys hem arribat a un acord, la segona etapa l’agafem amb entusiasme, il·lusió i compromís negociador”, ha destacat tenint en compte que en l’atorgament de la llicència es partia de “postures oposades”.

Camps ha insistit que és molt important que “el diàleg hagi resultat” i que això fa que “estiguem validats per arribar a un acord”. “La postura de la Sagrada Família és diàleg, diàleg i diàleg”, ha repetit.

La llicència concedida i l’acord amb l’Ajuntament per aportar 36 milions d’euros a la ciutat en millores de l’entorn del temple i del transport, permet finalitzar la construcció vertical de la Basílica. És a dir, la construcció de les torres centrals, prevista pel 2026 i que canviaran definitivament la visió del temple i la silueta urbana de la ciutat. Els campanars actuals superen de poc els 100 metres, i en pocs mesos les torres centrals passaran per sobre d’aquesta altura.

 

4.627.074,03 euros

La llicència que s’ha lliurat oficialment aquest dimecres preveu el volum i l’execució de les obres d’edificació del temple, que consta de l’edifici principal, diverses torres d’alçades diferents -la central a 170 metres- i dues plantes soterrani.

Per obtenir la llicència d’obres, la Junta Constructora ha pagat a l’Ajuntament un total de 4.627.074,03 euros. Aquest import surt de l’Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO), que suposa 4.385.341,94€, i la taxa de llicència d’obres, que són 241.732,09€. L’import final inclou les bonificacions que preveu la llei per fundacions sense ànim de lucre.

És l’import més gran que ha cobrat mai l’Ajuntament de Barcelona per una llicència d’obres. Segons Janet Sanz això demostra que “Barcelona és una ciutat sense privilegis”. Esteve Camps ha recordat que “la Sagrada Família sempre pagarà el que li toca per llei”. I, en el cas de la llicència d’obres, “ja s’ha pagat”.

Segons ha detallat d’Ajuntament, el sostre màxim edificable a la parcel·la és de 53.495,61 m2, i la superfície construïda sobre rasant és de 41.026,69 m2. Pel que fa a les dues plantes soterrani, la -2 ocupa parcialment els xamfrans de Mallorca amb Sardenya i Marina, i conté magatzems. A la planta -1 hi consta la cripta, galeries sota la nau principal i instal·lacions. La llicència també descriu una construcció del temple per etapes, i preveu un termini d’execució total que finalitzarà l’any 2026.

En paral·lel a la llicència d’obres, l’Ajuntament també ha tramitat els permisos d’activitat pel que fa als usos de la basílica. Així, l’activitat principal de l’edifici és de centre de culte visitable, obert al públic més enllà de l’horari dels actes litúrgics. I inclou una part de museu, per la qual cosa l’ús és religiós i cultural.

S’hi inclouen, a més, usos compatibles relacionats amb el funcionament i l’administració del centre, com la sagristia, oficines o tallers de manteniment. Alhora, s’hi fa constar l’ús comercial com a complementari, ubicat a les plantes soterrani. Aquest últim estarà restringit a la categoria de petit establiment de venda al detall de productes relacionats amb el temple, amb una superfície màxima de 750 m2, i tindrà accés només des de l’interior de la pròpia basílica.

 

Cap al 2026 i més.

Amb aquesta llicencia el 2026 es podrà finalitzar la fase arquitectònica de la construcció de la basílica, coincidint amb el centenari de la mort d’Antoni Gaudí. Serà la segona fita més important després de la cobertura de la nau i la consagració del temple el 2010. Camps ha explicat que es compliran els terminis, tot i que els elements artístics i la façana principal encara trigaran una mica més. No ha fixat terminis, “però serà abans de 130 anys més”.

La tinent d’alcalde no ha valorat les possibilitats de fer realitat el projecte de Gaudí, amb l’escala per sobre del carrer Mallorca i amb una obertura d’un espai lliure d’edificis des de la Diagonal. Per Sanz el que cal és un acord que permeti una fòrmula “sostenible i equilibrada amb el territori i amb els barris”.

L’acte d’aquest dimecres s’ha fet al Saló de la Ciutat de l’Ajuntament envoltat de pintures al·legòriques que repassen fites important de la història de Barcelona amb nombroses evocacions religioses. Amb Santa Eulàlia just darrera de la regidora. Precisament, són pintures d’Antoni Vila i Arrufat, pare de Joan Vila i Grau, autor dels vitralls que avui acoloreixen l’interior de la Sagrada Família. Una cadena històrica que ve de lluny.