Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Laura Mor –CR) El germà Robert Schieler parla d'un model organitzatiu d'Església de tu a tu, i alerta de “la temptació de fer funcionar una organització i oblidar perquè existeix”. És el superior general de La Salle i aquest diumenge i dilluns ha visitat Catalunya. Una breu estada en el marc de la visita pastoral que, fins el 21 d'abril, fa a tot el Districte Arlep. Catalunya Religió l'hem entrevistat als Serveis Centrals La Salle Catalunya, al barri de Sant Gervasi de Barcelona.

Joan Baptista de La Salle va introduir un ministeri totalment nou a l'Església. L'Església hi estava en contra, la societat hi estava en contra; però ell tenia la confiança que Déu el cridava en aquella direcció”. És així com Schieler posa en valor el laïcat, un fonament en la institució educativa de La Salle. Als inicis dels Germans de les Escoles Cristianes només hi havia un capellà: la resta eren un grup de laics.

Una institució horitzontal

S'estableix així una missió, una vocació: “Els laics tenen un ministeri i no una feina”. I també un estil organitzatiu: “Hi ha una relació horitzontal entre homes i dones laics”, apunta el superior de La Salle. I posa un exemple, d'aquest intenció de servei: “Quan el germà visitador acaba el seu mandat, continua ensenyant com a professor en una escola de primària”.

“No són els professors, sinó la comunitat educativa el que farà que l'educació tingui èxit”. El mateix Joan Baptista ho va observar amb les primeres experiències escolars. Per una banda, va proposar un model basat en “una comunitat de persones”. Però el fundador de La Salle també “insistia en les relacions personals” i en termes universals defensava que “tots som germans i germanes”.

L'obertura de Joan Baptista

Schieler recorda que “Joan Baptista no tenia experiència en educació, era capellà i canonge”. Però sentia que els nois pobres de França també mereixien una oportunitat educativa. “Estava obert a escoltar Déu i a preguntar-se 'per què Déu m'empeny en aquesta direcció?'”.

El fundador de La Salle va formar un primer grup de germans perquè fossin bons professors: “Si ensenyeu la fortalesa del pare, també heu de mostrar la tendresa de la mare”, els deia. Una dinàmica que, segons Schieler, ha persistit en la realitat d'avui: “La majoria de professors d'escoles catòliques d'arreu del món són laics i l'experiència ens diu que la majoria són dones laiques”.

Qui s'asseu davant teu?

En l'estil educatiu lasal·lià és vital conèixer els alumnes. Schieler situa la intenció del fundador al context d'avui: “No importa quant en sàpigues de matemàtiques, d'anglès, de Catalunya o d'història. Només si coneixes qui s'asseu davant teu podràs començar a ensenyar”. Aquesta pedagogia anticipava el que, als anys vint del segle passat, defensaria també el filòsof de l'educació Alfred North Whitehead.

Es tracta dels “dos llegats de Joan Baptista que serveixen per les escoles a Catalunya i arreu del món”, apunta el germà Robert. Per una banda “saber dels altres, com a persones amb una identitat” i, per una altra, “ensenyar com a comunitat, no individualment”.

“Com a líder necessito molta ajuda!”

El seu sistema educatiu, basat en la comunitat, també ostenta lideratges. Fan aquesta funció, per exemple, el visitador general del Districte i, també, el superior general en l'àmbit internacional. Schieler va néixer a Filadèlfia el 1950 i és el superior general de La Salle des de fa quatre anys. A la pregunta sobre les actituds necessàries per a liderar aquesta institució, contesta també en clau comunitària: “Quines necessitats tinc jo com a líder? Necessito molta ajuda!”.

“Com a líder has de saber allò que no saps, saber que necessites ajuda”, argumenta. I explica el seu cas. Diu que el consideren “un bon administrador”. “D'acord, és una qualitat; però jo sé que no en tinc ni idea de finances i que la persona que necessito a la vora és algú bo en finances”. I insisteix en la visió d'equip: “No és tan important la teva força, sinó el teu testimoni: trobar l'ajuda, trobar un equip que faci el conjunt molt millor que cadascuna de les parts individualment”.

“Què passarà al Sínode de joves?”

S'apropa el Sínode de joves convocat pel papa Francesc i La Salle ha celebrat diferents encontres per a debatre les grans línies proposades. “Estem escoltant el joves”, apunta. També explica com un dels germans de la Salle dels Estats Units va ser escollit per participar al presínode que es va celebrar fa un mes a Roma.

“El més important serà veure què passarà al Sínode”, apunta. I formula un interrogant: “Qui estarà al cas dels documents? Els joves o els bisbes? Voldríem que fossin pels joves”. Li preguntem si proposa una nova organització per a l'Església: “No es tracta del que jo proposi, sinó que crec que ja està passant! Els bisbes poden dir algunes coses, però els cristians ja estem anant en una altra direcció”.

Així defensa que “la responsabilitat de les nostres comunitats cristianes és donar suport i acompanyar els moviments que intenten viure l'evangeli”. El superior general de La Salle creu que “el papa Francesc ho està intentant i per això hi ha molts bisbes en contra seu”. El pontítex subratlla que l'Església és important i que no canviarà cap dogma, però demana “tornar a l'evangeli de Jesús”. És així com Schieler fa un missatge d'alerta: “La temptació per a nosaltres és fer funcionar una bona organització i oblidar perquè existeix l'organització”.

“Jesús personifica els millors valors humans”

Un 'perquè' que remet a Jesús. Per a Robert Schieler, “Jesús és la personificació dels millors valors humans” i, alhora, creu que entranya “una contradicció”. Ho diu pensant en què “va defensar els éssers humans i per això va ser crucificat”.

Assegura que el mandat és clar, tot i que no ens ho acabem de creure: “L'únic que hem de fer era viure com ell perquè el Regne de Déu ja és present”. El repte no és gens fàcil. Passa per donar-ho tot: “Quan jo moro permeto que neixi nova vida”, conclou.