Un projecte de la Pere Tarrés permet a joves crear activitats per promoure entorns segurs

CR Garantir entorns segurs de vida no només es tracta d’evitar el maltractament, sinó de promoure el bon tracte. I per fer-ho, es necessita també la col·laboració d’infants i joves. I en aquesta línia ha estat el treball de la Fundació Pere Tarrés amb un projecte estatal que ha comptat amb la participació de centres de lleure catalans i que s’ha presentat aquest dimarts al vespre de forma telemàtica. Aquest treball de les entitats educatives ha permès crear un conjunt de 14 activitats de lleure per promoure els entorns segurs i treballar la nova Llei Orgànica de protecció integral a la infància i l’adolescència davant la violència (LOPIVI).

Més d'un centenar de persones han assistit de forma virtual a la presentació del que la Fundació Pere Tarrés ha batejat com a "maleta pedagògica". Un seguit d'activitats que tenen per objectius fomentar el treball d'entorns segurs i protectors emmarcats en la llei LOPIVI del 2021. El treball l'ha impulsat un equip d'investigació de la fundació amb una particularitat: la participació activa d'adolescents i joves.

“La col·laboració dels adolescents era un dels eixos del projecte i no tenia sentit desenvolupar-lo sense una implicació directa per part d’ells i elles”, explica Pere-Joan Giralt, un dels investigadors que ha portat a terme el treball de la fundació. Per aquest motiu, per crear les activitats que s’han presentat aquest dimarts, diversos joves de nou centres educatius diferents de tot l’Estat es van trobar a Madrid el juny passat.

A Madrid, a través d'equips diversos i de diferents sessions de treball van elaborar propostes d'activitats relacionades amb la diversitat, el respecte, la comunicació, la comunitat o les violències. Les van posar en comú i, finalment, les van traslladar als seus centres educatius per posar-les en pràctica en les activitats d'estiu o de curs. En els darrers mesos, aquestes propostes posades en pràctica s'han avaluat i se n'han extret conclusions per millorar els resultats. El treball final és la maleta pedagògica LOPIVI.

El contingut de la maleta té dues parts. Una primera part que explica el procés realitzat al llarg del projecte i recull reflexions al voltant de la LOPIVI i la seva aplicació en l’àmbit del lleure educatiu. L’altra són el conjunt d’activitats que s’han elaborat de forma compartida amb els adolescents, monitors dels centres participants i investigadors de la Pere Tarrés.

“És important que la visió dels joves es reflecteixi en treballs com aquests", ha exposat l'Aina Lokà, jove del Centre d'Esplai Joan Suñol i una de les participants del projecte, durant la presentació del projecte. Per a ella, conèixer com han de ser aquests espais i tenir recursos per afrontar situacions de mal tracte és vital per empoderar-se en la creació d'entorns segurs.

La llei que es va aprovar el 2021 pretén promoure les condicions adequades per garantir entorns segurs per tots els infants i adolescents. També incideix en la importància fonamental de la ràpida identificació de violències i l'exigència d'una atenció àgil i eficaç en cas que es doni una situació d'aquest tipus.

De fet, l’expressió d’entorn segur és una de les idees claus que incorpora la LOPIVI. Un concepte que “va més enllà de parlar d’espais sense risc de violència pels infants”, explica Giralt. La mateixa llei ho detalla: “S’entendrà com a entorn segur aquell que respecti els drets de la infància i promogui un ambient protector físic, psicològic i social; incloent-hi l’entorn digital”.

En aquest sentit, els centres de lleure educatiu, com els esplais, "han de ser espais que tinguin les característiques necessàries per ser entorns segurs com els que descriu la llei LOPIVI", diu l'investigador de la Pere Tarrés. Per fer-ho, cal tenir clar que la seguretat dels espais de lleure educatiu està directament relacionada amb "els vincles relacionals que es generen entre persones adultes i infants". Són vincles que han de ser “segurs i saludables” i s’han de construir gràcies a “l’existència de normes i conductes clares, fruit d’una proposta centrada en el bon tracte”, afirma Pere-Joan Giralt.

Entre els centres educatius que han participat del projecte, a més del Centre d'Esplai Joan Suñol de Barcelona, hi ha dues entitats catalanes més del Moviment de Centres d’Esplais Cristians i Catalans (MCECC): el Grup Esplai Parroquial de Vilafranca del Penedès i el Grup de Joves Xivarri de Sant Boi de Llobregat.

Sobre aquesta selecció, Pere-Joan Giralt explica que tenien clar que, per la investigació, volien comptar amb esplais cristians vinculats a la Pere Tarrés. Juntament amb altres centres educatius vinculats als salesians o a l’escoltisme, els esplais del MCECC podien fer unes aportacions al projecte diferents “pel seu fort lligam amb els valors que es fonamenten des de l’humanisme cristià”.

El treball de la maleta pedagògica, però, no acaba aquí. El recurs ara està a l’abast de tots aquells centres educatius que el vulguin utilitzar: “Ens toca cuidar la maleta, fer-ne un bon ús i ajudar-la a créixer junts”. En aquest sentit, Giralt ha explicat que la maleta pedagògica és dinàmica i que s’espera que entitats i centres la puguin ampliar amb nous recursos i activitats.

A més, de cara al 2024, el treball de l’equip continua amb la intenció de “corresponsabilitzar aquest treball amb les famílies”. La Pere Tarrés ha informat que s’ha aprovat un nou projecte per treballar amb les famílies la creació d’entorns protectors en els centres educatius.

Treball de cocreació i participació

En la jornada d'aquest dimarts, també ha tingut lloc la conferència d’Isaac Ravetllat, professor associat de la Universitat de Talca, a Xilè, sobre la LOPIVI. El professor ha destacat la incidència de la nova llei en la “la participació i l’escolta de la veu dels infants i adolescents”. El treball de la fundació, en aquest sentit, és important perquè “l’oci educatiu sol quedar més invisibilitzat”.

La directora de la Càtedra de Lleure Educatiu i Acció Sociocultural Pere Tarrés, Txus Morata, ha estat l’encarregada d’obrir l’acte. Ho ha fet agraint els adolescents i joves l’experiència de “cocreació” i participació. “Tan important és el producte final com el procés que hem fet”, ha dit.