Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jordi Llisterri –CR) Era molt més que l’arquitecte de la Sagrada Família, però passarà a la història per haver-ne dirigit la finalització de la nau central. Jordi Bonet i Armengol s’ha mort aquest dilluns a Barcelona a l’edat de 97 anys. Va ser el continuador de les obres del temple de la Sagrada Família des del 1985 i fins al 2012, seguint el testimoni del seu pare Lluís Bonet i Galí.

Ha estat l’arquitecte religiós més important de la segona meitat del segle XX. Però la seva tasca professional es derivava d’una forta identitat catòlica, social i catalanista. Molt catalanista i molt marcat per l’esperit de Vaticà II. Ho va viure des del món de l’escoltisme de la mà de mossèn Joan Batlles, que des d’aquest moviment va intentar refer el teixit social del país després de la Guerra Civil. La seva implicació en l’escoltisme el va portar a ser primer delegat diocesà de l’escoltisme de Barcelona, comissari general de Minyons Escoltes fins al 1963, primer president del Moviment de l’Escoltisme Catòlic a Espanya, primer president del Moviment Scout Catòlic a Espanya.

Seguidor de l’obra d’Antoni Gaudí, en la seva etapa com a arquitecte director del temple expiatori va aconseguir finalitzar la nau central de la basílica i la seva consagració el 2010 presidida per Benet XVI. Ell va ser l’encarregat de lliurar-li les claus de la Basílica al papa i fer-ne la presentació en la missa del 7 de novembre de 2010. 

Aquesta fita està molt marcada pel seu entorn familiar. De petit ja passejava per les obres del temple de la mà del seu pare. I amb el seu germà, mossèn Lluís Bonet. Els dos van coincidir al temple, un com arquitecte i l’altre com a rector. Amb la memòria sempre viva del que el seu pare els explicava de Gaudí, van perfilar la finalització del temple. Mossèn Bonet aprofundint en el relat teològic i l’arquitecte amb l’obra. Ells van prendre decisions arriscades, com encarregar les escultures de la façana de la Passió i les portes principals a Josep M. Subirachs. El 2012 es va fer el relleu en la direcció arquitectònica amb Jordi Faulí, deixeble de Bonet, assegurant la fidelitat al projecte original.

Jordi Bonet era doctor en arquitectura i va dirigir altres obres significatives de l’arquitectura religiosa catalana com el monestir de Sant Benet de Montserrat, creat de nou a la falda de muntanya, o l’Església de Sant Medir. En aquest darrer cas, vinculat a un projecte de construcció d’habitatge social, impulsat de mossèn Amadeu Oller. També és l’arquitecte d’una obra civil ben coneguda: l’auditori de Pau Casals al Vendrell.

Del 1981 i el 1984 va ser el primer director general de Patrimoni Artístic de la Generalitat, període en el qual es van adquirir les 44 obres del monestir de Sixena que s'exposaven al Museu Diocesà de Lleida. Va ser acadèmic de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, i més recentment nomenat, l’any 2019, membre honorari de l’Acadèmia dels Virtuosos al Panteó. També era membre destacat de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat.

Entre altres, és autor de L’arquitectura al servei de la música (1986), Temple de la Sagrada Família (1992), L’últim Gaudí (2000), Les Escoles de la Sagrada Família (2003), i Arquitectura i símbol de la Sagrada Família (2013).