Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jordi Faulí) Jordi Bonet fou de conviccions fondes i d’assumpció dels compromisos que en conseqüència i amb clarividència assumia. Tenia un tracte atent amb tothom, amb bonhomia, amb actituds positives, també amb exigència. La fe i l’estima pel país guiaren la seva vida. A l’escoltisme trobà un moviment i un mètode per formar el jovent en la responsabilitat, en el servei als altres, en la fe i en la construcció del país. Arribà a ser màxim responsable mundial de l’escoltisme catòlic, sempre pensant que així ajudava el jovent i Catalunya.

Fou un arquitecte coneixedor de l’arquitectura històrica i de les tècniques constructives, bon dibuixant, amb un ús auster dels materials i espais, atrevint-se en l’ús de nous materials quan ho considerava necessari. Coneixia molt bé el treball del paleta i el tenia en compte en els projectes dels molts edificis que construí. Cercava sempre la bellesa i es preocupà d’una manera especial per l’acústica dels espais arquitectònics, que estudià i aplicà als auditoris de El Vendrell i de Tortosa, i d’altres.

Seguia el que creia que convenia en cada moment amb determinació, entusiasme, perseverança, audàcia, capacitat de treball i intel·ligència. A partir del que el seu pare li havia fet veure, tenia clar que la construcció de la Sagrada Família havia de continuar, perquè mostrava la bellesa del cristianisme a la gent d’avui, perquè era el projecte d’un poble i la voluntat de Gaudí, que havia deixat maquetes definides i descripcions clares, un projecte de tanta qualitat que no ens podíem perdre! I així ho defensà, i així ho explicava en les seves múltiples visites i conferències, i sumava suports.

Acabà l’arquitectura de la porxada de la Façana de la Passió seguint el plànol de Gaudí i tot acabant la tasca iniciada pels seus predecessors. Amb molta empenta impulsà a la Sagrada Família tot el que convenia per construir el projecte de les naus. Ell estudià amb deteniment de les maquetes de Gaudí i incorporà tot el que considerava necessari: el càlcul estructural segons les normatives d’avui dia, l’ús de mitjans informàtics per a l’estudi del projecte original de Gaudí i la producció de les columnes de pedra, la formació d’un equip capaç de col·laboradors, l’elecció d’un conjunt de paletes i d’industrials competents , la intervenció de grans artistes etc. Els arquitectes de la Sagrada Família li agraïm la seva confiança i el seu mestratge.

Una de les decisions més importants que prengué, i potser la més decisiva per al projecte, fou construir les voltes hiperbòliques de la nau central, creuer i absis amb volta catalana i mosaic venecià de colors. El treball que realitzà en aquestes voltes trobà el moment culminant amb el projecte de la representació de Déu Pare al capdamunt de l’absis i del presbiteri amb un triangle daurat envoltat de blaus, que sorgeixen de la geometria que Gaudí proposà per a les lluernes de les voltes de les naus. Utilitzar la volta de maó de pla per a les voltes fou una decisió audaç que donà una major sensibilitat i bellesa a la construcció del projecte... i, al cap d’un temps, uns manuscrits de l’arquitecte ajudant de Gaudí, Domènec Sugranyes, descoberts llavors, indicaven que Gaudí volia anar en aquesta direcció.

El 7 de novembre de 2010 fou un dia d’especial goig per a ell. Lliurava al Sant Pare les claus de la Basílica amb les naus acabades, veia i escoltava com el Pontífex dedicava el Temple i reconeixia les altes qualitats litúrgiques i espirituals del projecte de Gaudí, que gràcies a molta gent, i a la seriosa i eficaç perseverança d’en Jordi Bonet, eren visibles a tot el món des de Barcelona i Catalunya.

Jordi Faulí, arquitecte director de la Sagrada Família