Vés al contingut
Catalunya Religió
confraria-montserrat-800anys-pelegrinatge
Fotografia: Abadia de Montserrat.

ABADIA DE MONTSERRAT 800 persones pelegrinaran de Montserrat a Roma amb motiu del 800 aniversari de la fundació de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat, del 6 al 9 d’octubre. El papa Francesc rebrà en audiència els confrares i els bisbes de Catalunya dissabte 7, a les 10 h, al Pati de Sant Dàmaso del Palau Apostòlic. Es tracta del pelegrinatge més important que ha fet Montserrat a Roma des del que va fer l’any 1950.

A més, els altres actes programats són una ballada de sardanes a la plaça de Sant Pau extramurs; un concert de l’Escolania a la Basílica de Sant Pau extramurs; una missa presidida per l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, a la basílica de Sant Pere del Vaticà i una ofrena floral i visita espiritual a l’Església de la Mare de Déu de Montserrat de Roma; entre d’altres.

El programa del concert de l’Escolania de Montserrat a la basílica de Sant Pau extramurs porta per títol '800 anys de música litúrgica a Montserrat'.

L’amor que Déu manifesta a la seva Muntanya Santa, Montserrat

La Confraria de la Mare de Déu de Montserrat es va fundar amb l’objectiu d’estendre i facilitar la devoció a la Mare de Déu de Montserrat, amb la vinculació al Santuari i la creació de centres que, com autèntics petits santuaris, apropin l’amor que Déu manifesta a la seva Muntanya Santa a tots els fidels. Això es fa amb la pregària personal i, sobretot, amb l’organització de celebracions els dies que l’Església celebra la Mare de Déu, especialment les dues festes montserratines del 8 de setembre i del 27 d’abril.

La Confraria té un centre principal, al Santuari de Montserrat, i centres delegats, escampats per tot el món, els quals participen de la vida i la pregària de Montserrat

Cada any, el dissabte sobre el 27 d’abril, els confrares són invitats a pujar a Montserrat per a una celebració al Santuari, en la qual es dona als nous confrares el recordatori i la medalla de la Confraria. Igualment, el dissabte sobre el 8 de setembre són invitats a venir a la celebració en record i sufragi dels confrares difunts.

La Confraria té un centre principal, al Santuari de Montserrat, i centres delegats, escampats per tot el món, els quals participen de la vida i la pregària de Montserrat. Per a ser confrare cal inscriure’s a qualsevol centre delegat o a Montserrat mateix. Els confrares no tenen obligacions determinades, però es recomana una vida activa de pregària. Per a facilitar-ho, el Santuari, la casa comuna de tots els confrares, proposa materials per a la pregària personal o en grup. Es recomana molt vivament la participació en els actes que la Confraria organitza en els centres delegats.

Més de 166 imatges de la Mare de Déu de Montserrat a Catalunya i arreu del món

L’advocació de la Mare de Déu de Montserrat és un dels títols marians amb més projecció arreu del món. La Imatge romànica original del segle XII ha donat lloc, mantenint els trets iconogràfics de la muntanya i la serra, a les més variades fesomies segons el lloc on s’ha inculturat aquesta advocació catalana. La pietat popular de cada país ha fet seus el somriure, les llàgrimes i la mirada maternal de Santa Maria que dona consol a qui la pàtria enyora, abriga el cor de tots els qui l’han acollit a casa seva i il·lumina el camí de tots els qui la invoquen com a pelegrins.

 

La mostra 'Virgo Serena', que es pot veure a la basílica de Sant Pau extramurs, està formada per fotografies de gran qualitat de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat realitzades per Lluís Casals l’any 2001 amb motiu dels estudis radiogràfics i de restauració de la imatge. El nom de l’exposició reflecteix la placidesa del rostre de la imatge, que ja era vista d’aquesta manera pels romeus del segle XIV, segons el cant cinquè del Llibre Vermell de Montserrat.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.