Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Laura Mor –CR) “Com pot fer que la pedra i la fusta siguin tan expressives?” Aquest interrogant se'l formula encara avui Eduard Fornés i Gili, qui ha estat durant vint-i-cinc anys l'editor de Josep M. Subirachs i Sitjar. En aquest temps, ambdós han mantingut una amistat que depassa l'estricta relació d'un crític d'art amb un artista. En una entrevista a Catalunya Religió, Fornés explica el tarannà vital de qui considera “l'escultor més important del segle XX”.

El fundador de l'editorial Mediterrània ha definit Subirachs (Barcelona, 1927-2014) com un home tenaç, molt treballador, i un gran creador polifacètic. “Subirachs era un home inquiet, que vivia intensament com si el temps se li escapés de les mans”. A part d'esculpir, va produir molta obra gràfica i més d'un centenar de medalles. A Mediterrània va publicar diversos títols i feia moltes conferències.

Dibuixar, el primer pas

L'editor de Subirachs en destaca el seu caràcter racional. Diu que era un home que escrivia i dibuixava molt. De fet, en un article sobre el dibuixant Saul Steinberg, el mateix Subirachs afirmava que “el dibuix és el primer pas de tota obra plàstica”.

D'acord amb el seu tarannà inquiet, Subirachs utilitzava aquesta imatge per sintetitzar la seva concepció de l'art: “Una teranyina no és una obra de l'art, perquè l'aràcnid no té noció de la mort. L'art només té sentit perquè l'home és conscient que ha de morir”.

Potser va ser aquest neguit el que li permetia apropar-se a l'art sacre i crear obres d'una gran potència expressiva, malgrat no considerar-se creient. El bisbe Joan Carrera, en una de les columnes setmanals que publicava a Catalunya Cristiana, l'"Ara mateix", ja va parlar d'un gran coneixement de les escriptures per part d'aquest artista, que manifestava en sentiments profundament religiosos, referint-se als que expressaven el conjunt escultòric de la Sagrada Família.

Com a experiència personal, Fornés com en veure l'escena de les negacions de Pere no podia deixar de preguntar-se: “Com pot fer que la pedra sigui tan expressiva? Com pot ser que un bloc de pedra expressi tanta angoixa?”

L'obra religiosa de Subirachs

Més enllà de l'aportació a la façana de la Passió de la Sagrada Família, els treballs religiosos de Subirachs són poc coneguts, segons Fornés. I això que no en falten exemples. Subirachs ha creat escultures d'aquesta temàtica arreu del territori: a la capella del Santíssim a Sant Ildefons, a la capella de la Clínica de l'Aliança, a Santa Eulàlia o a l'altar del Santíssim de Montserrat. També a Montserrat hi ha una Mare de Déu de fusta de Subirachs, i al monestir de Poblet, un ambó a l'altar major. A l'església de Santa Cecília de Barcelona hi va fer un conjunt format per una escultura en bronze de Santa Cecília, a més d'un Crist i d'un altar. Ha esculpit el Crist a la parròquia del Pilar i l'ambó a l'altar major de l'Església de les Llars Mundet. També són seves les portes de Sant Pere i de Sant Pau de la residència de Bell-Lloc a la Roca del Vallès, i el Sant Francesc del Panteó de Montjuïc. I un llarg etcètera.

Amb aquest llegat, Fornés considera un error l'intent de desmerèixer Subirachs per part d'alguns sectors crítics. Diu que no han volgut reconèixer la gran aportació que ha fet al món de l'art i la cultura, en tant que va ser “el primer escultor capaç de crear escultures no figuratives en espais públics”. Concretament, en va ser pioner amb l'obra Forma 212, els anys cinquanta, a les Llars Mundet de Barcelona. Però, hi afegeix, “el temps li farà justícia”.

L'editorial Mediterrània ha publicat diversos llibres i guies que expliquen l'obra de l'artista barceloní, el més recent dels quals és Subirachs a Barcelona. També fou autor de diverses làmines i litografies que formen part del catàleg d'aquest segell.

[Fotografia: Editorial Mediterrània]