Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Laura Mor –CR) Els representants de la comunitat educativa de l’escola concertada han alertat al Parlament de Catalunya del perill de menystenir “la iniciativa social del país”. Ho han fet aquest dimarts en una compareixença en la Comissió d’Educació, a proposta del PSC. En la intervenció han reivindicat un millor finançament que permeti la gratuïtat de l’ensenyament també a la seva xarxa i han defensat un model de col·laboració público-privada.

“A Catalunya continuarem afeblint la iniciativa social o realment ens atrevirem a construir aquest bon model de cogovernança?”, els ha preguntat Meritxell Ruiz, secretària general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya. Ho ha fet acompanyada de representants de les titularitats, famílies i direccions, i dels sindicats USOC, UGT i CCOO.

Ruiz considera que “els reptes actuals no es podran resoldre només des de l’administració”. Ni en l'àmbit econòmic, social, mediambiental ni educatius, ha dit. I ha defensat la doble xarxa educativa: “Hi som perquè el model col·laboració público-privada és necessari per al futur”.

“Què molesta de la concertada?”

El president de la Confederació de Centres Autònoms d'Ensenyament de Catalunya, Carlos Camí, ha expressat preocupació i sorpresa pel discurs d'algunes organitzacions polítiques i fundacions. “Pretenen crear l'opinió que l'escola concertada és una anomalia qüestionant la nostra raó de ser”, ha dit. En la seva intervenció, ha preguntat als assistents: “Què molesta de la concertada?”. En aquest sentit, ha subratllat que se'ls culpabilitza "de moltes disfuncions del sistema educatiu”. Ha fet referència al debat del cost de la concertada, a l'equitat i a la diversitat i pluralitat dels centres educatius. Per a Camí, l'escola pública i concertada comparteixen el mateix propòsit: “Siguem compatibles i complementaris, sumem dins el servei d'educació de Catalunya”.

El col·lectiu de l’escola concertada abraça 365.777 alumnes i famílies, més de 700 escoles i més de 22.000 professionals que ofereixen educació des dels zero anys i al llarg de tota la vida. Un col·lectiu que han descrit com a “divers” i “plural” i que aporta “diàleg amb els altres centres i el compromís social”.

Ruiz ha recordat que “totes aquestes escoles són entitats sense ànim de lucre”, i que van ser creades per respondre a necessitats socioeducatives molt diverses, com l’atenció a poblacions marginals o la protecció de la llengua. “Avui volem seguir fent aquesta tasca, col·laborant amb el model d’escola catalana”, ha dit.

L’infrafinançament, principal dificultat del sector

Amb tot, ha apuntat les dificultats que afronta el sector: la baixa natalitat, la crisi econòmica que afecta les famílies i la baixa inversió pública que acaben compensant les famílies.

Oriol Blancher, de l’Agrupació Escolar Catalana, també ha parlat de finançament insuficient. Com a exemple, ha xifrat en 22.000 euros de cost anual de manteniment d’una aula. L’administració només en cobreix uns 6.000 euros. Menys d’una tercera part.

Aquí ha parlat de “les aportacions voluntàries però imprescindibles que fan les famílies”. I les ha descrit com “un greuge que carrega la manca de finançament sobre les famílies de l’escola concertada”.

“L’escola hauria de ser gratuïta per a les famílies, independentment de la titularitat dels centres”

Del compromís a favor de la inclusivitat i en la lluita contra la segregació escolar, n’han parlat des de l’Escola Pia de Calella. Una escola tipificada com a centre d’alta complexitat. Atenen famílies de 27 nacionalitats diferents. Compten amb 118 infants amb necessitats educatives i socials especials, pels quals reben un finançament addicional que en cobreix la meitat del cost real. A banda, tenen identificats 150 alumnes més amb necessitats socials.

Així ho ha explicat la directora del centre, Marisa Romero. Se’ls reconeix un 13% d’alumnat en situació de vulnerabilitat, però el percentatge real és d’un 31%. Un fet que explica que moltes de les famílies “paguen una part ínfima del rebut” i algunes que directament no paguen res. I ha reconegut que “a Calella atenem més famílies amb necessitats a la concertada que a les públiques”.

Amb tot, els infants i joves segueixen el curs amb normalitat: “No tenim abandonament”, ha apuntat Romero com un èxit fruit de l’esforç de tota la comunitat educativa. Sobre la manca de finançament ha estat clara: “Desviem l’objectiu quan diem que la concertada afavoreix la segregació escolar; l’infrafinançament és la raó real: l’escola hauria de ser gratuïta per a les famílies, independentment de la titularitat dels centres”.

En aquest sentit ha dit que “l’alumnat de l’escola concertada hauria de tenir els mateixos drets, les mateixes oportunitats i el mateix tracte que el de les escoles públiques”. I ha demanat als parlamentaris “començar a prescindir d’aquesta distinció”.

“Representen un 30% de l’oferta, en què els podem ajudar?”

Des del PSC Dolors Carreras ha agraït l’aportació que fan al sistema: “Vostès representen un 30% de l’oferta possible i tenen tot el nostre suport; en què els podem ajudar?”, els ha preguntat. Des de Comuns, Jordi Jordan ha compartit amb el sector el diagnòstic que ara mateix “l’educació no és una prioritat” i ha preguntat pel compromís de la concertada en el desplegament del Pacte contra la segregació escolar.

La diputada de la CUP, Nogay Ndiaye, ha criticat que la concertada cobri quotes a les famílies: “No podem parlar de l’escola concertada com una escola d’accés universal; la paguem entre totes i només hi poden accedir unes quantes”, ha afirmat.

Al seu torn Blancher ha insistit: “Desmuntem la fal·làcia: l’escola concertada està infrafinançada. I com que els diners no cauen del cel, cauen de les famílies”. Ha demanat “fer gratuïta l’escola concertada” i que “ningú pugui trobar un fre en el diner per estudiar el que vulgui”.

Una línia que Ruiz també ha secundat: “Només estem demanant que les nostres famílies no hagin de pagar per venir: el que més segrega és haver de pagar per venir”. I s’ha preguntat: “Això que no passa al sistema sanitari, perquè no passa al sistema educatiu?”

Quin impacte tindria la gratuïtat d’una plaça en la segregació escolar?

Per la seva banda, Mònica Palacín d’ERC, ha agraït la tasca del sector en l’educació als infants del país. I ha dit que “cal posar l’accent en la coresponsabilitat” d’aquestes iniciatives socials.

“És cert que els centres concertats estan fent un esforç molt gran; també és cert que el departament també ha fet un esforç molt gran”. I ha esmentat la reducció de ratios o la taula de treball bilateral i ha anunciat que “el finançament anirà millorant els propers cursos”.

Des de Junts, Assumpció Lailla, ha demanat “veure quin impacte tindria la gratuïtat d’una plaça en la segregació escolar”. I també “no posar només el focus en l’escola per combatre la segregació” i incloure una mirada “fora l’escola”. Ha agraït que hi hagi “escoles amb vocació”, així com “l’esforç fet per les AMPA, els docents, els equips directius i els alumnes” en temps de Covid-19.

“Cal despolititzar l’educació”

Interpel·lats pels parlamentaris, Blancher ha demanat “despolititzar l’educació, entendre que és un bé per a tots i arribar a un pacte gran polític de país”. I que això es tradueixi amb una major inversió econòmica “a l’escola pública i a la concertada, a les dues xarxes del nostre país”.

“El Parlament ha aprovat 1.000 milions d’euros d’increment pressupost educació. Què ha anat a la concertada? Res”, ha lamentat Ruiz en resposta a les diferents intervencions. I ha insistit amb què “la solució de la segregació i de les quotes és fer l’ensenyament gratuït” . Entre d’altres mesures polítiques ha suggerit “avançar la gratuïtat a P3”.

La secretària general de l’Escola Cristiana ha convidat als parlamentaris a visitar les seves escoles: “L’escola de Barcelona que més alumnat amb necessitats educatives especials ha rebut és una escola concertada. Els convidem a venir i a veure-ho”.

També ha demanat entendre com són el país, les ciutats i els barris: alguns amb  molta diversitat i d’altres amb menys. “Fins que no trenquem la segregació residencial, no trencarem la segregació escolar”.

“Hem de protegir la iniciativa social”

Com a reflexió de fons, Ruiz ha demanat revisar la concepció de país vinculada a la participació i al compromís. “Catalunya està patint un menysteniment cap a la iniciativa social per part d’administracions i per part també de diferents representants públics”, ha lamentat.

Una tendència “preocupant”, tal com apunta l’estudi ‘L’evolució futura de la societat civil a la Unió Europea el 2030’. Un estudi que assenyala que “és un repte global, present en diversos Estats membres”. Ruiz ha alertat “de la reducció de la participació de les entitats civils i socials en tot allò que és públic”.

En aquest sentit ha demanat: “Si volem que la iniciativa social participi dels reptes d’aquest país, l’hem de protegir i deixar que participi”. Per això ha criticat que “moltes vegades no sentim més que crítiques” i ha demanat que des de la política “els marquin requisits” i que “confiïn en la iniciativa social”.