Lucía Montobbio –CR Ser algú per a algú explica la història de l'Obra Social de Santa Lluïsa de Marillac a través d'un llibre que l'Editorial Claret ha presentat aquest dimecres. “És inspirador”, diu Jordi Pacheco, autor del llibre, sobre la tasca que fan les Filles de la Caritat amb la seva obra social. Sobre el llibre, el periodista assegura que el seu objectiu ha estat que el lector "se sentís com si pogués veure el moviment i la vida que transcorre a l'obra social".
Com cada any, l’Editorial Claret, dins del marc de la celebració de la Jornada Mundial dels pobres, proposa a una entitat sense ànim de lucre la publicació d’un llibre. Enguany, la seleccionada ha estat l’Obra Social de Santa Lluïsa de Marillac que, des de 1979, promou a Barcelona processos de reinserció social mitjançant l’atenció, prevenció i promoció personal i social de les persones ateses, així com la sensibilització de la pobresa, l’exclusió i la situació de les persones en situació més vulnerable en la societat actual.
Què és el que et va motivar a acceptar l’encàrrec?
Quan sor Laura García i Núria Martínez, membres de l’equip directiu de l’Obra Social de Santa Lluïsa de Marillac, em van proposar escriure aquest llibre, vaig entendre que suposava un gran repte. No va ser fàcil pel que fa als terminis, ja que l’encàrrec va arribar al juny i al setembre ja havia d’estar lliurat l’esborrany a l’editorial. Així i tot, el que fan les Filles de la Caritat a la Barceloneta és inspirador i això em va animar a organitzar-me bé i poder-ho tirar endavant.
Quina va ser la teva manera de treballar?
Durant tot l’estiu, anava almenys dos dies a la setmana a l’Obra Social de Santa Lluïsa de Marillac a veure com acompanyaven i atenien les persones que hi havia al centre i en altres serveis que no es troben a l’edifici de la Barceloneta. Mentre observava, passaven diverses situacions, hi havia qui s’aturava a parlar amb mi, i altres moments en què em limitava a observar les accions i moviments de l’equip. Paral·lelament, també vaig concretar entrevistes a persones que han tingut rellevància en la història de l’entitat i que d’una manera o altra, van marcar-ne el perfil evolutiu. Després, a casa, a les nits, quan tothom de la meva família ja estava dormint, endreçava tota la informació i em posava a escriure. Va ser així que vaig veure clar que el llibre, en comptes d’organitzar-se de forma cronològica, any rere any, fet rere fet, l’havia d’estructurar per serveis. Volia que qui em llegís, se sentís com si estigués amb mi, veient el moviment i la vida que transcorre a l’Obra Social de Santa Lluïsa de Marillac.
Quins serveis hi ha a aquesta entitat?
Tenen un Servei d’Acollida i Orientació, que és el primer que vaig descriure, ja que, de fet, és el primer per on passes com a persona atesa. Després també està el Centre de Dia, el Centre d’Estada Limitada per a persones convalescents, el servei d’Habitatges d’inclusió i Suport a persones empresonades, el servei de Lliurament d’Aliments, i el Projecte vincles d’acompanyament a persones sense llar.
Hi ha res que durant la teva feina d’observació i escriptura, t’hagi impactat de manera especial?
Potser el que més respecte em va fer va ser entrevistar a persones que estan a la presó. Encara no m’hi havia trobat mai. Després, a poc a poc, quan entres en la conversa veus que sigui el que sigui que hagi fet aquella persona per estar empresonada, pots parlar amb ella de qualsevol tema. En aquest sentit, vaig prendre consciència del que sovint em deien les Filles de la Caritat: "Tothom mereix una segona oportunitat".
Com va dir Terenci: "Res del que és humà m’és aliè".
Exacte. Tots formem part de la humanitat i potser hi ha persones que han nascut i crescut en determinats contextos, o s’han trobat amb determinades circumstàncies que els han portat fins allà. Sovint hi ha persones que no tenen un familiar, un amic o un grup que els sosté i els acompanya, i quan la vida no somriu, si no tens una xarxa on agafar-te, pots caure en situacions de vulnerabilitat.
Això que dius em recorda que de vegades hi ha funerals de persones que han passat per l’Obra Social de Santa Lluïsa de Marillac on només van les filles i voluntaris.
Sí. Aquest acompanyament no el vaig poder viure mentre escrivia el llibre perquè no es van donar les circumstàncies necessàries. Però que una persona, després de tota una vida, no tingui a ningú que se’n vulgui acomiadar és realment impactant i és potser una de les imatges que millor reflecteix la desigualtat de la nostra societat i la indiferència amb què mira els més desvalguts.
En aquest sentit, el títol d’aquest llibre resumeix bé el que es fa a l’Obra Social de Santa Lluïsa de Marillac. “Ser algú per a algú”.
Com deus saber, aquesta frase no és meva, sinó de sor Genoveva Masip. Les seves reflexions són ben presents a Santa Lluïsa i defineixen molt bé el carisma fundacional de les filles de la caritat.
Aquest juliol de 2023 s’ha complert el centenari del naixement de sor Genoveva, i justament es publica un llibre sobre l’Obra Social de Santa Lluïsa de Marillac.
Diguem que és una coincidència, una molt bona coincidència. El llibre va ser proposat per l’editorial Claret que cada any publica un llibre coincidint amb la Jornada Mundial dels pobres.
Sor Genoveva va ser la primera voluntària a visitar interns de la presó Model. Ara aquesta presó ja ha deixat de funcionar. Les filles de la caritat, però, no deixen d’actuar.
Reinventar-se és ben bé un tret diferenciador d’elles. Estan sempre pendents del que passa al món, al seu entorn, i no dubten a ser valents i reformular projectes, crear-ne de nous o reorganitzar els serveis quan veuen que hi ha una nova realitat que arriba.
Clar. Sant Vicenç de Paül ja ho va dir: “Atendre els pobres, amb la mateixa urgència amb la qual s’apaga un foc”. Què t’ha sorprès de la manera de fer de les Filles de la Caritat?
M’ha corprès amb quina humilitat acompanyen les persones que es troben en situació de pobresa. No dubten mai a aturar-se i a parlar amb elles. Per exemple, l’equip de carrer de l’espai Vincles, on cada tarda diferents parelles de voluntaris es recorren el barri de Ciutat vella de Barcelona per veure com estan les persones que dormen i viuen al carrer. La seva actitud davant la pobresa ha tingut un efecte en mi. M'emporto el fet d’haver après a mirar sense prejudicis els més pobres i desvalguts. Una de les filles de la caritat amb qui vaig parlar em va dir que li encantaven les taques “brutes” com ara tallar les ungles, rentar els cabells o ajudar a dutxar-se a algú que fa molt de temps que no ho fa.
De veritat?
Li encantava perquè a poc a poc, amb cura i delicadesa, i sempre que la persona que acabava d’arribar al servei ho volgués, anava netejant aquella barba, aquells cabells, anava tallant i netejant ungles, oferint un el servei de dutxa. És un procés de dignificació de la persona. El papa Francesc també ho ha mencionat a la Jornada Mundial de la Joventut, que per acompanyar la pobresa, ens hi hem d’atansar sense fàstic i sense por d’embrutir-nos les mans.
Què has après de les persones acompanyades que has conegut?
Mira, un dia que estava al menjador, una de les germanes estava cosint un banyador a una d’elles, perquè el tenia esquinçat i tenien programada una sortida a la piscina l’endemà. Mentre la dona esperava la costura, em va veure a mi assegut al costat de la sor que cosia. Es va acostar i em va dir: “Tu estàs escrivint un llibre, oi? Serà un bon llibre, que ningú no voldrà llegir de pura tristesa”.
Té raó?
El llibre sí que conté històries tristes. Diversos itineraris de vida que descriuen diverses tragèdies. Ja ho deia Josep Pla: "Les famílies i persones benestants sovint s’assemblen les unes a les altres; en canvi, les pobres, són desafortunades cadascuna a la seva manera". No hi ha dues històries iguals. Per tant, és enriquidor saber d’aquestes vides. I al mateix temps, esperançador. L’escolapi Andreu Trilla, que ha escrit una recensió sobre el llibre a Foc Nou, afirma: “La lectura d’aquest text pot obrir perspectives insospitades de generositat i de compromís.” És a dir és una finestra que pot inspirar a altres entitats que acompanyen a persones que viuen situacions de pobresa, d’extrema vulnerabilitat. Trobo que té raó, perquè l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac és una entitat pionera en molts sentits i, a més, porta l’empremta de sor Genoveva Masip, que és tot un referent per a moltes persones que treballen en el món social.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.