AFERS RELIGIOSOSEl Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya recuperarà i posarà en relleu el 2023 la memòria i l’empremta de la religiosa Genoveva en el patrimoni col·lectiu dels catalans. La proposta d’aquesta commemoració ha estat elaborada per la Comissió de Commemoracions, òrgan col·legiat encarregat d’impulsar i proposar els esdeveniments i personalitats que la Generalitat ha de commemorar.
Aquesta commemoració pretén reflectir la trajectòria i l’activitat vital de Genoveva, però també vol posar en relleu el model exemplar de l’acció dels religiosos i de les religioses en favor dels exclosos, marginats i pobres de la nostra societat catalana.
L’acció social de les esglésies és, sens dubte, un servei preuat i molt valuós del qual es beneficia una part important de la població. En aquest camp d’atenció social als pobres i exclosos, els instituts religiosos de l’Església catòlica han demostrat a bastament des de la seva fundació una vocació exemplar de servei. L’opció pels pobres ha esdevingut i esdevé un dels carismes essencials i constitutius dels instituts religiosos.
Una vida dedicada a la reinserció social
Nascuda a Sabadell, el 1923, aquesta religiosa va ingressar el 1944 a la Companyia de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül. Estudià magisteri i treballà al Col·legi de Jesús Natzarè de Barcelona. Fou nomenada responsable de la Casa de la Caritat o Hospital de Beneficència de Sabadell el 1964, directora del seminari i del noviciat de Barcelona el 1967 i visitadora de la congregació a la província canònica de Barcelona el 1973.
Als anys setanta començà a visitar les famílies sense recursos de Can Tunis i la Mina, i els presos de la Model, i va esdevenir la primera voluntària de la presó. Portava medicines i atenia altres necessitats dels malalts de sida i els drogodependents. Als anys vuitanta, Masip, juntament amb Adrià Trescents, ajudava també els malalts de sida de diferents barris de la ciutat.
El 1983 deixà el càrrec de visitadora i se centrà en l'Obra Social Santa Lluïsa de Marillac, al barri de la Barceloneta de Barcelona, on fundà i dirigí amb Josep Costa, la Fundació Acollida i Esperança, dedicada a la reinserció social de drogodependents, alcohòlics i malalts de sida.
La seva tasca a favor de les persones més necessitades fou reconeguda amb la Creu de Sant Jordi (1992), el premi Solidaritat de l'Institut de Drets Humans (1997), la Creu Blanca a l'Orde del Mèrit del Pla Nacional sobre Drogues (1998), el premi d'Actuació Cívica de la Fundació Jaume I (2004), el Premi Església Plural (2007), el premi Mossèn Vidal i Aunós (2010) i la medalla Carrasco i Formiguera (2011).
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.