Lucía Montobbio –CR A finals d'aquest mes de juny, la comunitat de les Filles de la Caritat del carrer Provença marxarà del barri de la Sagrada Família. La notícia ha estat rebuda amb consternació per alguns veïns i veïnes. I és que des de 1904 "hi som presents i hem atès persones en situacions vulnerables a través de diverses obres socials", explica sor Mercè Pérez. El més conegut: el Patronat Social Escolar d'Obreres, institució que va acompanyar a centenars de noies que es trobaven en situacions vulnerables.
Sor Mercè Pérez encara viu a la casa del carrer Provença, està endreçant les darreres capses per fer la mudança. A més de ser filla de la caritat, és la germana servent de la comunitat que es trasllada. Explica que ella i les seves companyes seran destinades a altres comunitats o residències.
L'edifici on encara viuen, quan marxin, es destinarà a ampliar la Llar d'Infants Marillac que fins ara regentaven i que es trobava a la planta baixa del bloc. "Nosaltres ja vam estar contentes el 2021 quan l’Escola Marillac, que en origen era el Patronat Social Escolar d’Obreres, va passar a mans de l’administració pública; i ara, el 2023, vivim com un fet natural que el consorci pugui fer-se també càrrec de la Llar d'infants Marillac”, diu. “Pensa que només podíem atendre una vintena de nens, i el curs que ve es podran acollir uns 150 infants d'entre 0 i 3 anys, imagina't!", exclama Sor Mercè.
Totes les obres socials que desenvolupen les Filles de la Caritat tenen una comunitat vinculada que vetlla perquè els valors dels seus fundadors, santa Lluïsa de Marillac i sant Vicenç de Paül, continuïn vius. La comunitat del carrer Provença ha estat gestora de l’Escola Bressol Marillac i del Patronat Escolar d’Obreres, que més tard va passar a ser l’Escola Marillac. Igualment, han col·laborat en tasques relacionades amb la distribució solidària d’aliments repartint una mitjana de 60 entrepans al dia a la parròquia o col·laborant al centre DISA Sagrada Família.
El barri les trobarà a faltar. Ja han rebut comiats emotius com el que es va celebrar a la parròquia de la Sagrada Família. Al seu Full Parroquial es pot llegir: "Agraïm ben sincerament la immensa tasca que han fet al llarg de tants anys i que fa que moltes persones les portin ben al cor". Una tasca que s’ha desenvolupat durant cent disset anys.
Agraïdes del viscut
El Patronat Social Escolar d'Obreres va ser un referent a la ciutat de Barcelona. Les noies de l’escola sortien amb un alt grau formatiu. La comunitat se sentia orgullosa de veure com noies que vivien en entorns vulnerables aconseguien feina a oficines com a administratives, comptables o infermeres. “Déu és provident i el treball no espanta, ho sabem molt bé, ja que sant Vicenç diu que guanyarem el pa que mengem amb la suor i la força dels nostres braços”, diu satisfeta Pérez.
Ara, només queda agrair el que s'ha viscut. "És bo ser agraïts al bon Déu per tot el bé que ha fet el Patronat”. Una tasca feta “per mitjà dels seglars i de les Filles de la Caritat que, fidels a l'esperit de sant Vicenç, han tingut preferència per les classes més treballadores, més senzilles i moltes vegades més pobres del veïnat que ens envolta", s'acomiada sor Mercè.
L’època del desenvolupament industrial va portar avançaments i riquesa, però també va deixar una classe obrera molt perjudicada, amb difícil accés a l’assistència sanitària o al sistema educatiu. “Hi havia molts nens i nenes que treballaven a les fàbriques tèxtils”, contextualitza sor Mercè.
Tot va començar el 1904, quan el seminarista Ramon Balcells Masó, qui tenia cura del catecisme per a nenes de l'Associació Catequística del Seminari, a la barriada de la Sagrada Família plena de fàbriques i tallers, s'adona que les nenes, després d’haver rebut la primera comunió, ja no tornaven per la parròquia. “És llavors quan es pensa a crear una escola dominical per a elles, que s'inaugurarà l'any 1907", relata Pérez.
Aquesta escola dominical va ser de lliure accés i gratuïta, i funcionava per torns diürns i nocturns. La iniciativa es va fer cada vegada més popular. Hi assistien més i més noies. Fins que l’any 1909 es decideix fundar el Patronat Social Escolar d’Obreres de Barcelona i la seva gestió es delega a la Companyia de les Filles de la Caritat.
"L'escola es va constituir a partir d'una Junta Superior formada per Amics de l'Obra –socis i sòcies- i per les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül que portaven la gestió educativa, administrativa i religiosa del Patronat", descriu Pérez.
L’activitat del centre girava entorn cinc seccions diferents per atendre altres necessitats que anaven més enllà de les acadèmiques: Pietat, Economia, Recreació, Protecció i Cultura.
Sor Mercè explica que la secció de la Pietat era la que s’ocupava d’aspectes relacionats amb el culte i el fet religiós. La secció de Recreació organitzava excursions, obres de teatre, sortides culturals, cinematografia, jocs, esports i coordinava l'hostatgeria per a persones que tenien dificultats econòmiques i familiars. Des de Protecció, recorda Mercè Pérez, es gestionava una cooperativa de roba i el menjador per a nenes amb dificultats econòmiques. Mentre que la secció de Cultura s'ocupava de donar feina a les noies que sortien molt preparades de l’escola.
Finalment, la secció d’Economia va fundar una caixa d’estalvis i va comprar la Torre de Sant Josep a Santa Maria de Palautordera per les obreres que es posaven malaltes. La Caixa d’estalvis va ser rellevant en el curs de la història del Patronat Escolar d’Obreres. Es va crear l’any 1921 perquè les alumnes poguessin guardar els seus diners. Més endavant es va convertir en la Caixa d’Estalvis de la Sagrada Família, fins que l’any 1979 la va absorbir La Caixa de Barcelona, recorda sor Imma Ladrero qui porta part de la comptabilitat de les obres socials de les Filles de la Caritat a Barcelona.
Un any especial per totes les obres socials a Catalunya
Enguany es compleixen 100 anys del naixement de sor Genoveva Masip. Filla de la Caritat reconeguda a Barcelona, sobretot per l’acompanyament que va fer a les persones i famílies que vivien a les barraques de Montjuïc, i les cures i atenció als joves en situació de sense sostre i malalts de la sida.
El seu testimoni recorda la caritat, la misericòrdia i la urgència de l’atenció cap als més pobres que segueix tota la Companyia. Es continua treballant per a la construcció d’un món just i solidari mitjançant l’atenció a les persones més vulnerables i excloses, recuperant la seva dignitat i el seu sentiment de vida.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.