“La línia d'estar bé o malament, en risc o situació de vulnerabilitat, és molt prima”

(Ramon Bassas –CR) La Maribel Muñoz, des de que va decidir ser mare, és una dona molt activa socialment. “Soc treballadora social de professió i des de fa set anys porto la direcció tècnica del servei Llar de Pau, un projecte de les Filles de la Caritat, després de dedicar temps al voluntariat amb persones amb disminució i infants. Pràcticament tota la meva vida laboral ha estat, des de fa 21 anys, en projectes vinculats a la companyia Filles de la Caritat”, es presenta. “Vaig tenir la gran sort, de creuar-me pel camí amb aquesta gran família”, segueix. “En conèixer el seu carisma i la seva manera d'estar al costat de les persones més vulnerables em va fer decidir continuar al seu costat desenvolupant la meva tasca, que tant m'agrada i que penso que dona sentit, a més de la meva família, al que faig en aquest viatge de vida”.

— Com va sortir la Llar de Pau

— En la seva recerca de les pobres menys ateses, la companyia va adonar-se que moltes dones, en sortir del centres hospitalaris, no tenien el mitjans suficients per poder fer la seva convalescència dignament. Pensa que era quan es començava a conèixer la malaltia del VIH, que produïa moltes pors i rebuig per part de la societat… Llar de Pau va obrir les seves portes un 18 de desembre de 1991 per atendre aquest buit. Som a la zona de Vallcarca - Penitents.

— I com funciona?

— Tenim diferents projectes i a tot arreu hi fem l’acompanyament de diferents situacions per tal de promocionar la màxima autonomia de les persones ateses, amb l’objectiu d'aconseguir la inserció sociolaboral. La Casa de Convalescència rep les propostes dels serveis sanitaris i socials tant de xarxa pública com privada. L'Àgora rep les derivacions exclusivament des del Departament de Justícia. Els habitatges reben les derivacions dels nostres serveis propis de la companyia o de serveis socials. I el servei d'Acollida i Orientació rep les seves propostes de serveis socials propis o externs.

— Pel que veig, no fa vacances

— Tots els serveis de Llar de Pau es presten 365 dies l’any. La Casa de Convalescents, l'Àgora amb els habitatges d´inclusió, a més, són serveis 24 hores. Fem torns i adaptem els horaris. I per això jo sí que podré fer vacances. Tots ho necessitem.

Com en molts altres projectes similars, la pandèmia ha paralitzat i ralentit molts dels processos d’inclusió de les persones. “A més ha fet aflorar situacions que han requerit de més acompanyament emocional”, diu la Maribel. L'impacte laboral també ha estat important per uns usuaris que pertanyen habitualment als sectors que s’han vist més danyats (hosteleria, neteja...). Diu que ara el repte consisteix en anar reprenent la normalitat al servei. “I continuar en la recerca de recursos per les persones que arriben al seu grau màxim d'autonomia, però aquest no és suficient per poder viure una vida autònoma i digna. Perquè és qüestió de justícia social”, ens recorda.

— Potser ens ho hem de recordar més sovint…

— Sí, crec que és important recordar i no perdre de vista que molt a prop nostre hi ha persones que pateixen i que qualsevol de nosaltres podem fer coses per alleugerir el dolor i malestar dels altres. La línia d'estar bé o malament, en risc o situació de vulnerabilitat, és molt prima, hi ha desencadenants de vida que fan que la teva situació canviï radicalment i necessites dels altres per poder continuar i respondre les teves metes i objectius.

— I quin paper hi té, la fe, en la seva feina

— Penso que Déu està en cada cosa que fem i en cada una de les persones amb les que compartim el camí. Fer el que faig em permet ser al costat dels més febles, de manera corresponsable, donant el millor de mi personalment i laboralment per tal de millorar, a petita escala, el que tinc més a prop. Moltes vegades no és fer sinó acompanyar… Amb el meu compromís intento donar el que tinc per fer més fàcil les situacions que tinc al costat.

— Doncs moltes gràcies, Maribel, per atendre’ns en ple agost

— Quan vulgueu ens podeu venir a veure, també ho dic als lectors. Crec que és bo conèixer una realitat molt propera, que passa a la ciutat de Barcelona, molt a prop de casa nostra, segurament. I, si a més, creu que pot col·laborar en alguna cosa, millor. Que truquin a la Llar de Pau de dilluns a divendres de 9h a 16h i que preguntin per mi.