(David Casals –CR/Prada de Conflent) Pere Casaldàliga, una de les cares visibles de la Teologia de l’Alliberament i bisbe emèrit de Sao Felix do Araguaia (Brasil), és conegut, estimat i valorat al seu país natal, Catalunya.
(Carmelites descalços) Aquest mes d'agost al web Castell Interior recupera una sèrie d’entrevistes publicades per Laia de Ahumada a la revista Pluja de Roses entre els anys 2011 i 2012. En aquest cas, Angelina Prenafeta, deixeble d'Àngela Volpini i acompanyant de presos.
Entrevista a Angelina Prenafeta
(Catalonia Sacra) Una de les propostes de Catalonia Sacra és una passejada per l’època més esplendorosa de la Conca de Barberà, l’edat mitjana, i comprovar l’entorn històric de Santa Coloma de Queralt, ciutat medieval i seu de la baronia dels Queralt, i Montblanc, declarada Conjunt Monumental i Artístic l’any 1947.
(Catalonia Sacra) El bisbat de Solsona té bona part del seu territori emboscat i muntanyós, alhora acollidor i feréstec. Enmig d’aquest paisatge, un seguit d’esglésies rurals guarden en els seus interiors uns tresors artístics també acollidors, i també una mica feréstecs: els retaules barrocs de les esglésies de Sant Jaume de Riner, el santuari del Miracle i Sant Pere de Matamargó.
(Catalonia Sacra) L’arxiprestat de Vilafranca, al Penedès, fa d’enllaç entre el que s’han anomenat, històricament, les dues catalunyes: la Catalunya Vella, nord amunt, i la Catalunya Nova, en direcció a l’Ebre. Entre vinyes, és aquesta ruta de Catalonia Sacra.
(CR) "L'Església dels pobres és la veritable Església de Jesús, el lloc de trobada entre Déu i la humanitat"; "l'Església dels pobres ha de ser un projecte personal i col·lectiu que transformi els cors i les estructures. Una aportació, en lectura cristiana, a la construcció d'una societat més justa i humana".
(Catalonia Sacra) Les Valls d’Àneu, situades a la capçalera del Noguera Pallaresa, constitueixen un àmbit físic i humà amb una personalitat pròpia històricament treballada. Ens en parlen els documents antics, escrits pels comtes de Pallars des del segle XII, i ens en parlen sobretot els seus edificis religiosos, que encarnen paisatge, història, sentiment i comunitat des de temps remots amb una força que impressiona.
