VÍCTOR RODRÍGUEZ –CR Visitant alguns temples del nostre país, principalment els més reeixits, ens pot picar la curiositat veure a l’altar una mena d’ombrel·la de colors vistosos, groguencs i vermells, així com un petit campanar portàtil similar a una creu processional. Estem parlant del conopeu i del tintinacle. Si els veuen, sàpiguen que es troben en una basílica.
A casa nostra hi ha més d’una vintena de basíliques, menors, repartides per bona part de les nostres diòcesis. Alguns exemples en són la de Santa Maria d'Igualada, la de Santa Maria de Castelló d'Empúries, la de Santa Maria del Mar o la de la Mercè, casa de la patrona de Barcelona. També ho són l’Església de la Concepció a la Ciutat Comtal, la de Santa Maria de Mataró o el Santuari del Sant Crist de Balaguer així com els de Núria i Montserrat. Igualment, són basíliques menors els temples expiatoris de la Sagrada Família i del Sagrat Cor del Tibidabo, entre d’altres.
El títol de Basílica menor és una distinció concedida pel Papa a través de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments a aquelles esglésies més importants que ressalten per la seva història i cultura, vida litúrgica i pastoral. Quan es concedeix aquest títol, es procura enfortir la vinculació amb Roma i amb el Papa d’aquell temple en concret, promovent la seva exemplaritat com a centre d’especial acció litúrgica i pastoral.
Perquè si els capellans poden esdevenir arxiprestes, bisbes i cardenals, els temples també poden ascendir a basíliques menors. Actualment, n’hi ha més de 1.500 repartides per tot el món. Aquí convé dir que les catedrals són implícitament basíliques menors, malgrat que algunes han demanat de tenir el títol explícitament. D’altra banda, convé dir que les basíliques majors només en són quatre i estan totes a Roma: Sant Joan del Laterà, Sant Pere del Vaticà, Santa Maria la Major i la de Sant Pau Extramurs.
Quan el Papa eleva una església a Basílica Menor li atorga el dret a lluir a l'altar aquests dos signes suara esmentats: el conopeu o umbracle i el tintinacle, símbols que perpetuen el títol durant l’any i per sempre.
Conopeu i tintinacle, elements d'una Basílica Menor
El conopeu, o umbraculum en llatí, tenia una funció merament pràctica i vistosa, la de proveir d’ombra al Sant Pare a les processons. No deixa de ser una ombrel·la, que com un tàlem, aixoplugava al Papa. Amb els segles, i perdent llur funció, n’ha esdevingut un símbol per si sol realitzat sempre amb els colors que s’identifiquen amb el papat: el daurat i el roig.
D’altra banda, tenim el tintinacle, un element més discret però, tanmateix, molt més original. Talment com un estendard o creu processional, no deixa de ser una vara coronada per un petit campanar per a un ús principalment processional. Amb el so de la campana s’avisava que el Pontífex era a prop i juntament amb el conopeu conformava l’avís en so i imatge de l’arribada del bisbe de Roma. És per això que les basíliques poden processionar amb aquests dos elements per tal de fer visible la singularitat del temple reconeguda per Roma.
Aprofiti els dies per visitar i descobrir basíliques i buscar-hi els seus conopeus i tintinacles, n’hi ha de verdaderament originals i bonics, com per exemple, el de la Catedral de Palma de Mallorca, dissenyat per Antoni Gaudí.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.