La setmana passada vaig anar a buscar a la meva biblioteca, un dels meus llibres preferits des de la meva adolescència, ja que volia recuperar una lectura concreta per compartir-la amb un bon amic que ha d'estar uns dies hospitalitzat.
El llibre es titula “C’era due volte il barone Lamberto” del Gianni Rodari, és una història molt divertida d'un baró molt vell i molt ric, que té 24 bancs i 24 malalties. Però a més a més té les millors i més variades col·leccions de coses que puguis imaginar, des de paraigües a camamilles o quadres de pintors del 1600 a paper higiènic.
Així que jugant amb la idea de tenir col·leccions de coses o fins i tot de pertànyer a diferents grups, l’autor començar a fer un llistat dels grups als quals ell fa part: per exemple a les persones nascudes el 1918 i encara vives, a les persones esquerranes, als que porten el rellotge a la butxaca, als éssers humans, als que no saben tocar el violí, als que compren corbates, i així a un munt de grups universals, senzills i complexos. I acaba dient que cada dia fa part d'algun grup més. I es pregunta: “fent part de tants grups, en podré sentir mai sol?”
De fet, sovint podem sentir-nos sols, perquè ens costa adonar-nos de què fem part de molts grups, reals o imaginaris. Potser ens sentim sols perquè no sempre hem estat capaços de valorar com és d'important ser part d'un grup i estar disposats a esforçar-nos pel grup.
El que jo sé i experimento cada dia, és que faig part del grup de persones en tot el món, i al llarg de la història, que hem cregut en Jesucrist i en l'obra transformadora de l'Esperit Sant. Per això sé que no estic sola, com ho saben els cristians perseguits en molts països, i malgrat tot no estan sols.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.