Pregària i silenci al costat dels skaters

RAMON BASSAS - CR “Si, enmig del silenci, sents soroll com de carros del Marcadona, tranquil: són els skaters que tenim just darrere la paret de la capella, que hi tenen el seu lloc predilecte per fer-hi uns salts espectaculars”, m’avisa Juan Ramón La Parra Martínez, teòleg, químic, vicari a la parròquia sant Josep Oriol —”aviat em traslladen a Santa Maria del Mar”, m’informa—, professor de teologia a l’Ateneu Universitari Sant Pacià i consiliari a Blanquerna (de la Universitat Ramon Llull). La capella de la que ens parla és, doncs, la que hi ha a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals, al Raval, i avui ens hi apropem per parlar-ne al cicle “En capella”. “A les altres facultats també en tenim”. Mossèn La Parra no està sol, en la seva tasca pastoral. Hi ha un servei específic a la Blanquerna, que té cinc persones. “N’érem sis, però s’acaba de jubilar l’Andreu Ibarz, que n’era el responsable”.

Buscant fotografies per il·lustrar aquest article, ens topem amb un alumne de la Facultat, l’Eloi Ribas Jaraba. Ens explica que va fer un reportatge fotogràfic a Juan Ramón La Parra fet a la capella. “Havíem de fer un retrat a una persona en el qual s’hi pogués reflectir la seva essència quotidiana, per a l’assignatura de direcció de fotografia. El vaig escollir a ell per ser algú proper i vaig veure que tenia un determinat potencial estètic a causa de l’aura bondadosa que l’envolta”, m’explica. Caram! Algunes d’aquestes fotos les adjuntem, són en blanc i negre. Deixo l’Eloi i torno a parlar amb mossèn Juan Ramón.

—Quina és l’activitat regular de la capella?

—Bàsicament, celebrem l’eucaristia cada dimecres lectiu. En alguns moments de l’any, el temps litúrgic ens imposa intensificar les celebracions. Això fa que el dia que s’omple més sigui el Dimecres de Cendra.

—I la resta de l’any, com va?

—Hi ha un grup, un petit nucli de persones, que n’és assidu. Després, com que les celebracions són obertes, de vegades s'hi incorpora algú més. Però és una activitat generalment minoritària, tot i ser un centre catòlic. Formem una petita família.

—Però durant la resta del temps és oberta, oi?

—Sí, sí. Hi pots anat quan vulguis, la capella és permanentment oberta. Com que hi tenim el Santíssim, això fa que no sigui un espai qualsevol. També hi celebrem el sagrament de la reconciliació. Quan privadament hi ha qui demana confessió. Com que tenim el despatx de pastoral al costat podem fer servir tant la capella com el despatx. I també per les persones que ens demanen acompanyament.

—Sembla molt moderna

—Sí, ha sigut reformada recentment i trobo que és molt adequada. L'arquitecte va ser en Josep M. Vilanova. Hi ha una creu de metall. El forjador de Besalú que la va fer és Joel Amat Casulleras. I a l’altar s'hi reproduiex un fragment del frontal romànic d’Avià. I també hi he posat una petita icona del Cister de Valldonzella que m’agrada molt. Per últim, la capella i el despatx tenen una porta de vidre, cosa que permet tant la sensació d’obertura com la de preservar certa intimitat.

—De fet, no és estrany trobar una capella en una universitat catòlica

—No, esclar. Tot i que Blanquerna i tot el conjunt de la Universitat Ramon Llull són d’inspiració cristiana, estan obertes a tothom. Moltes persones que hi estudien i hi treballen són cristianes. Potser no són tantes les que habitualment preguin, esclar. Ara, amb la capella es fa palesa la identitat de la Facultat. Però, sobretot, oferim l’oportunitat que tothom pugui pregar o fer una estona de silenci (jo no pregunto mai si fan una cosa o l’altra). I també celebrar eucaristia o algun dels altres sagraments, si s’escau. O, senzillament xerrar amb algú que els escolti.

—El que deu ser més difícil és trobar-ne a les altres universitats.

—No ho conec gaire, però sé que n’hi havia una a la facultat d’Economia i Empresa, a la UB. N’hi ha també als hospitals universitaris, com el Clínic. Però a les universitats catòliques en tens a l’IQS, a la UIC o a l’Abat Oliba, que tenen una capella molt maca al que era l’antiga església del convent de les oblates, que ara és sala d’actes. I en altres llocs en tens una d’espectacular a la Balmesiana.

Ah! Però cap d’elles tindrà tan a prop l’èpica dels skaters.