Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Claretians) Amb motiu del centenari de la mort del pare Josep Xifré van preguntar a Jaume Sidera, autor de la biografia que ara publica l’Editorial Claret, què hauria estat la Congregació sense ell. La seva resposta va ser taxativa: Simplement no seria. 

Sobre l'obra, el superior general dels Missioners Claretians, Josep M. Abella, ressalta: «És important conservar viva la memòria d’algú que va marcar tan decididament la vida de la Congregació en els seus primers cinquanta anys. Sempre es va voler comptar amb una biografia crítica de la seva vida. Com ens explica el pare Jaume Sidera, es van fer diversos intents però mai es va arribar a la biografia que es mereix una figura com la seva. Ara la tenim com a fruit del treball pacient i acurat del pare Sidera.»

Força i fermesa

Alçada gairebé gegantesca per al seu temps, musculatura vigorosa, pell bruna com cremada per una flama interior, de mirada escrutadora, que no parpellejava gairebé mai, gest tallant i rectilini, pas ferm. Tot el seu físic respirava força i elevació… Destacava quantum lenta solent inter viburna cupressi, com el xiprer entre flexibles vímets.

Home de gran cor i d’esperit d’empresa, va posar incansablement tot el que era, sabia i podia al servei de Déu i al desenvolupament i vida de la Congregació dels Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria.

La va recollir amb 11 o 12 missioners en una sola casa i la va deixar amb més 1.300 distribuïts en unes 60 comunitats emmarcades en dues províncies.

Xifré va ser un home profundament piadós, recte, generós, amb una pietat xopada en un ardent amor a Jesucrist, al Cor de Maria i a l’Església.

Sant Antoni Maria Claret, essencialment creatiu, necessitava a algú que recollís les seves intuïcions genials i les apliqués amb la paciència i la perseverança del dia a dia. Aquest algú va ser el P. Xifré. Claret va poder morir amb el consol d’haver deixat en mans d’un bon hereu, a la seva Congregació de Missioners del Cor de Maria.

Claret i Xifré es van esmerçar a fons en aquesta obra preferent. No van parar fins a veure-la aprovada definitivament amb les seves Constitucions i deixar-la internament consolidada i establerta no només a Espanya sinó també a Alger, a Guinea Equatorial i a la Vinya nova d’Amèrica.

Un material valuós

Ara l’Editorial Claret de la mà de Jaume Sidera i patrocinada pel govern general dels Missioners Claretians publica la vida i obra de Xifré en tres volums. Aquest material esdevé profundament valuós per al conjunt dels missioners claretians coneixedors de la importància vital que va tenir la tasca de Xifré en l’arrelament de la Congregació.

El primer volum segueix les petjades del nen Xifré fins a la primera expansió de la Congregació per diverses diòcesis espanyoles, a Alger i a Xile. Durant vint anys va comptar amb el consell preciós de l'arquebisbe Fundador Antoni M. Claret en la transformació de la primitiva associació de clergues seculars en un institut religiós florent. A la seva mort, Xifré va continuar infatigablement la consolidació i expansió de l'obra de sant Antoni M. Claret. Va deixar dues obres importants: el Cleri socius i l'Esperit dels Missioners o de la Congregació. Va dirigir amb mà ferma la naixent Congregació quan va ser dispersada per la revolució de 1868.

El segon volum s'ocupa de Josep Xifré al capdavant de la Congregació sense l'ombra protectora de l'estimat Fundador. Continua la seva labor de govern com a animador de les comunitats amb freqüents visites canòniques i amb nombroses circulars, interessat a mantenir en la congregació l'esperit del seu fundador. Durant aquest període destaquen l'establiment de l'Institut a Guinea Equatorial i a Mèxic, i la seva posició ferma i decidida per mantenir l'equilibri de l'Institut enmig de la dolorosa divisió dels catòlics espanyols en la qüestió de l'integrisme. Alterna la seva labor de govern amb l'exercici del ministeri apostòlic.

Aquest tercer volum segueix el camí de Josep Xifré en la seva marxa cap a l'ocàs. Va haver de sofrir davant la incomprensió i la susceptibilitat de diverses persones del mateix Institut. A poc a poc les malalties que arrossegava durant la seva vida van anar minant la seva existència. Va reunir dos capítols generals extraordinaris de gran transcendència per a l'Institut. Diverses dificultats i contradiccions van posar a prova el seu tremp espiritual fins que va descansar en la pau del Senyor el 3 de novembre de 1899. El volum es tanca amb la secció Documenta i la bibliografia amb els índexs.