El bisbe de Tortosa, Enrique Benavent, nou arquebisbe de València

CR La Santa Seu ha fet públic aquest dilluns el nomenament del fins ara bisbe de Tortosa, Enrique Benavent, com a nou arquebisbe de València. Benavent substituirà el cardenal Antonio Cañizares, que ha estat arquebisbe de València en els últims vuit anys.

Benavent, de 63 anys, és bisbe des de fa gairebé vint anys. El 2004, el papa Joan Pau II el va nomenar bisbe auxiliar de València amb Agustín García-Gasco com a arquebisbe. En aquell moment, va ser el bisbe més jove d'Espanya. El 17 de maig de 2013 va ser nomenat bisbe de Tortosa. Ara torna a la seva diòcesi.

A Tortosa queda la seu vacant. Fins la data de l'entrada de Benavent a València serà l'administrador apostòlic de la diòcesi. A partir d'aquell moment hi haurà un adminstrador diocesà, que escull el clergat del Col·legi de Consultors, a l'espera del nomenament de nou bisbe. Com en el cas de Girona, poden passar mesos fins el nomenament del nou bisbe.

Amb aquest nomenament acaba l’etapa del cardenal Cañizares a València i es va reduint el pes dels bisbes més conservadors a la Conferència Episcopal Espanyola. Fa pocs dies el Papa també acceptava ràpidament la renúncia d’Antonio Reig Pla, bisbe de Getafe, una de les veus més sorolloses dels perfils bel·ligerants de l’Església espanyola. A diferència d’altres cardenals com Carlos Osoro o Ricardo Blázquez, que es va jubilar aquesta primavera amb 80 anys, en el cas de Cañizares només ha tingut una pròrroga de dos anys.

Amb Benavent, València torna a tenir un arquebisbe que parla valencià (Cañizares provenia de la zona del País Valencià on no es parla valèncià) i d’un perfil més obert. A Benavent se li reconeix una gran preparació intel·lectual i ha sabut guanyar-se el clergat de la diòcesi de Tortosa, amb els difícils equilibris entre el País Valencià i Catalunya.

Cañizares també ha destacat pel seu hipernacionalisme espanyol, que es contraposa al perfil moderat de Benavent. En la conversa amb Catalunya Religió el febrer de 2021, assegurava que "No és missió de l’Església convertir en projecte propi un projecte polític. Les opcions polítiques són opcions personals que cada laic i cada cristià l’ha de prendre segons la seua consciència".

A Tortosa els darrers anys Benavent ha promogut la formació dels capellans. En la conversa amb Catalunya Religió Benavent assegurava que "els bisbes de Tortosa sempre hem intentat que el clergat no quedarà només en la formació bàsica del seminari". Del clergat, Enrique Benavent en destacava la seva serenitat. "No hi ha grans conflictes en el clergat de Tortosa", deia.

El nou arquebisbe de València s'ha acomiadat agraïnt l'acollida a la diòcesi i amb una refleixió sobre l'esperança: "Els temps no són fàcils, però aquí he vist molta vida cristiana, molt de compromís, moltes persones que estimen el Senyor i l'Església". Segons Benavent, després de nou anys a Tortosa, creu que la diòcesi de Tortosa "malgrat ser petita quantitativament, és una gran diòcesi, perquè el que fa gran a l'Església és el lliurament dels cristians a la nostra missió, i el que la fa créixer és que nosaltres ens creguem i visquem allò que anunciem. Si no perdeu la il·lusió i el goig de la fe, i la viviu amb humilitat i senzillesa, la vida cristiana no morirà en aquestes terres que, en certa manera, són també meues, perquè formen part de la meua vida per sempre".

De València a València

Nascut a Quatretonda, una petita localitat entre Xàtiva i Gandia, Enrique Benavent és doctor en Teologia per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma i va ser ordenat sacerdot per Joan Pau II en el seu primer viatge a Espanya del 1982. A més d’atendre diverses parròquies, va ser formador del Seminari de València, delegat diocesà de pastoral vocacional i director del col·legi major de Burjassot.

Però la seva trajectòria principal l’ha realitzat en l’àmbit acadèmic i el 1999 va ser escollit degà de la Facultat de Teologia de València. Una tasca docent que va continuar també com a bisbe.

A la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) Benavent és president de la Comissió Episcopal per a la Doctrina de la Fe des del març del 2020. També és membre de la Comissió permanent de la CEE. A Catalunya era el responsable de Missions de la Conferència Episcopal Tarraconense.