Vés al contingut
Per Jordi Llisterri i Boix . dl. 10/10/2022
Fotografia: Bisbat de Tortosa.

Ja em perdonaran que torni al tòpic després de la sortida del bisbe de Tortosa a València. Hem passat de l’històric “Volem bisbes catalans”, al “Volem bons bisbes” de quan ens enviaven prelats amb orxata a les venes, al fins i tot “Volem bisbes auxiliars” per tenir una planter de bisbes catalans. I ara estem arribant al simplement “Volem bisbes”. A Girona fa mesos que l’esperen, i el nou (o nous) auxiliar per Barcelona després de la mort del bisbe Toni Vadell no acaba d’arribar. I ara Tortosa es queda sense bisbe.

Només un apunt sobre Tortosa. A cavall de Catalunya i el País València és curiosament un dels bisbats que més promocionen els bisbes i dels que en surten més. Els cardenals Ricard Maria Carles i Lluís Martínez Sistach van passar per Tortosa abans de venir a Barcelona. Ara el bisbe Enrique Benavent també passa a ser arquebisbe. El seu clergat ha donat les darreres dècades el bisbe Francesc Xavier Ciuraneta, Romà Casanova, i Javier Vilanova. Els darrers vint anys han sortit més bisbes del clergat de Tortosa (o del de Terrassa) que del de Barcelona. I els dos eclesiàstics catalans amb més recorregut avui a la cúria vaticana també són capellans de Tortosa.

Deu bisbats catalans. Dos vacants i quatre més que es jubilen per complir els 75 anys d’aquí a tres anys, el 2025. Des de la primavera de l’any passat, l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, està en temps de descompte, però tothom dona per fet que el temps no compta mentre sigui el president de la Conferència Episcopal Espanyola. A Madrid acaba el mandat el 2024, quan també finalitza el seu segon mandat com a membre de la Congregació per als Bisbes al Vaticà. Són els dos llocs on s'escullen els bisbes. Els bisbes s'escullen entre Madrid i Roma. 

Girona vacant des de l’abril per la mort del bisbe Francesc Pardo. I sembla que els hi han dit que va per llarg. Ara Tortosa també vacant sense Benavent. A Sant Feliu, el bisbe Agustí Cortés, compleix el 75 anys a l’octubre. I estem en el mateix escenari l’any vinent a Lleida amb Salvador Giménez, el 2024 a Urgell amb Joan-Enric Vives (amb el complex tema del coprincipat), i el 2025 amb Salvador Cristau a Terrassa. Tret de l’equació Xavier Novell, només queden amb un mandat una mica més estirat Joan Planellas a Tarragona, Romà Casanova a Vic, i Francesc Conesa a Solsona.

 

I què tenim a llarg termini? Doncs només dos auxiliars de Barcelona, Sergi Gordo i Javier Vilanova. És a dir, en un moment que arribaran almenys set relleus als bisbats catalans (amb la important Barcelona entre ells) tenim sequera de candidats.

I, a més, està passant una cosa que semblaria impossible. Hi ha candidats que estan renunciant. Costa trobar bisbes.  I amb Josep Àngel Sáiz a Sevilla, i Benavent a València, s'han esfumat dos candidats a Barcelona per rellevar Omella. Dels bisbes catalans, per edat i si descartem els auxiliars, només serien candidats a Barcelona Planellas (cada cop amb menys possibilitats), Casanova (que sempre n'ha tingut poques) i Conesa (que acaba d'arribar).      

Com anirà i com quedarà el mapa episcopal català els propers anys és impossible de predir. Si el pontificat de Francesc s’allarga, qui marcarà la pauta serà el cardenal Omella. Ja comença a conèixer prou el clergat català com per cometre errors o haver-los d’anar a buscar al País València.  I si hi ha un canvi d’aires al Vaticà, Déu proveirà.

Els buits episcopals dels propers anys són una nova oportunitat perquè surtin bisbes catalans com els que realment s’esperen. Que siguin bisbes que s’assemblin el màxim possible a la comunitat que han de pasturar i a la realitat de l’Església catalana.  

Temàtica
Territori
Grups

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.