Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(CR) El provincial dels missioners claretians de Catalunya, Màxim Muñoz, ha alertat de “la temptació de dulcificar la memòria de Romero” i ha demanat “assumir les seves causes i actituds” com a part del compromís que ha de generar el record d'aquest beat. Ho ha fet en el marc de la presentació del nou llibre 'Óscar Romero: que la meva sang sigui llavor de llibertat' escrit per Jaume Sidera amb la col·laboració d'un equip de companys del seu orde.

En l'acte, celebrat dijous a la llibreria Claret, el pare provincial ha descrit el llibre com “un petit homenatge dels claretians a Óscar Romero” i ha desgranat la relació de l'arquebisbe del Salvador amb l'orde. També ha recordat que Romero va qualificar els formadors del seminari menor de Sant Miguel de “dignes, humils i servicials”. I en aquest sentit, ha destacat la seva “sintonia i comunió amb el bisbe claretià Pere Casaldàliga” i com “des de tarannàs ben diferents, tots dos van compartir el compromís arriscat en defensa de la dignitat de les persones i dels pobles en nom de Déu i de l'evangeli de Jesucrist”.

Una obra d'equip

El llibre presentat ha estat inspirat i coordinat pel claretià Joan Bové i ha comptat amb la complicitat dels tècnics de l'editorial, amb Marcel·lí López al capdavant, i la col·laboració del mateix Màxim Muñoz; de Joan Roca, missioner que ha estat més de vint anys al Brasil i que hi ha aportat el context de l'església llatinoamericana; i de Sidera, que ha assumit el gruix biogràfic de l'obra.

Segons Muñoz, “el pare Jaume Sidera, com l'evangelista Lluc respecte la vida de Jesús, s'ha informat detalladament dels testimonis que han conegut Romero, entre d'altres d'alguns claretians que van tenir contacte personal amb ell”

El compromís amb l'evangeli

Joan Soler, president de l’Associació Casal Claret de Vic, ha parlat de la relació de Romero amb Pere Casaldàliga: “Un i altre són uns testimonis de fe, màrtirs al servei d'aquest poble massacrat, maltractat, espoliat, constantment assassinat. I amb aquesta església que camina amb el poble oprimit, aixafat, que no té dret a la paraula, a organitzar-se, a clamar ni a lluitar per la justícia, aquesta experiència del martiri, per a Romero i Casaldàliga, és font d'un compromís més ferm, fort i radical al servei de l'evangeli”.

Soler ha definit Casaldàliga com “una persona realment santa, bona, profundament mística i lluitadora, profundament del poble i de Déu”. I ha reivindicat la necessitat de fer d'altaveu de les seves causes en un moment en què la malaltia de parkinson l'ha silenciat.

Entre d'altres qüestions, l'inspirador del llibre ha parlat de la carta que Romero va escriure a Casaldàliga per agrair-li la seva solidaritat amb la petició que havia fet des del Salvador a Jimmy Carter: “La carta és un testimoni de fraternitat”, ha conclòs.

En l'acte, Solé ha subratllat “la disfunció de Romero amb la jerarquia de l'església” i ha encoratjat els assistents a “no tenir por de la diferència i de reconèixer que moltes vegades les nostres estructures eclesiàstiques són estructures mundanes i necessiten d'una transformació constant”. En aquesta mateixa línia, ha reconegut que “el bisbe Pere viu en aquesta rebel fidelitat”.

“Víctima de la seva fidelitat a Déu, a la consciència, al poble”

L'autor principal de l'obra, Sidera, ha recordat que Romero va demanar “una església que no es repengi en els privilegis”. Tot i que quasi no va llegir res de la teologia de l'alliberament, “va aprendre moltes lliçons de persones com Sobrino”, ha dit Sidera.

Actualitzant Romero com a model, l'autor ha dit que “nosaltres que vivim tan bé tenim el perill de prendre el nom de pobre en va” i ha destacat el coratge i la valentia de la seva persona, que “va ser víctima de la seva fidelitat a Déu, a la consciència, al poble”.

Sidera ha descrit l'origen humil de Romero i ha parlat de la seva dificultat per gestionar l'economia de la diòcesi quan va ser bisbe auxiliar. També s'ha referit a l'època de postconcili que va viure com a rector i de la constància que va mantenir en la pregària de cada dia.

Així ha explicat l'evolució del personatge, que de mica en mica viu l'evangeli amb més radicalitat. I com va passar de ser “alèrgic a la intervenció en els conflictes socials” a arribar a afirmar que “llegint la bíblia amb els camperols, m'adono que el poble és el meu profeta”. Sidera ha sentenciat que “aquí comença el drama”.

Romero relata en un text com topa amb la misèria: “Amb aquella canalla que morien només per l'aigua que bevien”. I d'aquí Sidera considera que va comprenent “el sentit de la injustícia social dels temporers que cobraven salaris de misèria”. Romero va obrir els locals del bisbat per assegurar a tothom un àpat calent i un lloc on dormir”.

 

Watch live streaming video from claretcattv at livestream.com