×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Josep Casellas –CR/Girona) “La classe de religió confessional catòlica als centres públics” és el títol de la lliçó inaugural que va pronunciar Pere Micaló, professor de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Girona (ISCRG), aquest dijous en el transcurs dels actes d’inauguració del curs acadèmic 2014-2015 d’aquest centre.

Els actes van tenir lloc a Girona, al Seminari Diocesà, i van començar amb una missa, que va presidir el bisbe Francesc Pardo. A l’homilia va afirmar que hi ha “un redescobriment de l’espiritualitat”, sobretot entre els joves, i va dir que “la proposta cristiana dóna resposta a les grans qüestions que es plantegen les persones”.

Micaló va començar afirmant que l’ensenyament de la religió confessional catòlica als centres públics és “una qüestió no del tot ben resolta en l’Església espanyola”. Va repassar el marc legal des dels anys setanta del segle passat, i va constatar el fenomen de la disminució progressiva del nombre d’alumnes que segueixen aquest ensenyament. Va xifrar en el 20%, a Catalunya, la proporció d’alumnat dels centres públics que assisteix a la classe de religió catòlica, i en el 80% l’alumnat que escull els ensenyaments alternatius i que “surt del sistema públic obligatori analfabet religiosament parlant”. 

Per redreçar aquesta situació, va proposar “replantejar l’ensenyament de la religió confessional en els centres públics: la proposta, el currículum i el paper de les Delegacions Episcopals d’Ensenyament”. Micaló, que també és el Delegat episcopal d’Ensenyament però que va precisar que parlava “a títol personal”, es va mostrar partidari d’una “cultura religiosa aconfessional i obligatòria” i va animar els docents de religió a prendre la iniciativa per trobar una solució, en el futur, a la seva “precària situació laboral”.

A la lliçó inaugural hi van assistir una vuitantena de persones, entre les quals hi havia Enric Vendrell, director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya; Albert Bayot, director dels serveis territorials d’Ensenyament; Assumpció Rodríguez, directora dels serveis territorials de Governació; i el doctors Joan Planellas, vicedegà de la Facultat de Teologia de Catalunya i Pere Carreras, director de l’Institut.