Jordi Llisterri –CR L’espera ha valgut la pena, almenys per Girona. Finalment, fra Octavi Vilà, abat de Poblet des de 2015, serà el nou bisbe de Girona. La diòcesi ha hagut d’esperar gairebé dos anys des de la mort del bisbe Francesc Pardo, però a canvi s’ha trobat amb el nomenament d’un dels principals actius de l’Església catalana, l’abat de Poblet. Potser l’abadia cistercenca és qui hi perd més amb aquest nomenament. També ha sorprès la decisió perquè feia gairebé 100 anys que no es nomenava un religiós com a bisbe a Catalunya. El darrer va ser Joan Perelló, mallorquí i membres dels missioners dels Sagrats Cors, escollit bisbe de Vic el 1927.
Vilà és un monjo amb vocació tardana. Nascut a Tarragona el 1961, va fer-se monjo encara no fa ni vint anys, el 2006. I quan va ser escollit abat de Poblet el 2015 feia pocs mesos que havia estat ordenat capellà. Nou anys després deixa aquesta responsabilitat per anar a Girona com a bisbe (de fet, per ser ordenat bisbe cal haver estat capellà almenys durant cinc anys).
Una persona dedicada professionalment a la història contemporània i la biblioteconomia, que ingressa al monestir amb poc més de 40 anys, que l’escullen abat amb 55, i amb 63 anys el porten de bisbe de Girona. No és la trajectòria episcopal més habitual. El nomenament també ha representat deixar de banda una opció que havia estat sobre la taula: traslladar a Girona el bisbe de Vic, Romà Casanova. El que sí que caldrà ara és que la trentena de monjos que hi ha Poblet escullin un nou abat.
De la biblioteca al monestir
Octavi Vilà i Mayo és llicenciat en Geografia i Història (1984) i diplomat en Biblioteconomia i Documentació (1987) per la Universitat de Barcelona. També va fer dos postgraus, en Noves Tecnologies de la Informació per la Universitat Politècnica de Catalunya i en Gestió Cultural per la Universitat Pompeu Fabra. En ingressar al monestir cistercenc va iniciar els estudis teològics a la Facultat de Teologia de Catalunya, i es va especialitzar en Teologia Sistemàtica.
La vinculació del nou bisbe de Girona amb Poblet arrenca de molt abans de la vocació monàstica i per la relació que tenia ja de jove a través del seu pare amb un dels seus antecessors, l'abat Maur Esteva. La seva vida professional va transcórrer entre arxius com a secretari i vicepresident de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus i treballant a l'Hemeroteca de Tarragona.
Secretari de la Germandat de Poblet i del Patronat de Poblet, membre del Patronat Montserrat Tarradellas i Macià, i del primer consell de redacció de la revista Poblet, són algunes de les activitats que també el van vincular amb Poblet abans de fer-se monjo. Cap als 40 anys va tenir noves oportunitats de creixement laboral, però al mateix temps l’acompanyament espiritual de l’abat Esteva li va anar obrint la perspectiva de la vida monàstica. I va fer el pas.
Ja dins del monestir es va encarregar de la reedició de la imprescindible Història de Poblet del pare Agustí Altisent. L'arquebisbe Joan Enric Vives el va ordenar diaca el 2014 i un any després va ser ordenat capellà per l'arquebisbe Jaume Pujol.
Implicat en el país
Vilà ha estat l’abat que ha hagut d’afrontar les conseqüències de pandèmia en l’activitat cultural i religiosa en el monestir. Per exemple, la reobertura de l’hostatgeria o la represa de l’activitat turística al monestir. Durant la seva etapa com abat també ha mantingut i ha ampliat l’activitat cultural, especialment amb la vida musical vinculada a l’orgue o als cicles de concerts de Jordi Savall.
Interessat i estudiós del món de la comunicació i les noves tecnologies, una decisió que va prendre en ser escollit abat va ser obrir un blog, que ha mantingut actiu fins ara per explicar i difondre l’espiritualitat cistercenca.
Com a abat tampoc ha dubtat a implicar la comunitat en els reptes del país. Des del punt vista social va obrir el monestir als refugiats d’Ucraïna quan va esclatar la guerra. Diverses famílies es van allotjar uns mesos a Poblet.
I, ja en la celebració de la benedicció com a abat, va recordar el text d’Arrels Cristianes de Catalunya que “com l'Església encarnada en aquest poble dona fe de la realitat nacional de Catalunya”. Posteriorment, s’ha referit en diverses entrevistes a la necessitat que l’Església estigui arrelada a la llengua i a la cultura catalana, i el setembre del 2017 es va pronunciar amb l’abat de Montserrat defensat “el respecte als drets individuals i als del nostre poble”.
L'abat Vilà va ser un dels pocs mitrats catalans que va visitar els presos polítics a Madrid i quan eren a les presons catalanes. També ha mantingut una relació fluida amb els líders dels principals partits catalans.
Aquesta projecció de l’abadia de Poblet l’ha exercit sempre donant a conèixer el sentit de la vida religiosa i monàstica. “El món continua necessitant aquest tipus de vida en recerca de Déu", explicava en una entrevista a Catalunya Religió i destacava la radicalitat d’aquesta forma de vida.
"Sóc abat per a vosaltres, sóc monjo amb vosaltres", explicava el 2015 quan va ser escollit abat. El que no esperava era que la seva voluntat de continuar sent monjo de Poblet quedés truncada per un viatge inesperat a Girona.
En espera de nous bisbes catalans
El nomenament de Vilà aporta un nou bisbe nascut i format a Catalunya a la Conferència Episcopal Tarraconense. Però el mapa episcopal català continua pendent de les incògnites que el poden reorientar els pròxims anys.
Dels deu bisbats catalans, cinc tenen bisbes que han superat l’edat de jubilació o s’hi acosten. Agustí Cortés a Sant Feliu, Salvador Jiménez a Lleida o el cardenal Joan Josep Omella a Barcelona, ja han complert els 75 anys. El 2024 arriba a aquesta edat l’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives -amb el no menys rellevant coprincipat d’Andorra-, i el 2025 Salvador Cristau de Terrassa.
El gironí Joan Planellas a Tarragona, el tortosí Romà Casanova a Vic, i sobretot el valencià Francesc Conesa a Solsona, el barceloní Sergi Gordo a Tortosa, i ara el cistercenc Octavi Vilà, junts amb els dos auxiliars de Barcelona -Javier Vilanova i David Abadias- són els bisbes catalans als quals els queda més recorregut episcopal. Caldrà veure en pocs anys qui seran els seus companys de viatge. I si s’encerta tant com amb el nomenament d’Octavi Vilà, encara que perdem un monjo, del que tampoc anem sobrats.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.