Com s'escull un bisbe? Desxifrant el procés amb l'absència episcopal a Girona

Roger Vilaclara –CR Ja fa dos anys i mig que la seu episcopal a Girona espera un bisbe. Un temps més llarg de l'habitual i que ha generat molts dubtes i incerteses. Un d'aquests interrogants que es pot plantejar és precisament la qüestió sobre l'elecció d'un bisbe. Es tracta d'un procés eclesiàstic complex, ja que la designació de l'episcopat és una decisió crucial per a una diòcesi. Desxifrem els passos que se segueixen per escollir un bisbe.

Comencem per l'inici. Com s'origina una seu vacant episcopal? El codi de dret canònic estableix que el bisbe d'una diòcesi ha de presentar la seva renúncia a la Santa Seu el mateix dia que celebra els 75 anys. La renúncia també es pot donar en cas d'impossibilitat per malaltia o per una situació extraordinària. El Papa, igual que és l'encarregat de nomenar un bisbe, també és l'encarregat d'acceptar la seva renúncia. Mentre això no passa, el bisbe continua sent bisbe de la diòcesi amb totes les seves facultats.

El Papa també pot decidir destituir un bisbe o traslladar-lo a una altra diòcesi. Finalment, l'última opció que es pot donar és que el bisbe mori quan està en actiu. De fet, era la situació més habitual abans del Concili Vaticà II quan no existia aquesta limitació dels 75 anys.

En el moment que la seu episcopal queda vacant, es posa en marxa la Nunciatura Apostòlica, el que vindria a ser una ambaixada o una missió diplomàtica del Vaticà en un país. El nunci apostòlic, com a representant diplomàtic de la Santa Seu que encapçala una nunciatura, és l'encarregat de proposar a la Santa Seu una terna de possibles candidats a nou bisbe. És a dir, el nom de tres capellans.

Per elaborar aquest document de tres candidats, en primer lloc, el nunci recull informació sobre la diòcesi vacant i les necessitats pastorals de la comunitat. Aquesta fase inicial hauria de servir per proporcionar una visió integral de les característiques que estan cercant en el nou líder episcopal.

Seguidament, i com estableix el codi de dret canònic, el nunci ha de fer una "investigació separada" juntament "amb la seva opinió, la que suggereixi l'arquebisbe o bisbes auxiliars de la diòcesi en qüestió i la del president de la Conferència Episcopal del territori". A més, també es demana opinió "a alguns dels col·legis de consultors de la diòcesi i del capítol de la catedral de la seu". I finalment, el codi de dret canònic afegeix: "Si el nunci ho creu convenient, pot demanar en secret i de forma separada l'opinió d'alguns capellans de les diòcesis i també d'algun laic". Ara bé, l'opinió dels laics només pot ser amb una condició segons la Santa Seu: "han de ser persones que destaquin per la seva saviesa", i sempre que el nunci ho cregui "convenient". Aquestes consultes, a més, es fan per escrit i han de ser secretes. Això no impedeix que el nunci no parli d'aquest tema de manera informal amb qui estimi convenient.

La terna de candidats també ha de tenir presents els criteris de la Santa Seu sobre com hauria de ser un bisbe. En aquest sentit, segons el codi de dret canònic, el bisbe ha de destacar per la seva fe, els bons costums, la seva saviesa i les virtuts humanes; ha de tenir bona fama; ha de tenir com a mínim 35 anys; ha de ser capellà des de fa més de cinc anys; i ha de ser doctor o, com a mínim llicenciat, en sagrada escriptura, teologia o dret canònic per un institut d'estudis superiors aprovat per la Santa Seu.

Una vegada el nunci té la seva terna definitiva, l'envia al Dicasteri per als Bisbes de Roma. El dicasteri té l'objectiu d'estudiar els tres candidats i la plenària serà l'encarregada de seleccionar un d'aquests candidats per proposar-lo al Papa. Una decisió molt important que la prenen un conjunt de membres que el Papa ha nomenat personalment. Fins fa poc, la plenària la formaven només cardenals, bisbes o capellans. Actualment, la plenària també té presència femenina gràcies al papa Francesc, que va nomenar tres dones el juliol del 2022.

Quan la plenària del Dicasteri per als Bisbes proposa un candidat al pontífex, només ell és l'encarregat de l'últim pas: aprovar o desestimar el nomenament. Si el Papa no aprova el nom proposat o el dicasteri no valida cap dels tres candidats, es diu que "Roma ha tornat la terna". En aquest cas, el nunci ha de tornar a començar la seva feina.

Quan el Papa aprova el nomenament, aquest s'envia a la nunciatura. El nunci cita el candidat a bisbe i pregunta si accepta o rebutja el càrrec. Una qüestió que el candidat es pot pensar durant uns dies. No és habitual, però el candidat pot declinar el nomenament per motius personals o altres que ho justifiquin.

Si el candidat accepta el càrrec, la Santa Seu envia una carta oficial anomenada "butlla de les lletres apostòliques" a la nunciatura. El nunci l'ha de fer arribar en mà al nou bisbe. Arribats a aquest punt és el que permet anunciar públicament el nomenament. Tot i que el designat o els responsables de les diòcesis afectades n'estiguin informats, el nomenament només el pot fer públic la Santa Seu en el butlletí que serveix la Sala de Premsa del Vaticà cada dia puntualment a les 12 del migdia. Però com que la resta de bisbes o el govern rep uns dies o hores abans aquesta informació de manera reservada, sovint també passa que quan s'anuncia oficialment molta gent ja n'està al cas o fins i tot s'ha publicat en algun mitjà de comunicació. El que no es fa mai públic són els candidats que han quedat pel camí,

I a partir d'aquí, s'inicia el compte enrere perquè el nou bisbe prengui possessió. Si aquest bisbe ja ha rebut l'ordenació episcopal el període màxim per arribar a la nova diòcesi és de dos mesos. Si, per contra, el nou bisbe ha de rebre la consagració episcopal, el temps màxim és de quatre mesos.

El cas de Girona

La seu episcopal gironina va quedar vacant amb la mort del bisbe Francesc Pardo l'1 d'abril del 2022, ara farà 2 anys. Pardo, però, havia complert els 75 anys el juny del 2021 i, per tant, en principi, el procés per escollir un nou bisbe ja s'havia engegat en aquell moment. Si sumem aquests mesos, Girona ja fa dos anys i mig que espera un bisbe.

Al llarg d'aquest temps, i especialment en els darrers mesos, hi ha hagut rumors i notícies sobre un possible nomenament, però no s'ha arribat a concretar mai res. Aquest desembre, el nunci apostòlic, Bernardito Auza, en una conversa amb Catalunya Religió, afirmava que es tractava d'una decisió que "ja estava en mans del Papa". "Serà abans o després de Nadal", deia referint-se a les festes passades i indicant que ell ja havia enviat la terna al Dicasteri, o que fins i tot el papa ja tenia sobre la taula un nom concret.

Què estableix el dret canònic amb les seus vacants?

La Santa Seu estableix que quan una diòcesi queda vacant, cal nomenar un administrador diocesà per aquest període. "L'administrador diocesà ha de ser escollit pel col·legi de consultors abans que passin 8 dies a partir del moment en què es faci oficial la vacant episcopal", diu el codi de dret canònic. Si per qualsevol motiu, l'administrador diocesà no és "legítimament escollit dins del temps determinar", la seva designació passa al metropolità o bé, en cas de ser la seu metropolitana, al bisbe auxiliar més antic.

El col·legi de consultors o el bisbe auxiliar també són els encarregats d'informar a la Santa Seu de la vacant episcopal i, de la mateixa manera, l'administrador diocesà ha d'informar el Vaticà del seu nomenament.

També hi ha l'opció que la Santa Seu nomeni un administrador apostòlic. Per exemple, un bisbe d'una diòcesi veïna que temporalment s'encarregui de dues diòcesis.

La missió de l'administrador diocesà o apostòlic és la de mantenir el funcionament del bisbat fins que arribi el nou bisbe, però res més. El Vaticà és molt clar al dret canònic: "Vacant la seu, res s'ha d'innovar".

Lluís Suñer és actualment l'administrador diocesà de Girona que, segons el que estableix la Santa Seu, cessarà del seu càrrec quan el nou bisbe de Girona prengui possessió. Esperem que no falti gaire.

Vista la complexitat d’aquest procés, què ha passat a Girona? Hi ha múltiples causes que poden haver allargat un procés que no hauria de durar més d’un any. Pot ser que no s’iniciés fins a la mort del bisbe Pardo perquè el nunci ja veia bé que continues un temps més i que encara no calia buscar-li relleu. Pot ser que el nunci trigues massa en preparar la terna. Pot ser que la terna no agradés al dicasteri o que al Papa no li agradés el candidat. Pot ser que l’escollit renunciés i llavors s’hagués iniciat de nou tot el procés. Pot ser que el Dicasteri o el mateix papa s’ho estigui pensant. I pot ser que el nou bisbe de Girona avui ja ho sàpiga i el coneguem d’aquí a pocs dies. O no.