Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Laura Mor –CR) Aquest 8 de març, Dia Internacional de la Dona, Catalunya Religió hem analitzat la participació de les dones en càrrecs de responsabilitat dins de l’Església de Catalunya. En concret, ens hem fixat en els organismes diocesans, des de les cúries de cada bisbat, passant per les delegacions diocesanes, els consells pastorals i també els secretariats interdiocesans que depenen de la Conferència Episcopal Tarraconense. Hem buscat figures de responsabilitat que tant poden exercir homes com dones. La fotografia final parla per si sola.

Els homes són presents en la pràctica totalitat d’òrgans de lideratge i de decisió. El cas més paradigmàtic són els centres de formació superior o universitària: no hi ha cap dona al capdavant d’una facultat ni tampoc d’un institut eclesiàstic. Tots els directors i degans són homes. Això inclou la Facultat de Teologia de Catalunya, l’Institut de Teologia Fonamental i l’Institut de Litúrgia de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, així com els instituts superiors de Ciències Religioses de Barcelona, Vic, Girona, Tarragona, Lleida i el de Tortosa (‘Sant Dàmaso’).

Com a contrapès, només hi ha Mans Unides. En el 90% dels casos –a excepció de Girona– trobem delegades diocesanes. L’entitat dedicada a la cooperació internacional té una especial empremta femenina. Des del seu origen va ser impulsada per voluntàries dones i actualment, en els càrrecs de responsabilitat, també es manté aquest accent.

En canvi, les xifres s’inverteixen en un camp d’acció social molt similar: el de les direccions i delegacions de les Càritas diocesanes. A dia d’avui, al capdavant d’aquestes presències eclesials en el territori hi ha un 90% d’homes i només un 10% de dones.

Hem vist aquests dos àmbits d’acció social amb un pes històric i institucional molt específic. Però, què passa amb la resta de responsables diocesans? Si fem un capmàs i agrupem les delegacions en la resta d’àmbits –patrimoni, catequesi, joventut, vocacions, vida consagrada, diàleg interreligiós i ecumenisme, presons, pastoral obrera, gent gran, família, etc.–, així com les responsabilitats d’àrees i institucions diverses –museus, arxius, publicacions, confraries, etc.–, el còmput final suma en xifres absolutes 193 homes i 56 dones. Això és un 78% d’homes, i un 22% de dones.

I en el cas dels secretariats interdiocesans? Aquests òrgans de coordinació entre diòcesis són liderats per bisbes, que tenen assignats diferents àmbits de treball. Al costat del bisbe responsable d’aquell secretariat, hi ha una persona de referència, que normalment té funcions directives. I és qui acaba gestionant amb una visió de pastoral de conjunt, l’àmbit que li pertoca. Aquí trobem la catequesi, joventut, patrimoni, salut, comunicació, ensenyament, pastoral obrera i turisme i santuaris. En un 86% dels casos, homes, la majoria dels quals, clergues o religiosos. Ara mateix només hi ha una dona en aquest encàrrec, en funcions, al capdavant del SIMCOS, el Secretariat Interdiocesà de Mitjans de Comunicació Social.

Si mirem els càrrecs a cúria –secretaries generals, secretaries personals dels bisbes, portaveus, cancellers, ecònoms i vicaris judicials– el còmput final també es decanta cap als homes. Parlem d’un 83% d’homes en vers un 17% de dones. La cúria és l’equip de confiança del bisbe, que porta el dia a dia de la institució. Les poques dones que hi ha, en la majoria de cúries episcopals, són secretàries generals o cancelleres.

Un altre capítol de reflexió s’obre a partir dels consells pastorals diocesans. A priori, un organisme molt més plural i divers. Es tracta d’un ens consultiu, amb una porció de representació per raó de càrrec –el bisbe, els vicaris territorials i per àmbits, els arxiprestes i els delegats diocesans–, així com diversos membres de lliure elecció. En aquest cas, i amb una visió de conjunt entre diòcesis, trobem que sis de cada deu membres són homes.

A la cua amb representació femenina en els consells pastorals, trobem Lleida (20% de dones) i Terrassa (24%). I al capdavant, Vic (58%) i, també molt a la vora, Solsona (57%). Val a dir que el bisbat de Solsona compta amb una estructura molt diferent  a la resta i en aquest cas hi hem comptabilitzat el que anomenen ‘Equip de visió’ constituït per un nucli de 7 persones.

Per a elaborar aquesta infografia, hem consultat dades públiques i actualitzades dels diferents bisbats i de la Conferència Episcopal Tarraconense.