El 57 % de la població catalana es declara catòlica

DGAR | Nou lliurament del Baròmetre sobre la religiositat a Catalunya que del 2014 impulsa la Generalitat. El Baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la seva diversitat és un estudi, fruit d’un acord entre la Direcció General d’Afers Religiosos i el Centre d’Estudis d’Opinió, que permet conèixer com es defineix la població catalana des d’un punt de vista religiós. Entre altres qüestions, l’estudi aporta dades relatives a la identificació religiosa i a les pràctiques de la ciutadania, al nivell de coneixement de les diferents tradicions, a la percepció sobre la diversitat religiosa o a l’opinió pel que fa a les polítiques de gestió d’aquesta diversitat.

El Baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la seva diversitat es realitza a partir d’un qüestionari que inclou una seixantena de preguntes i que es distribueix a una mostra de 1.600 persones majors de 16 anys, amb un marge d’error del ± 2,45 %. A diferència d’altres estudis, aquesta enquesta també té en compte la població que no té la ciutadania espanyola, de manera que els resultats obtinguts permeten tenir una imatge força acurada de quina és la situació actual de la societat catalana amb relació a la dimensió religiosa. El treball de camp es va dur a terme entre el 16 de juny al 19 de juliol de 2023 mitjançant el sistema d’entrevista domiciliària personal assistida per ordinador (CAPI).

L’any 2014 es va dur a terme per primera vegada aquest treball, i es va repetir els anys 2016 i 2020. Enguany, per tant, és la quarta onada d’aquest baròmetre. Totes aquestes dades permeten, conjuntament, esbossar quines són les grans tendències de la realitat religiosa al nostre país.

Algunes de les principals conclusions són que un 56,8 % de la població es declara catòlica, el 16 % seguidora d’altres
confessions, fins a 14 diferents. El 26,3 % es considera atea o agnòstica. Això fa que el 78 % de la població s’identifiqui amb alguna confessió, tot i que el nombre de creients no arriba al 50 %.

Altres conclusions són que pregar, fer ofrenes espirituals o parlar amb difunts estimats també ho fan
percentatges significatius de no creients. Alhora es reconeix un gran desconeixement de les confessions que hi ha a
Catalunya i de cada una d’elles, excepte del catolicisme. Així i tot, prop del 20% desconeix que se celebra per Nadal.

Destaca un baix nivell de conflictivitat, però també l’escassa relació entre les persones de diferents creences. I, majoritàriament, s’és favorable a les iniciatives de les administracions per a una millor gestió de la diversitat religiosa. Aquest suport és transversal a totes les opcions polítiques.

Identificació religiosa

Més enllà de quin sigui el seu nivell de pràctica, el 72,3 % de la població catalana s’identifica amb alguna religió. Unes xifres que s’incrementen significativament en el cas de les dones i dels col·lectius de més edat. Per contra, l’11,8 % es declara agnòstica i el 14,5 % atea.

Per confessions, l’Església catòlica és la que gaudeix d’un major volum de seguidors (gràfic 1). Prop del 57 % s’hi identifiquen. Però també hi ha un 6,8 % de la població que es declara musulmana, un 3,6 evangèlica o protestant i un 6% que afirma seguir d’altres confessions, com el cristianisme ortodox, el budisme o la fe dels Testimonis Cristians de Jehovà.

Gràfic 1: P. 24 Amb independència que sigui practicant o no, quina és la seva religió?

El Baròmetre ofereix la possibilitat d’aprofundir encara més en el coneixement de l’actitud dels catalans vers la religió. A destacar que, més enllà de la seva adscripció religiosa, el 48 % declara tenir creences religioses vers el 51,4 % que afirmen no tenir-ne.

Així mateix, el 46 % afirma -amb diferents nivells de certesa- que Déu existeix i un 20 % addicional declara que, malgrat no creure en un Déu personal, sí que ho fa en alguna mena de poder superior.

Totes aquestes dades aporten una comprensió més àmplia del fenomen religiós en què l’adscripció a una determinada comunitat religiosa es destapa com un element definitori de la mateixa identitat, però no necessàriament vinculat a la subscripció de tots els principis i pràctiques establerts per una determinada confessió.

Pràctiques religioses

Gairebé el 57 % dels catalans afirmen que mai acudeixen a actes de culte llevat que sigui per cerimònies de tipus socials com bodes, comunions o funerals (gràfic 2). Aquest percentatge contrasta amb el 13,4 % que afirma que hi assisteix, com a mínim, amb una freqüència setmanal, el 8,8 % que hi va algun cop al mes, o el 21,3% que hi acudeix com a mínim alguna vegada a l’any.

Gràfic 2: P25. Podria dir-me si acudeix als actes de culte religiós d’alguna confessió, sense comptar les ocasions relacionades amb cerimònies de tipus social, com bodes, comunions o funerals?

Però més enllà de l’assistència als centres de culte, el Baròmetre permet intuir altres formes d’expressió de les inquietuds religioses o espirituals de la ciutadania.

En aquest sentit, l’enquesta quantifica el volum de població que ha dut a terme determinades pràctiques al llarg del darrer any, com per exemple pregar (47,2%), anar a un centre de culte (44,4 %), encendre una espelma o fer una ofrena amb finalitats espirituals (39,1%), parlar amb els éssers estimats difunts (38,1%) o fer ioga i/o meditació (29%) (gràfic 3).

Gràfic 3: P35. Al llarg del darrer any, ha practicat les següents activitats?

Unes pràctiques que no són exclusives d’aquells que es consideren creients. A tall d’exemple, més d’una quarta part de les persones que afirmen no tenir creences religioses afirma haver parlat amb els seus difunts al llarg del darrer any o han encès una espelma amb finalitats espirituals i gairebé el 15% confessa haver pregat. Les dades també demostren que el ioga i la meditació són particularment populars entre els qui es consideren no creients.

Coneixement de la diversitat religiosa

El Baròmetre incorpora diverses preguntes per analitzar quin és el coneixement que els catalans i les catalanes tenen sobre les confessions amb presència a Catalunya.

En aquest sentit, se sol·licita a les persones participants en l'estudi que avaluïn en una escala del 0 al 10 quin és el seu nivell de coneixement de les 13 principals confessions religioses implantades al país (gràfic 4). L’únic cas en què els catalans s’atorguen una puntuació que supera l’aprovat és l’Església catòlica (6,64). Pel que fa a tota la resta de confessions, cap nota mitjana arriba al 4 i només dues, l’islam (3,55) i el cristianisme evangèlic (3,17) superen el 3.

Gràfic 4: P16. En una escala del 0 al 10, valori el grau de coneixement sobre els principis de les següents confessions religioses (puntuacions mitjanes)

Enguany, a més, el Baròmetre ha incorporat un seguit de preguntes específiques per copsar quin és el coneixement fàctic dels catalans sobre les diferents confessions (gràfic 5). D’aquesta manera és possible determinar que prop del 20 % dels catalans no és capaç de dir què es commemora per Nadal; gairebé el 33 % no sap en quins períodes del dia es fa dejuni durant el mes de ramadà; el 36 % no sap qui és el líder de l’Església catòlica; i el 60 % no sap esmentar cap país on les esglésies ortodoxes hi siguin majoritàries.

Gràfic 5: P17-20 i P61-64. Sabria dir-me... (percentatge de respostes correctes)

El Baròmetre de la Religiositat també permet saber fins a quin punt la ciutadania té contacte amb aquesta diversitat en el seu dia a dia i com la percep. En aquest sentit, tan sols el 6 % de la ciutadania considera que hi ha tensió o fins i tot hostilitat entre els veïns de diferents cultures, nacionalitats o religions (gràfic 6). La majoria de la població (50,7 %) afirma que gairebé no hi ha relació, però que la gent deixa viure, es respecta i gairebé no hi ha conflicte, mentre que el 39,7 % considera que hi ha bona relació i que si sorgeix algun problema es resol pacíficament.

Gràfic 6: P45. Segons la seva opinió. Entre els veïns del seu municipi, en el qual hi ha diferents cultures, nacionalitats o religions...

Posicionament vers les polítiques de gestió de la diversitat religiosa

Una gran majoria de la població es mostra favorable a què les administracions endeguin iniciatives destinades a una millor gestió de la diversitat religiosa (gràfic 7).

Gràfic 7: P56-P59. Nivells d'aprovació de diverses mesures de gestió de la diversitat religiosa

Així, el 72,2 % afirma que està més aviat d’acord amb què els alcaldes i alcaldesses es reuneixin habitualment amb els representants de totes les confessions; el 76,1 % aprova que l’ajuntament consulti amb els representants de les diferents confessions presents al municipi aquells temes que puguin tenir conseqüències en l’exercici de la llibertat religiosa (com plans d’ordenació urbanística, ordenances municipals. etc.); i el 70,9 % és favorable a què l’alcalde/alcaldessa o algun dels regidors acudeixi habitualment a actes organitzats per les diferents confessions religioses quan les comunitats ho sol·licitin.

De manera similar, el 78,4 % dels enquestats es manifesta totalment o més aviat a favor que l’ajuntament del seu municipi adapti el cementiri municipal per donar acollida a les necessitats funeràries de les diferents confessions; i el 71,5 % a què cedeixi puntualment equipaments públics (com poliesportius o centres culturals) a les entitats religioses per dur-hi a terme activitats que requereixen espais de gran capacitat.

Però encara generen més consens d’altres mesures, com ara la creació espais d’oració o silenci en determinats equipaments, com ara hospitals públics, centres penitenciaris o aeroports (78,5 %); o que determinats serveis públics, com ara hospitals, centres penitenciaris o residències, facilitin assistència espiritual o religiosa als usuaris que ho demanin (88 %).

Cal assenyalar que el suport a aquestes polítiques públiques és transversal. Els enquestats de tots els grups socials i simpatitzants de totes les opcions polítiques s’hi mostren favorables.