(Jordi Llisterri –CR) Quan es miren les enquestes sembla que tot va de cap a caiguda. La imatge de determinades parròquies envellides el cap de setmana tampoc animen gaire. Però les dades mostren que la pràctica del culte religiós a Catalunya no és un fet irrellevant. Uns dos milions de catalans són més o menys practicants. És a dir, assisteixen més o menys regularment als oficis religiosos.
De les dades del darrer Baròmetre sobre la religiositat de la direcció general d’Afers Religiosos crida l’atenció que gairebé un 70% de catalans no assisteixen mai a cap culte religiós. Són dades d’abans de la pandèmia i que exclouen les celebracions socials com casaments i funerals. Però mirat des de l’altra banda, sense que hi tinguin cap obligació, un 30% de catalans participen més o menys habitualment en alguna celebració religiosa. La meitat, esporàdicament, i l’altre meitat de manera regular, setmanalment o almenys un cop al mes.
La pregunta del Baròmetre no fa distinció entre confessions (ho veurem després). Però si aquest 30% es projecta a la població, dona que uns dos milions de catalans assisteixen al culte religiós. Més de 600.000 cada setmana. (El càlcul està fet en base a 6,54 milions de catalans, que és la població major de 16 anys objecte de l’enquesta).
Comparativa amb dades de consum cultural
Són molts o són pocs? És difícil comparar, però si comptem que 600.000 persones van a un acte religiós cada setmana surten 31 milions d’assistents a l’any (50 milions si sumem els qui hi van almenys una vegada al mes). Per exemple, agafem algunes dades del món cultural i del lleure. Cada any als cinemes catalans hi ha 19 milions d’espectadors. Al teatre, 3 milions. També les enquestes que diuen que un 11% de catalans dediquen el seu temps lliure a llegir, i un percentatge semblant a fer esport. Un 70% de catalans no van mai a un culte religiós, però quants n’hi ha que no van mai al teatre, al cinema, que no llegeixen o no fan esport? Tenen el cinema, el teatre, els llibres o la pràctica esportiva la mateixa projecció social que la pràctica religiosa?
Tornant a la pràctica religiosa, la idea més estesa és que és un fenomen social que només afecta la gent gran. És cert que a partir dels 65 anys les dades pugen molt. Però la segmentació per edat també mostra un fenomen interessant. La segona franja amb més practicants, lleugerament per sobre de la mitjana, és la dels 16 als 24 anys, la més jove. Un senyal interessant perquè altres dades de les enquestes del CEO mostren que en la franja més jove sembla que s’estanqui la davallada per l’interès o la vivència del fet religiós.
Més de 100.000 joves assisteixen regulament al culte
Quan projectem aquests percentatges a la població també hi ha dades interessants. Si proporcionalment entre 35 i 50 anys els percentatges són més baixos, quan es projecta sobre la població per edats el nombre de practicants no és una xifra a menystenir. Fins a mig milió en la franja de mitja edat. I, en el cas dels joves, més de 100.000 assisteixen regulament als cultes religiosos. Quines altres activitats juvenils mobilitzen de forma regular més de 100.000 joves? O fins a 250.000 de forma esporàdica? O mig milió de catalans d’una determinada franja d’edat?
Finalment és interessant una segmentació d’aquestes dades per confessions. Com és d’esperar, en les religions minoritàries hi ha una implicació i pràctica molt més gran dels seus membres. Entre els enquestats que es defineixen com a catòlics hi ha una pràctica religiosa molt semblant a la mitjana de població. Una dada bastant esperable perquè els catòlics representen més del 50% de la població i la resta de confessions, el 18%.
Centrem-nos en les dues religions minoritàries amb més presència a Catalunya. Els evangèlics són un 7% dels catalans enquestats; i els musulmans un 4,3%. Més de la meitat dels qui es declaren seguidors de l’islam afirmen assistir regularment als oficis religiosos, la majoria cada setmana. És on trobem la pràctica més alta. Entre els evangèlics, un terç tenen una pràctica regular. Tot i això, crida l’atenció que també hi ha el que en podríem dir un protestantisme o un islam “no practicant”. Del 50% i del 35% dels seus seguidors, respectivament.
Com a curiositat, es pot assenyalar que un 10% dels agnòstics i un 5% dels ateus catalans diuen que algunes vegades a l’any assisteixen a un culte religiós (recordem que la pregunta exclou les cerimònies socials com casaments o funerals). Òbviament l’enquesta no n’explica les motivacions. Per exemple, si és per acompanyar un familiar, per curiositat antropològica, per tradició o perquè també els aporta alguna cosa. En tot cas, la projecció dona que uns 120.000 agnòstics i ateus alguna vegada a l’any participen en un culte.
Projectant les dades del Baròmetre sobre la població major de 16 anys, de les tres principals confessions catalanes surten uns 3,5 milions de catòlics, mig milió de protestants i una mica menys de 300.000 musulmans. A partir d’aquestes dades es pot projectar de manera aproximada quanta gent va a missa, participa en un culte protestant o s’acosta resar a una mesquita o oratori islàmic.
Així, els protestats i musulmans catalans que regularment assisteixen al seu culte estan molt per sobre dels 100.000. I superen o s’acosten als 200.000 quan s’hi sumen els qui ho fan esporàdicament.
I almenys 600.000 catòlics catalans van regularment a missa. I 1,3 milions de manera esporàdica.
Aquestes xifres absolutes són una extrapolació, però tornen a plantejar la pregunta de si un fet social que mobilitza centenars de milers de persones cada setmana té la projecció social que es mereix. Perquè deixen clar que “encara” hi ha molta gent que va a missa.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.