La presència del català a les celebracions religioses, debat obert

CR ‘L’Església catalana ja no ho és gaire’ piulava un conegut escriptor a les xarxes socials fa uns dies. ‘Les misses no surten en català’, titulava una capçalera catalana. El català en retrocés, es començava a sentir entre alguns grups de WhatsApp parroquials. Què hi ha del cert en tot això? Hi ha dades fidedignes sobre el tema del català a les confessions religioses i, concretament, dins l’Església catòlica? El debat, encara obert, sorgia de nou a partir de la participació del director general d’Afers Religiosos, Carles Armengol, durant una matinal a la Universitat Catalana d’Estiu. Armengol va expressar intuïcions, dades encara provisionals, en el context d’una taula rodona sobre la qüestió. I els titulars i reaccions no es van fer esperar.

"Aquí hi ha més pa que formatge”, afirma Armengol sobre si el català a l’Església catòlica està en retrocés a partir del que ell va expressar. El director general recorda que aquest any és la primera vegada en què dins el Baròmetre sobre Religiositat que elabora Afers Religiosos s’incloïa dues preguntes sobre l’ús del català en els llocs de culte. El Baròmetre, però, no té una periodicitat regular, i sobre l’ús del català no hi ha dades anteriors per poder comparar les que han sorgit enguany. Un Baròmetre, reconeix, que encara no s’ha presentat i que s’està acabant de perfilar i treballar. “Simplement en el marc de la tertúlia vaig donar dades provisionals, i ho vaig dir”, recorda, “però sembla que ningú va voler fer cas de la provisionalitat”, es queixa.

Armengol, com a director general i sobretot com a persona implicada en accions d’Església tota la seva vida, va expressar intuïcions, acompanyades de dades provisionals que reforçaven el seu discurs, i que anaven en la línia de treball de la Direcció General d’Afers Religiosos i del govern. “Vaig expressar les dades sense projectar-les, perquè de fet ni anaven dins la meva intervenció, sinó que quadraven en el context en el qual es parlava i amb els altres participants de la taula rodona”.

Les que va donar són dades que responen a la pregunta sobre el culte en general, concretament a la qüestió: “Quan vostè assisteix a un culte, de la religió que sigui i del tipus que sigui, en quina llengua es fa?”. Aquesta pregunta donava com a resultat que només en català, un 25,5%; en català i castellà, un 33,3%; només en castellà, un 22,1%; només en una altra llengua, un 10%; en català i en una altra llengua, un 1,2%; en castellà i en una altra llengua, un 4,4%, en català, castellà i en una altra llengua, un 2,6%. L’enquesta del Baròmetre s’ha fet a 1.600 persones i aquesta pregunta concretament només era per a la gent que participa d’actes de culte, uns 498 dels enquestats. I sobretot no només del culte de l’Església catòlica, sinó de qualsevol religió i confessió amb presència a Catalunya.

“Jo no puc dir si el català a l’Església catòlica va endavant o va endarrere, no tinc les dades perquè és la primera vegada que al Baròmetre es pregunta sobre això”. Ara, quina sensació té sobre el tema com a Carles Armengol? Això sí que ho pot respondre. “Jo tinc la sensació que va endarrere, però és una percepció subjectiva, a partir del que la gent et diu, però de les dades jo no puc dir això”.

Les dades parlen del català, però en tots els centres de culte, no apareixen desagregades les misses catòliques, “Jo vaig opinar de molts temes, tanmateix opinava i no estava donant dades perquè no les tenim”. Que el català no és dominant a les activitats de culte ja se sap, i és per això que des de fa un temps la Direcció General d’Afers Religiosos treballa en aquesta línia. És en aquest context en què s’emmarca el Pacte per la Llengua que van signar nombroses confessions religioses, i també la iniciativa conjunta entre Afers Religiosos i el Departament de Cultura per promoure els voluntaris de conversa entre les confessions.

El que sí que es pot dir, recorda Armengol, és que la pel·lícula que es van creure alguns nuncis d’èpoques passades sobre que a Catalunya només hi havia misses en català, aquí queda clar que no és veritat. “Fins i tot hi ha una situació gairebé de meitat i meitat, possiblement”.

“Com a govern tenim l'obligació de defensar la llengua, entenent el català com una llengua amenaçada”, afirma Armengol. Des d’aquest prisma és des d’on va afirmar a la UCE que aquelles dades, malgrat que provisionals, “no els hi agradaven”, i que els hi agradaria que el català tingués més presència”. Punt.

Sobre aquesta realitat, de la que sabem alguna cosa, però no tot, després hi ha el discurs polític que es fa des d’uns paràmetres concrets i amb voluntat d’incidir en la realitat. “Aquí sí que puc dir que la sensació en l’àmbit catòlic és que el català retrocedeix, no tenim dades comparatives, i per això la vam incloure, per saber si és així o no. Des d’Afers Religiosos ja ens va bé que se’n parli sobre això".