“Tramitar i aprovar un text per erradicar el sensellarisme crònic és un deure moral inajornable”

(Glòria Barrete –CR) El món acadèmic i les entitats socials que treballen i defensen els drets de les persones sense llar han presentat aquest dimarts al matí una proposta de llei per fer front i erradicar el sensellarisme a Catalunya. L’objectiu, regular per llei les actuacions i els serveis que les administracions públiques haurien de portar a terme al territori català per garantir els drets de les persones sense llar i per erradicar la situació. La proposta de llei ha estat avalada per la gran majoria de partits polítics del Parlament de Catalunya (Socialista i Units per Avançar, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Candidatura d'Unitat Popular - Un Nou Cicle per Guanyar, En Comú Podem, Ciutadans i el Grup Mixt).

Una proposta de llei impulsada des del món acadèmic, que ha dirigit Antoni Milian i Massana, catedràtic de dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i en la qual han participat, entre altres, Vicenç Aguado i Cudolà, catedràtic de dret administratiu de la Universitat de Barcelona (UB). La proposta de text ha comptat amb el suport i la implicació plena d’entitats socials que es dediquen a la defensa dels drets de les persones sense llar, com Assís Centre d’Acollida, Arrels Fundació, Càritas Catalunya, la Comunitat de Sant’Egidio i Sant Joan de Déu Serveis Socials.

Fa quatre anys, el doctor Milian va proposar una llei per defensar els drets de les persones sense llar. Les cinc entitats socials col·laboradores, organitzacions que coneixen la gent del carrer, es van comprometre amb la proposta. Amb el temps, afirmen, “s’ha creat un moviment a les institucions i a l’esfera política que culmina avui amb la proposta de llei”.

18.000 persones beneficiàries

El responsable de Sant’Egidio a Barcelona, Jaume Castro, recorda que les persones sense llar tenen els mateixos drets que tothom. No gaudeixen, però, d’una llei específica que corregeixi la seva situació precària. “Les persones sense llar són els grans oblidats de la nostra societat”. La llei vol omplir aquest buit legal, i el resultat és un text legislatiu integral format per quaranta-nou articles. Una llei pionera en el context legislatiu europeu que pot ser el fonament “per assegurar la dignitat de les persones sense llar”. Sense ser una llei d’habitatge, la proposta de llei presentada avui al Parlament de Catalunya posa els instruments per arribar a tenir un habitatge.

També vetlla per les necessitats bàsiques de la gent del carrer. Garanteix, per exemple, l’accés als serveis socials i a la sanitat, assegura l’empadronament i l’accés a altres serveis menors com disposar d’un títol de transport, accés a consignes, o entrada a dutxes. Es preveu que en cinc anys se’n beneficiarien divuit mil persones.

Aprovar la llei, afirma Castro, pot constituir “un inici de societat a partir dels més pobres”. Creuen que la riquesa d’un país es fixa en com es resolen les situacions dels més pobres. “Si repensem la societat a partir dels últims ho fem per a tothom”. La llei, reconeixen, és necessària i decisiva pels sense llar, “però també per a tothom”. Amb la proposta de llei d’avui comença una nova fase perquè la llei sigui discutida i aprovada a la cambra.

Una llei “barata”, amb un retorn social molt alt

El director de Sant Joan de Déu Serveis Socials, Salvador Maneu, ha expressat que la llei té voluntat de transcendir la legislatura política actual. Les entitats reconeixen que la proposta presentada avui no substitueix l’estratègia integral per erradicar el sensellarisme aprovada pel Govern el desembre passat, sinó que la complementa. Estan convençuts que serà una llei “barata”, amb un retorn social molt alt, en què les partides econòmiques que ja s’hi destinen mitigaran l’impacte econòmic.

Aposten perquè sigui una llei integral i no una reforma de lleis existents sectorialment. La llei s’adreça a les persones que pateixen un sensellarisme cru i crònic, aquelles que representen les tres primeres categories de la classificació europea ETHOS. Persones que viuen al carrer, sense domicili, que pernocten en albergs però que no poden passar-hi el dia. “Les tres categories estaven fins ara orfes d’un emparament legal”.

Destaquen també l’equitat territorial de la llei, ja que qualsevol persona sense llar de la classificació tindrà dret a rebre les prestacions que contempla la llei, “visqui on visqui”. L’instrument clau de la llei és l’espai residencial digne. “No tots els espais ho poden ser, cal tenir uns requisits que ara no es compleixen”, ha reconegut el catedràtic de Dret, Antoni Milian i Massana. Cal garantint l’espai digne a la cartera de serveis socials, afirmen, ja que és la via que pensen que permetria extingir el sensellarisme. “Tramitar i aprovar un text per erradicar el sensellarisme crònic és un deure moral inajornable”, ha remarcat Milian.