Suport mutu entre cristians catalans i ucraïnesos

(Lucía Montobbio –CR) Catalunya és el territori de l’Estat amb més nombre d’ucraïnesos. Fora de Barcelona, alguns dels municipis més representatius d’aquesta realitat són Guissona, Lloret de Mar i Badalona. Aquests dies catalans i ucraïnesos s’apleguen a les parròquies per pregar, i mantenir viva l’esperança i la fe en què la guerra s’aturi.

Ramon Balagué, capellà de la parròquia de Santa Maria de Guissona, fa una setmana que està preocupat per Taras Kogut, sacerdot de la comunitat ucraïnesa. Comparteixen la parròquia, no només en franges diferents. També celebren pregàries ecumèniques en què es fan presents les diferents comunitats cristianes de la vila: els cristians catòlics, els cristians greco-catòlics i els cristians ortodoxos.

Kogut està atrapat a la frontera d’Ucraïna i Polònia: “Hi ha anat a buscar al seu fill, però ara no pot tornar, l’inici de la guerra els ha sorprès i com que tant ell com el seu fill estan en edat militar, els poden cridar a files dels 18 als 60 anys; els han retingut.” De fet, Kogut podria tornar a Guissona: a més de la dona i la filla, aquí té una missió reconeguda pels bisbes, “però no vol deixar el seu fill allà sol”, reflexiona Balagué.

La comunicació amb ell és difícil, escriu missatges breus, dosifica la bateria del mòbil. Tot just acaba de respondre: “Estic bé, els soldats i altres refugiats ens donen suport. Ara hi ha una alarma aèria. Us deixo.”

“Quina alegria vaig sentir quan els catalans van venir a la nostra missa”

Oksana Kataran el coneix bé, treballen junts en la pastoral de la seva comunitat. En concret, Oksana s’ocupa de la catequesi dels infants i dels joves, i també els ensenya ucraïnès. “Avui estic una mica millor, el primer dia que va començar la guerra em vaig quedar paralitzada, ara que ens estem organitzant amb la comunitat per recollir aliments i medicaments i portar-los a Ucraïna em sento amb una funció, el no moviment em causava més dolor encara”.

Oksana diu que la seva comunitat és molt religiosa, i que els feligresos s’uneixen cada dia per resar el rosari tant al matí com a la tarda, sempre a les sis. “Ara que el nostre sacerdot no és amb nosaltres, ens sentim units així, només volem pregar, preguem molt”. Comparteix que està emocionada amb el que va passar el darrer diumenge: “Quina alegria vaig sentir quan els catalans van venir a la nostra missa de diumenge, a pregar al nostre costat, normalment preguem per separat, en diferents celebracions, que fossin allà em va fer sentir molt feliç.”

Aquest dissabte, l’arquebisbe d'Urgell, Joan-Enric Vives, va ser a Guissona on va compartir una pregària amb la comunitat i es va reunir amb els veïns d’origen ucraïnès. Vives va condemnar l'ús de la força: “La guerra és una bogeria”. Va prometre ajuda a través de Càritas Diocesana d’Andorra per als damnificats i per als refugiats.

Cristians de l’església oriental que viuen entre nosaltres

Balagué està col·laborant ara amb la comunitat ucraïnesa per poder trobar un sacerdot que substitueixi Taras Kogut. Mentre esperen a que torni, els referents religiosos ucraïnesos d’altres localitats com Vic o Lleida van fent torns per cobrir les celebracions. “Estan desemparats ara, és increïble el que està passant, no té cap mena de sentit, està la paraula per entendre’ns, no entenc com, passades guerres mundials, encara hi ha gent que no pensi amb el cap i el cor, a la nostra vila la convivència és excepcional.”

El capellà Jaume Aymar, responsable del monestir de Sant Jeroni de la Murtra, ubicat a Badalona, explica altres dos casos similars al de Taras Kogut. “Un capellà ucraïnès que treballava pastoralment des de feia uns anys al nostre arxiprestat se n’ha anat cap al front per acompanyar espiritualment i sanitària els soldats ucraïnesos”, apunta. Diu que “ja hi havia estat en altres quatre ocasions, però aquesta vegada, com es pot comprendre, el risc és molt més gran”. Aymar relata que “l’altre que havia marxat a Ucraïna per tema de papers, s’ha trobat que ja no pot tornar. Tots dos porten el nom de Iurii, és a dir, Jordi”. I hi afegeix: “La notícia ha commogut les nostres parròquies, però encara no hem descobert els cristians de l’església oriental que des de fa anys viuen i treballen entre nosaltres. Potser ara és l’hora”.

Aquts dies circula per whatsapp un comunicat d’un d’ells. És de Iurii Stasiuk, capellà de la parròquia de Sant Pau de Badalona, que ha anat al front de forma voluntària. Relata que està amb els metges, a la base, esperant ordres del govern, i que si algú els vol ajudar, necessiten comprar ambulàncies.

Aymar recorda que tot just estem sortit d’una pandèmia i ara entrem en una guerra “n’hi ha per descoratjar-se!”. Però que “a la claror de l’Evangeli hem d’interpretar què ens demana el Senyor en aquesta hora isarda, i sumar-nos a les intencions de pregària de Francesc i dels bisbes d’arreu i, ara que ve quaresma, dejunar de manera compromesa.” En la darrera trobada del papa Francesc amb els líders religiosos, Aymar recorda que, seguint l’esperit d’Assís, els va demanar promoure la pau en les comunitats, perquè cal “desmilitaritzar el cor humà”. D’això mateix ha parlat Aymar en l’homilia de dissabte.

“Vam cantar dos cants ucraïnesos, vam acabar plorant i aplaudint tots”

A Lloret de Mar Martirià Brugada, capellà de l’església parroquial de Sant Romà, descriu que “l’ambient a Lloret de moment és serè, potser és perquè estem a l’inici de tot.” Lloret de Mar és el municipi que més població de Rússia i ucraïnesos té: dels més de 15.000 residents estrangers, 2000 són russos i 8.000 ucraïnesos. La comunitat russa acostumava a pregar a l’ermita de Sant Quirze, però ara s’ha perdut aquesta dinàmica, i la comunitat ucraïnesa va a les celebracions de la parròquia de Sant Romà. “Assisteixen a les nostres celebracions, i aquests dies estem pregant per ells de manera especial; a la celebració de diumenge vespre van assistir-ne uns 50, vam cantar dos cants ucraïnesos, vam acabar plorant i aplaudint tots.”

Aymar, davant la guerra, subratlla que el missatge de l'Església ha de ser sempre el de l’evangeli encarnat en cada circumstància. I recorda que Jesús va dir: “Sentireu parlar de guerres i de rumors de guerres. Mireu de no alarmar-vos; cal que això succeeixi, però encara no serà la fi”.