Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) Comentaris personals de cada trobada amb els interns, objectius pendents, propostes de millora, traves administratives. Són notes que els voluntaris han recollit durant tres anys als diaris de camp del programa Suport. Testimonis d’un moment molt delicat en el procés de reinserció i que ara recull el llibre Sortir de la presó: una aventura incerta. Voluntariat penitenciari, valor de la societat. Editat per Editorial Icària, s’ha presentat aquest dimarts per internet.

“La realitat fonda de la major part de les persones que surten de presó és l’impacte d’una persona amb un xandall i un parell de bosses d’escombraries plenes de roba i al carrer”. El voluntari Juli de Nadal, uns dels autors del llibre, ha contrastat així la imatge que projecten els “presoners il·lustres”. La gran majoria d’interns no surten al carrer mudats, ni tenen l’escalf de familiars ni una recepció de periodistes esperant a la porta.

El text, escrit pels voluntaris de Justícia i Pau Xavier Badia, Juli de Nadal, Roser Garcia i Irene Monferrer, és una eina per sensibilitzar la societat i trencar estigmes; alhora que serveix de pauta de funcionament amb la resta de voluntaris de presons. Els autors descriuen una tasca basada en el respecte cap a un col·lectiu marginat, oblidat i invisibilitzat.

El moment delicat de la sortida

El relat del llibre és una manera de “posar cara i sentiments a persones que ja han complert condemna, que estan en pau, i que pertanyen a la societat amb tots els seus drets i deures”, ha explicat Roser Garcia en la presentació. Considera que la sortida “és incerta perquè la majoria tenen problemàtiques molt difícils, famílies desestructurades, han viscut ambients de marginalitat, de pobresa, de drogoaddicció”. Una realitat que constitueix un estigma difícil de vèncer.

Segons el director de Justícia i Pau, Eduard Ibáñez, “la sortida és un moment dificilíssim” en la reinserció del pres perquè “torna a una realitat que no trepitjava des de feia molts anys” i “ha de repensar-se com a persona”. D’aquí la importància del voluntariat. Ibáñez ha lamentat que el voluntariat de presons està aturat en bona mesura des del mes de març a causa de la pandèmia. I ha subratllat la importància de que es pugui reprendre aquesta activitat: “Han d’obrir les presons perquè els ciutadans entrin a preocupar-se pels seus iguals”.

El programa Suport

El programa Suport neix fa tres anys, el 2017, quan Justícia i Pau s’ofereix per “donar continuïtat a l’acompanyament a la sortida de la presó”. Funcionen en base a un acord de col·laboració amb l’administració. Al voluntari se li assigna un intern, escollit pels funcionaris de la institució. La persona ha d’acceptar l’acompanyament. I comença un període de coneixença, amb entrevistes setmanals, per establir una confiança entre l’intern i el voluntari.

“És el punt clau, l’intern s’ha de sentir que el voluntari no és un funcionari més, sinó que conjuntament analitza a la seva problemàtica i busca solucions possibles”, ha explicat el voluntari Juli de Nadal. Actualment el programa compta amb una vintena de voluntaris, i en tres anys han acompanyat uns seixanta casos.

La responsabilitat de decidir

Els voluntaris han descrit “la fantasia” que desperta la sortida de presó. I han apuntat que “el voluntari ajuda a l’intern a aterrar a la realitat”. També amb qüestions molt pràctiques, com actualitzar documentació –targeta sanitària, passaport, carnet de conduir, formació– o preveure com atendran l’alimentació, l’habitatge o la feina.

En la sortida, el voluntari acompanya la persona en la presa de decisions. “Els voluntaris poden suggerir, informar i donar un espectre de possibilitats de solució, però l’intern ha d’exercir la seva llibertat per prendre responsabilitat de si mateix”, ha explicat Juli de Nadal. I això després d’un temps llarg en què no ha pres decisions per si mateix. “És una tasca que requereix dedicació, mà esquerra i confiança”.

Roser Garcia ha subratllat la mateixa idea: “A dins els interns no han de decidir res, tot està programat; és una mica embrutidor, els permet estar tranquils, però en el moment de la sortida és un xoc: han de decidir, començar una vida nova molts d’ells”.

Boicot a un sistema que margina

L’economista i activista social Arcadi Oliveres, que ha prologat el llibre, ha cridat al boicot del sistema que deixa tantes persones al marge: “Hem de marginar totes aquelles empreses que violen els drets humans, perquè no paguen impostos, perquè exploten els seus treballadors, perquè contaminen”.

També ha demanat que es faci efectiva la renda mínima de reinserció. Ha denunciat que si “l’administració catalana no té prou diners és perquè les grans empreses fan frau fiscal”. Com a dada: “La riquesa dels espanyols multiplicada per 16 la tenen les grans empreses i les grans fortunes en paradisos fiscals”, ha apuntat.

Oliveres considera que cal dotar de més poder per als ajuntaments, com a administració “més propera als ciutadans” i per tal de reduir les dificultats burocràtiques que afronten els presos a la sortida. També ha demanat el tancament dels CIE, “abolir la llei d’estrangeria i desobeir-la sempre que es pugui”, i un canvi de polítiques per part de la Unió Europea i Frontex pel que fa a la detenció de persones immigrants. I ha suggerit “la contractació pública en primer lloc” de cara a la reinserció laboral dels exinterns.

Tractats com a persones

El director de Justícia i Pau, Eduard Ibáñez, ha fet veure que “l’intern sovint no se sent tractat com a persona” i que el voluntariat trenca amb aquesta dinàmica: “El voluntari escolta, es preocupa, fa que se senti estimat com a persona; això li obre oportunitats de canvi”.

Ibáñez ha insistit que els voluntaris no hi són per a resoldre problemes concrets, tot i que ho fan. Sinó, sobretot, per establir “una relació de persona a persona, una persona que gratuïtament, sense cap benefici a canvi, es preocupa per l’intern.”

Ibáñez ha parlat del paper clau del voluntariat de presons en la lluita contra la marginació: “Sovint es pensa que l’administració ha de resoldre-ho tot; té responsabilitats i hem d’exigir que les complexi, però no ho pot fer tot”. I ha defensat que “l’exemple perfecte és el voluntariat de presons”.

Agrupar les causes i prevenir la marginació

Roser Garcia ha agraït la “bona acollida per part de l’equip de tractament dins del sistema penitenciari”. I alhora ha reconegut que com a voluntaris han fet “un pacte d’immunitat a la frustració”. Ha criticat “un sistema judicial que s’hauria de renovar”. En aspectes molt pràctics, com compartir la història judicial entre jutjats o agrupar les causes en un sol judici. “De vegades tenen causes pendents, hi ha casos en tercer grau, que estan treballant, amb una vida estable; llavors els hi cauen tres causes de no sé quants anys fa i han de tornar a entrar a la presó”, ha relatat Garcia.

Han apuntat també la necessitat de mesures alternatives, com treballs a la comunitat, per evitar la pena de presó. “S’ha de canviar cap a models de correcció de conductes delictives que no siguin la presó”, ha dit Juli de Nadal. Amb un però: “S’han de resoldre molts problemes abans: lluitar contra la marginalitat, evitar l’abandonament escolar, ajudar les famílies desestructurades”. Juli de Nadal ha denunciat que la presó no resol el problema de la marginalitat i que, en canvi, els condiciona totes les etapes de la vida.

En la presentació, els voluntaris també han explicat que sovint s’hi barregen problemes psiquiàtrics i addiccions. I que la majoria d’interns no s’han escolaritzat, tenen moltes dificultats formatives. També han d’afrontar la manca de recursos residencials a la sortida: “No hi ha res, hi ha quantitat de gent que dorm al carrers. Què hem de fer? Això és d’una impotència espantosa”, ha apuntat Roser Garcia. I ha dit que la situació empitjora per als estrangers: “Poden sortir de la presó sense permís de treball; per què volen la llibertat si no poden residir ni treballar?”, s’ha preguntat.

Orientats des del respecte

L’editora Anna Monjo, com a historiadora, ha valorat els testimonis orals que recull: “És un llibre molt útil, molt rigorós, és molt amè de llegir: apropa una realitat que és la sortida de presó, dona tota la complexitat de la sortida de presó i, a la vegada, l’enorme complexitat de la vida dels presos”. Un fet, ha dit, que ajuda a conscienciar a la societat.

Monjo també ha assenyalat que el llibre expressa “una manera d’apropar-se a l’altre molt respectuosa”, així com la “capacitat d’escolta” dels voluntaris, que deixen “que l’altre faci el propi procés”. En aquest sentit ha defensat la utilitat del text “per orientar l’actitud dels voluntaris”.

Voluntariat de presons des de 1987

El voluntariat de presons de Justícia i Pau va començar l’any 1987 a Trinitat. Avui són uns setanta voluntaris que acompanyen els presos, fan classes, activitats lúdiques i culturals, sense comptar els que es dediquen al projecte Suport.

“El voluntari de presons acompanya, consola, dona esperances, fa que la persona se senti menys sola en l’acompliment de la condemna”, ha explicat Ibáñez. En definitiva, fa una tasca per “humanitzar la vida a la presó”. Però també per “donar a conèixer la duresa de la vida dels presos i contribuir a que sigui tota la societat que vetlli per la seva reinserció”.

La sessió de presentació ha estat moderada per la periodista Georgina Castillo i es pot recuperar aquí: