Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Fundació Claret) Societat, Creença i Pensament és el cicle sobre humanisme i noves tecnologies que organitzen La Salle i l’Institut de Tecnoètica a la Sala Pere Casàldàliga de la llibreria Claret de Barcelona. El cicle es va iniciar aquest setembre. En aquest vídeo podeu veure un resum de la sessió del 15 de març sobre «Tecnologia i Cultura. Les xarxes socials al servei de la vida» 

Hi van intervenir Ignasi Boada, ex secretari de Raimon Panikkar i professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació i de Filosofia de la URL i de l’ISCREB; Francesc Canosa, periodista, doctor en Comunicació i professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna; i Vicenç Partal, periodista i director de Vilaweb.

El proper 17 de maig es farà una nova sessió sobre "Tecnologia i educació. Nous models d'aprenentatge" on hi intervindran Lluis Vicent, rector promotor de la Universitat Oberta La Salle i José Antonio Marina, filòsof i pedagog.

Ignasi Boada va exposar que la tècnica sorgeix de la tensió entre l’home i la naturalesa i de la necessitat d’aquell de dominar aquesta, per defensar-se del mal que li pot causar, la tècnica li permet protegir-se. A la vegada la tècnica aconsegueix també un altre espai, la cultura. Tot plegat va configurant una existència que està mediatitzada per les màquines, de tal manera que aquestes deixen de ser un mer instrument i es configura nou sistema de vida, una nova realitat, com una segona creació, on els homes es veuen abocats a entendre’s amb les màquines, a parlar el seu llenguatge, lo qual origina una tensió de l’home amb l’home, produint-se un canvi profund antropològic.

Francesc Canosa, al seu torn, va destacar quatre aspectes que les xarxes socials produeixen en la cultura. El primer és l’esberlament espai i el temps; els fets, les idees, les emocions, són comunicades a l’instant, al mateix moment que succeeixen i en totes les partes del món. El segon aspecte que observà fou el de la socialització total de la visibilitat, tots som visibles per a tots, i es difícil no ser-ho. El tercer aspecte és de la de l’identitat. Les xarxes socials, com altres realitats culturals anteriors, recullen i reprodueixen la realitat tal com és, amb tot el bo i dolent que té; aquest aspecte i la possibilitat de una persona pot tenir més d’una personalitat i pot fer-ne un managament, són elements nous que aporten les xarxes socials. El quart aspecte és el de la memòria, com a síntesi del record i de l’oblit. Les xarxes socials són encara avui un territori verge i caldrà veure com gestionen tota la informació que van generant.

Vicenç Partal va començar fent dos comentaris previs: encara és massa aviat, estem en els inicis, i les xarxes socials són la gran revolució. Les xarxes socials i internet han lligat miraculosament amb la nostra concepció cultural contemporània. Aquesta gran revolució té el seu origen en la cultura vanguardista de final del segle XIX i XX. L’important és la mirada, la lectura que es fa de la realitat que ens envolta, aquesta és la clau de la nostra cultura actual, que permet a tothom usar els nous elements tècnics segons i per la mirada particular que un té de la realitat. El que passarà a partir d’ara en les xarxes socials és un incògnita, però les xarxes socials són un vector del canvi radical. El repte està en veure si la mirada individual anirà acompanyada d’una mirada comunitària responsable, llavors el canvi serà de donar un pas endavant. Si la mirada pròpia es queda en un egoisme insaciable, s’haurà donat un pas enrere.